Malson veïnal a Mataró per l’ocupació conflictiva de trasters

L’expressió trasters sense llei que utilitza Sedano no és arbitrària. És com els veïns de la zona han començat a referir-se a les conflictives ocupacions als trasters d’uns deu metres quadrats que la promoció de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya nia als seus soterranis, precisament per suplir el reduït espai –uns 40 m2– de pisos de lloguer social pensats per a ciutadans amb rendes molt baixes. Són 94 trasters, un per cada pis, pròxims als aparcaments i repartits en quatre blocs que connecten entre si. Fins que van brollar les ocupacions, aquests habitacles eren utilitzats per guardar eines o roba.

Augment de les molèsties

A banda de les molèsties veïnals per la presumpta activitat delictiva, que ja ve d’uns anys enrere però que actualment viu una recrudescència que ha avançat el diari local Cagpròs, Sedano posa el focus en l’origen de les ocupacions dels trasters. «La responsabilitat és dels mateixos veïns amb contracte de lloguer social vigent que deixen entrar als trasters els ocupes a canvi de diners», afirma l’activista de la PACC. Unes altres dues de les fonts veïnals consultades ratifiquen la mateixa casuística. La venda de claus per ocupar pisos fa anys que llasta Mataró, i el seu alcalde, David Bote (PSC), ara també president de la Federació de Municipis de Catalunya, s’ha convertit en un dels màxims exponents del municipalisme català a demanar més competències per als ajuntaments contra les ocupacions conflictives. Mataró, s’ha de recordar, té algunes de les agrupacions censals més pobres de Catalunya –al voltant dels 9.000 euros anuals per persona–, ubicades als barris de Rocafonda i Cerdanyola, amb el qual afronta Pla d’en Boet, segons l’índex socioeconòmic territorial de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

‘Venda’ per 500 euros

Fonts dels Mossos d’Esquadra admeten que «en algun traster hi viu gent [malgrat no estar previstos per ser habitables]». Aquest diari ha accedit a denúncies davant la policia catalana per fets als pisos de la Torre del Cogoll que evidencien la venda de trasters. És el cas del següent extracte d’una de les reclamacions: un home que, en la seva declaració per denunciar una pallissa, va fer constar que li van vendre el traster per 500 euros.

«No convivim amb persones sense llar, es tracta de delinqüents: venen droga, utilitzen els trasters per guardar coses robades... Jo mateixa he sentit gemecs de noies que hi entren i en surten», explica a aquest diari una veïna d’un dels blocs que, amb veu temorosa, sol·licita no ser identificada en aquest reportatge. La ciutadana també apunta que les ocupacions als trasters s’han originat a partir de «la venda de claus per part dels mateixos veïns». En total, ella té identificades una desena d’ocupacions entre els quatre blocs, tot i que creu que «n’hi ha moltes més». Una altra noia que fuig de la violència masclista de la seva exparella corrobora el relat i declara que viu atemorida. Els Mossos asseguren haver reforçat la presència policial a la zona arran de les reclamacions veïnals. Els veïns assenyalen que «els Mossos ens responen que sense una ordre judicial ells no poden actuar».

Consultades per aquest diari, fonts de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, dependent de la Generalitat i propietària dels pisos, es limiten a explicar que treballa «de forma coordinada amb l’Ajuntament de Mataró amb l’objectiu de donar una solució als veïns dels blocs de la Torre del Cogoll».

Per la seva banda, l’Ajuntament de Mataró assumeix que la policia local ha rebut queixes dels veïns, amb qui ha mantingut «diverses trobades» que els veïns confirmen. El consistori té previst «realitzar una inspecció pluridisciplinària de diversos serveis municipals per determinar si es pot aplicar el protocol per desallotjar per decret d’alcaldia en aquells casos en els quals es detecta risc d’habitabilitat per raons de salubritat, energètiques o estructurals», rubriquen fonts municipals.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Els veïns situen l’última reunió amb el consistori mataroní el 17 de juliol passat, tot i que qualifiquen el posterior mes d’agost de «fatídic» pels repetits incidents a altes hores de la matinada, que han obligat a les actuacions de Mossos. És per això que tenen previst reclamar una solució, precisament a través de la PACC de Mataró, avui en el ple municipal.

Davant la dificultat de trobar vies per actuar, el consistori confia en la justificació de la insalubritat perquè un jutge atorgui carta blanca per desocupar. «Als trasters hi ha plagues d’escarabats i rates que hi acudeixen per les restes de menjar a terra», apuntalen els veïns, que insisteixen que només demanen «viure en pau».