Hotel de luxe per a cavallets

Estan més buscats que les pinyes per lligar al Mercadona. Tot just mesuren 10 centímetres, no arriben a la mida d’un dit. Gairebé tardes menys a anar a buscar a Nemo al carrer Wallaby 42 de Sydney. Però és la missió científica d’avui: escorcollar el fons del mar de la platja de Sant Sebastià de Barcelona com qui busca una agulla en un paller. L’unicorn dels mars, l’anomenen. El grup de submarinistes porta ja hora i poc d’immersió entre peixets, pops, sípies, algun cranc amb pinta de posar-se a cantar. Un dels bussejadors, ¡per fi!, agafa unes regnes invisibles, com si es volgués posar a galopar. És el senyal de busseig per avisar –a falta de crits d’emoció– que hi ha un cavallet de mar allà a baix. Allà està, sí: ignora les càmeres amb el mateix menyspreu que Tamara Falcó els paparazzis. I s’evapora a l’estil Puigdemont. Sembla que té pressa per fer el check-in. A un parell de metres, a peu de l’Hotel W, hi ha el primer hotelet de luxe per a cavallets de mar de Catalunya.

5 estrelles, en versió cavallet, significa que hi ha almenys 5 cordes deluxe on enganxar la cua. "Els cavallets viuen molt bé a les cordes", justifica Andrea Comaposada. Biòloga marina, 34 anys. Els peixos ja la miren amb cara de dir-li "¿però tu no tens casa?". És la fundadora d’Anèl·lides, empresa de científiques emprenedores. L’entitat impulsora del projecte, amb la coordinació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la col·laboració de la xarxa de l’Espai Mediterrani dins de les subvencions pel Clima de l’Ajuntament de Barcelona i el suport del Port. ¿Per quins cavallets? "És de les espècies més emblemàtiques que tenim al litoral de Catalunya –respon– i les que realment pateixen més degradació d’hàbitat". La idea és que no es quedin sense llar cada vegada que hi hagi dragatges o algun canvi de sorra.

Aquest és el primer biòtop específic de cavallets de mar de Catalunya. "És un hàbitat que es crea de manera artificial perquè una determinada espècie visqui millor", apunta l’Andrea. El van instal·lar al maig davant de l’Hotel Vela a tot just 6 metres de profunditat. Fan immersions de seguiment cada mes amb voluntaris. Surten a buscar cavallets fins a 90 metres de diàmetre del biòtop. Ara es comencen a albirar més, anima la biòloga. El setembre, sobre tot octubre i novembre. Encara queda per davant any i mig de projecte.

El minihotelet submarí ocupa 9 metres quadrats. Això, en un cavallet tan gran, significa que aquí cabrien els viatges a Benidorm de l’Imserso de tot el mes. Mesuren 15, 20 centímetres màxim. Sembla un quadrilàter de boxa, però amb entramat de cordes en forma de creu i aspes. "Com la bandera d’Anglaterra", compara l’Andrea. Que no se n’assabentin els cavallets anglesos i vinguin a fer balconing.

Nom científic: Hippocampus. És una espècie a prova de Tinder: són monògams de per vida. Impossible no quedar-se embadalit al veure’ls. Tenen aura d’influencers. Hi ha 5 poblacions a Barcelona: les han detectat al Fòrum, Llevant, Mar Bella, Sant Miquel i Sant Sebastià. Però és en la de l’Hotel W on s’ha vist un declivi amb els anys. L’objectiu és regenerar la platja i, a la llarga, repoblar-la, avança l’Andrea. Acaba d’arribar de València amb una idea pilot que es podria replicar.

És tota una proesa localitzar-los. A part de ser minúsculs, es mimetitzen amb algues i roques a l’estil camaleó. A l’Andrea li va ensenyar a buscar cavallets la seva antiga instructora de Barcelona (ara està al Vietnam) Elena Nabau. "Entrava cada dia aquí i els tenia localitzats", recorda. ¿Lliçó 1? Cal buscar-los en cordes, boies, algues, en roques planes i petites, enumera la biòloga. "S’enganxen al que poden. Si no, se’n van amb el corrent. No són uns grans nedadors", s’encongeix d’espatlles. Els han vist enganxats fins i tot en tovalloletes, d’aquestes suposadament biodegradables. El fons del mar és ple.

Les cordes del biòtop ja estan colonitzades per les algues. No s’han traslladat els cavallets de la zona, de moment, però sí que es veuen crancs ermitans, anèl·lids, pops, molts peixos, molt plomall de mar. "No només és generar cavallets –assenyala l’Andrea–, és generar vida".

"La gent no té ni idea de què hi ha a les platges de Barcelona", assegura la biòloga d’Anèl·lides. S’arriben a albirar taurons i fins i tot mantes gegants com les dels influencers de les Maldives. Hi ha registrades més de 900 espècies. Disney et fa una pel·lícula amb menys.

"Hi ha molt poca consciència –lamenta l’Andrea–. Molta gent veu un pop i el vol treure de l’aigua perquè el fill el vegi. Però no sap que és molt més fàcil que el vegi des de l’aigua posant-li unes ulleres. Nosaltres fem això. Si no vols anar sol, ja et portem a tu i al teu fill que ho vegeu". Sense tocar.

Esnòrquel científic

Es coneix com a BioMARató: són sessions d’esnòrquel científic amb càmeres per les platges de tot Catalunya. ¿Quina és la seva missió? "Reportar el màxim possible d’organismes vius marins a través de fotografies subaquàtiques". Hi ha agenda de maig a octubre. Et donen màscara, neoprè, tub, aletes i càmeres aquàtiques.

Notícies relacionades

La ciutat està disposada a repetir la competició d’aquí dos anys

Barcelona es mulla per la Copa Amèrica

Ja s’han fet gairebé 50.000 observacions només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Més de 900 espècies submarines identificades gràcies a "ciutadans científics". Qualsevol pot pujar les seves troballes a Minka. És una plataforma de ciència ciutadana (minka-sdg.org). "Com un Facebook de natura", comparen. Allà hi ha els registres d’Urbamar Bio, el "projecte pilar" d’Anèl·lides. Rastregen la vida submarina de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona i, des d’aquest any, també de Montgat i el Prat de Llobregat.

¿Moralitat submarina? "Totes les espècies són importants –adverteix l’Andrea–. Si falta una espècie, hi ha un desequilibri. I si hi ha un desequilibri, afecta la teva salut. La salut oceànica és la salut humana. Gràcies al mar estem respirant".