Barcelona i Buenos Aires: exportar gastronomia davant com rescatar rius

¿On trobar panellets a Buenos Aires, Santiago o Sao Paulo? ¿I carquinyolis? I què dir d’una bona crema catalana. El menjar i rebosteria de Barcelona no s’han exportat al món en concordança amb la seva qualitat i prestigi, ni tan sols tenint en compte la fortalesa del sector agroalimentari de Catalunya. En cert sentit és un misteri per als habitants de la capital argentina, on viuen en realitat milers de catalans, segons la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Per una varietat de circumstàncies, els argentins han aconseguit promoure amb més eficàcia alguns productes que fins i tot requereixen molta menys elaboració, com l’herba mate, el dolç de llet i els alfajores, que s’han fet visibles, en la majoria de grans establiments, des de Mercadona fins a El Corte Inglés.

L’exportació d’aquests productes s’ha dinamitzat per una varietat de raons. D’una banda, per la profunda crisi interna d’aquest país o, com prefereix anomenar-la l’ultradretà Javier Milei, "l’ajust més gran de la història", que ha restringit el consum intern d’una manera brutal. El poder adquisitiu dels argentins s’ha esfondrat un 34% només durant els primers mesos al govern i ha empès molts a emigrar.

Per exemple, prendre mate és un ritu matutí de bona part de la població, però el preu del paquet obliga milions de persones a utilitzar-lo amb compte. Per contra, les vendes a l’exterior han fet un salt i és Espanya un dels llocs on la seva presència ja ha deixat de ser merament exòtica. El 2021 es van importar dos milions de quilograms i aquesta xifra va ser progressivament en augment, d’acord amb càlculs de l’Instituto Nacional de la Yerba Mate (INYM).

A Espanya i especialment a Barcelona s’ha instal·lat el que a Buenos Aires es diu la "indústria de la nostàlgia". Els argentins que hi han residit en els últims anys mantenen un vincle sentimental amb el seu país d’origen a partir d’aquelles coses associades a un entorn que va quedar enrere. El mate és una d’elles, però també el dolç de llet, els alfajores Havanna o d’una altra marca i les empanades. Els sabors de la pàtria cal preservar-los, diuen. Però també comencen a formar part de les rutines i gustos de la comunitat receptora, cosa que suposa un interessant recurs per a l’economia local.

Molts turistes estrangers coneixen aquests productes quan visiten Buenos Aires. Una part de la ciutat és l’acolorit barri de La Boca. Allà desemboca el riu Matanza-Riachuelo: un curs de 64 quilòmetres de llarg que travessa la perifèria de Buenos Aires i que conclou en el riu de la Plata. El seu últim tram, el Riachuelo, va constituir durant diverses dècades la metàfora de la destrucció ambiental al país. Els seus marges es van convertir en dipòsits a l’aire de residus sòlids i industrials, abocadors il·legals, efluents i líquids cloacals d’habitatges sense connexió a una xarxa de sanejament.

Mal ambiental

Era tan escandalosa i pestilent la situació que, el 1993, la secretària de Medi Ambient va presentar un projecte de neteja del Riachuelo que s’havia de completar en mil dies. Tot va continuar flotant en aigües pútrides. El 2008, el Tribunal Suprem va condemnar l’Estat Nacional, la Província de Buenos Aires i la ciutat autònoma de Buenos Aires pel mal ambiental produït a la conca. La sentència incloïa l’obligatorietat peremptòria de millorar el curs d’aigua. Els treballs de neteja i desinfecció van permetre rehabilitar la navegació i incorporar-lo al circuit turístic. Un catamarà gestionat per l’empresa de transport Sturla connecta des de fa setmanes Puerto Madero.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

"La recuperació del Riachuelo és increïble", va dir l’alcalde de la capital, Jorge Macri. "Ja no hi ha pudors. A més, està tornant a poc a poc la flora i la fauna", va celebrar. Encara queda molt per fer en els pròxims anys per completar el rescat fluvial. La resolució parcial d’aquest punt crític va comptar amb el finançament del Banc Mundial. Un pas superador dels seus mals sembla ser lluny de les possibilitats de l’Argentina. L’Estat que s’ha retirat de l’obra pública.

El procés de sanejament i potabilització del riu Besòs, un dels cursos clau de l’àrea metropolitana de Barcelona, podria ser una bona referència per als que defensin continuar impulsant millores estructurals al Matanza. El tractament de l’aigua, el passeig fluvial envejable i la sensibilització ecològica als veïns podrien ser un mirall virtuós, de no existir una crisi a Buenos Aires que clausura tot horitzó.