Mascotes, esquellots i tensió

Ahir diumenge prometia ser un dia de grans alegries o profundes decepcions, però va acabar sent una jornada d’intensos nervis tant per als seguidors francesos de l’Orient Express Racing Team com per als aficionats suïssos de l’Alinghi Red Bull Racing.

Els seguidors i familiars de l’Alinghi van acudir a animar l’equip a la base del moll d’Espanya malgrat el gran ruixat que va caure en el moment que obrien per a ells les portes de la instal·lació. Els aficionats van fer sonar esquellots gegants per acomiadar els suïssos. Pendents de l’actuació dels francesos per poder aconseguir la classificació, la inquietud es va fer evident entre les persones que estaven concentrades.

Les regatistes de l’equip femení suís, que a l’octubre sortirà també a competir, es trobaven entre les persones que acomiadaven l’Alinghi al sortir al camp de regates. "Tenim plena confiança en l’Alinghi", no va dubtar a dir la regatista Anja von Aklem.

Més tensió

No obstant, davant altres dies en què els aficionats s’entregaven amb despreocupació a animar el seu equip, en aquesta ocasió es va fer ben visible que hi havia més tensió. "És clar que hi ha nervis, estem pendents del que pugui passar", va reconèixer un membre del departament d’informàtica de l’equip. Malgrat no participar, el pròxim embat que ha de tenir lloc, entre els francesos i els anglesos, és el decisori per a la classificació. "Estem tan tensos que és la primera vegada que donem suport als anglesos", van admetre des de la base de l’Alinghi dos dels seus grans aficionats, Niggi i Gabrielle Lang. Aquesta parella de suïssos acompanyen el seu equip des del 2003.

Amants de la navegació, van descobrir la Copa Amèrica de vela el 1983, precisament quan els australians van arrabassar per primera vegada la Copa de les Cent Guinees als nord-americans. Ell, enginyer mecànic, atribueix a la seva passió per la tecnologia punta la seva passió per aquesta competició.

Més tard, va ser decisiu que el seu país formés un equip i arrabassés el trofeu a Nova Zelanda el 2003. "Malgrat competir i després guanyar, a Auckland l’Alinghi no tenia allà aficionats que els donessin el seu suport, estaven sols. Se’ls va rebre quan van tornar a Ginebra amb una gran festa", va recordar. Des d’aleshores, està decidit a anar allà on vagi l’equip, i per això no va faltar tampoc a València.

Han passat més de 10 anys des de l’última vegada que els suïssos van competir en una Copa Amèrica. En la de Barcelona, Lang aquesta vegada estava disposat a donar-ho tot: anava vestit de toro, en honor al nom del conjunt. "A la Copa Amèrica falten les mascotes", va reivindicar. Ell no dubtava a ser el que representi la dels suïssos.

Ha dissenyat i produït amb impressió 3D el cap de l’animal, que mostra amb orgull. Al nas portava l’anell, o pinça nassal, habitual en el bestiar. "Ara és negre. Si es classifica, el canviaré per un de platejat. I si Alinghi guanya, pel d’or", va assenyalar.

Entrades i sortides

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Per sort, el xàfec va amainar en el moment d’acomiadar l’equip. L’afició, tot seguit, es va dispersar, per buscar des d’on seguir la competició, pendent de l’actuació dels francesos. Alguns es van quedar a la terrassa de la base. Van ser els que al cap d’una estona van veure tornar l’Alinghi, després de la decisió de l’oficial de regates d’ajornar la competició.

La pluja va tornar amb força just quan els vaixells es disposaven a sortir per segona vegada al camp de regates. Els seguidors que es van mantenir a la base, malgrat la pluja, no van dubtar a anar a victorejar els seus regatistes. El cel es va desfogar i va sortir el sol. Però va faltar el vent, en una espera tediosa, que va resultar ser un veritable test de serenitat tant per als regatistes francesos, alleujats per la cancel·lació davant els problemes que va presentar el seu vaixell, com per als suïssos.