Un hort buit per temor de l’amiant

A la part baixa de la Diagonal, 16 grans jardineres vessen terra erma, amb alguna mala herba despuntant sobre la superfície sense cultivar dels suports per a testos. La mala herba s’obre camí també entre les rajoles que pavimenten el terreny tancat, símptoma inconfusible d’abandonament. L’ajuntament va invertir 168.834,14 euros l’estiu del 2022 en aquest illot, on l’avinguda que travessa Barcelona conflueix amb els carrers de Fluvià i Pallars. La reforma va convertir un descampat utilitzat com a aparcament improvisat en el que havia de ser un hort urbà. No obstant, mai s’ha llaurat res en aquest racó ignorat de la via que creua la ciutat de cap a peus. Porta ja gairebé dos anys així.

El viver no té hortalisses i verdures, però té nom. L’etiqueta el bateja com Hort dels pebrots. És la mateixa denominació de l’horta que creixia uns metres més enllà, a l’altre costat de la Diagonal. «Allà vam arribar a tenir entre 120 i 130 persones que collien productes per a les seves famílies», recorda Manel Pascual, membre de l’Associació Cultural i Social Bac de Roda. Tot estava disposat per confiar l’espai a l’entitat i que desenes de llars que es proveïen d’aliment en un solar de Diagonal Mar es traslladessin d’ubicació, obligats perquè la parcel·la que abans llauraven s’anava a enjardinar.

No obstant, Pascual explica com dos contratemps van malmetre la mudança: discrepàncies sobre la gestió amb l’ajuntament i l’amenaça de l’amiant. «No era el lloc que volíem, és una desena part o menys del que teníem abans, amb la qual cosa no donava cobertura a tota la gent. I a sobre, hi ha el problema de l’amiant», assenyala.

Material nociu

Una gran paret forrada amb fibrociment s’alça a uns 60 metres de l’hort urbà sense estrenar, en unes antigues naus que carreguen amb uns 3.000 metres quadrats d’aquest material estès en la construcció durant la segona meitat del segle XX i que conté amiant. La substància tòxica embolica l’edifici –allotja un gimnàs i altres negocis–, que està pròxim a un bloc d’habitatges i just davant de l’escola Fluvià. Una pintura aïllant recobreix el component. L’amiant resulta perillós quan es deteriora i desprèn pols. L’associació de famílies d’alumnes de l’escola va demanar amb reiteració en cursos passats que es retirés la substància potencialment cancerígena. Les demandes no s’han atès per ara. «La nau s’ha d’enderrocar en un futur. Es va fer una inversió per encapsular el fibrociment i vam demanar que no fos una mesura de llarga durada», recorda Pascual.

La inquietud dels pares dels escolars, sumada a l’expressada per alguns col·lectius veïnals, va donar el toc de gràcia al projecte agrícola. «Abans de saber que les naus tenien amiant pensàvem que el terreny valia la pena –testifica Pascual–. Ens van demanar que presentéssim un projecte nou, sense que tinguéssim la convicció que s’acceptés i no haguéssim de presentar-nos a un concurs. Després va venir allò de l’amiant. No va ser el fet definitiu, però va ser un punt més quan teníem gairebé decidit descartar l’ús de l’espai. Així que vam renunciar a la gestió».

Tingui o no a veure amb la presència d’asbest als voltants, el cert és que l’ajuntament no ha aconseguit obrir fins ara la parcel·la ni que comencin a plantar-se llavors a les jardineres. Tampoc es va trobar cap altre lloc on ressituar les desenes de persones que llauraven la terra a la part baixa de la Diagonal. «El que teníem s’ha perdut», lamenta Pascual.

Verd, ecològic i comunitari

El districte de Sant Martí explica que l’Institut de Parcs i Jardins va incloure l’hort buit de Diagonal Mar en la llista dels que van sortir a licitació el primer semestre del 2024. «En aquest cas va quedar desert. Aquest hort no ha tingut ús des que van finalitzar les obres», reconeix.

Al seu torn, el districte afirma que es troba en tràmits per concedir un «ús provisional» del solar, atorgant-lo a una entitat. L’ajuntament preveu que el viver surti de la letargia «abans de finalitzar l’any». De moment, el cartell penjat a la tanca continua reservant un buit en blanc per al nom de l’associació a la qual se cedeixi l’espai, que es prea de ser «verd, ecològic i comunitari».

Notícies relacionades

MATEO VALERO: "Podrem dissenyar els primers xips d’Europa"

JAUME COLLBONI: "Hem decidit ser una ciutat de ciència"

Quan l’illot s’anava a remodelar fa un parell d’anys, l’ajuntament va negar que la collita es pogués veure corrompuda per la contaminació. De fet, es va optar per instal·lar els suports per a testos per no sembrar a terra. Al contractar-se les obres per condicionar l’antic garatge a l’aire lliure, alguns moviments associatius es van declarar escèptics que el descampat fos un emplaçament idoni per llaurar la terra. «En un lloc on hi ha uralita i on passen cotxes constantment perquè hi ha dues gasolineres a prop, ¿s’ha de posar un hort urbà? Més valdria que traguessin les tanques i les jardineres», opina el Moviment Diagonal Mar. L’ajuntament hi oposa que no té intenció de buscar un altre fi al solar que no sigui dedicar-lo a cultiu.

Al seu torn, el districte afirma que es troba en tràmits per concedir un «ús provisional» del solar, atorgant-lo a una entitat. L’ajuntament preveu que el viver surti de la letargia «abans que acabi l’any».