Barcelona i Pequín: seguretat per a noctàmbuls versus 'bicing' desordenat

IMPORT.

L’escena es repeteix quatre vegades en tot just mitja hora davant una popular terrassa de Sanlitun, el districte lúdic pequinès. Un home arriba en una diminuta moto elèctrica plegable, la col·loca al maleter del cotxe i el conduirà amb el propietari allunyat del volant fins a casa seva. L’individu extraurà la seva moto del maleter i marxarà a la recerca del següent conductor en problemes. És el servei conegut com a Dai Jia (una cosa així com conductor designat) de Didi, una aplicació similar a Uber, que ha canviat la manera d’enfrontar-se a la nit a la Xina. A Barcelona no hi ha cap solució semblant i qui hagi pres una copa que li impedeixi conduir ha de deixar el seu vehicle aparcat fins que pugui tornar a buscar-lo.

La Xina lidiava amb un problema molt seriós. El secular hàbit de regar qualsevol reunió amb alcohol i unes precàries aptituds per a la conducció, comprensibles per recents, provocaven accidents i morts sense mesura. I el Govern va manar parar aquesta inèrcia el 2011 amb una llei que castiga durament ajuntar volant i alcohol. De la màniga ampla es va passar a la tolerància zero. El que no van conscienciar les xifres d’accidents, ferits i morts, ho ha fet el temor: una lectura positiva en un control d’alcoholèmia es castiga amb mesos de presó i multes estratosfèriques.

El mercat va oferir llavors diverses solucions efímeres fins que Didi va obrir el seu servei el 2015. Avui no té rival. A l’èxit hi han contribuït diversos factors. Una abundant flota que assegura la rapidesa: tot just uns minuts des que el servei és requerit a l’aplicació fins que apareix el conductor. I un preu tan ajustat que ho aconsella davant l’amenaça de les multes vigents. Les tarifes depenen de diversos factors però, en línies generals, un trajecte de 2,5 quilòmetres a Pequín surt per 25 iuans (uns tres euros) i 2,5 iuans més (30 cèntims d’euros) per quilòmetre addicional.

L’avantatge davant la tornada amb taxi és evident: el cotxe dormirà al teu garatge i no hauràs de pagar una nit d’aparcament ni tornar ressacós al matí següent al lloc dels fets. Els trajectes estan coberts per Ping An, la companyia d’assegurances líder a la Xina, per als que temen que estranys condueixin els seus vehicles. Dai Jia ha superat ja els 200 milions de serveis anuals. Aquests són molts borratxos allunyats de les carreteres i moltes vides salvades.

EXPORT.

El fenomen del bicing va arribar a la Xina, com en tants altres països, la dècada passada. Aquí acaben les similituds amb Barcelona. A Pequín es va beneficiar d’un terreny abonat, perquè no hi ha cap altre mitjà de transport més grapat a la memòria col·lectiva. Aquelles sòbries bicicletes maoistes, sense les quals un home no podia trobar dona, van ser rellevades després de dècades d’obertura econòmica per altres d’acolorides. La bicicleta tornava a ser trendy, cool i fashion després que la classe mitjana adoptés el cotxe com a signe de distinció. El gigantisme acostumat va fer la resta.

En pocs mesos van sorgir desenes d’empreses. El més important i únic argument per fidelitzar l’usuari era la seva presència ubiqua, així que totes van desembarcar amb desenes o centenars de milers d’unitats. El fenomen va tensar les costures urbanes i va dificultar el trànsit per voreres plenes de bicicletes aparcades. La consolidació del sector, amb moltes d’aquelles empreses ja fallides, ha alleujat el quadre, però concentracions desaconsellables es continuen veient davant edificis d’oficines o en destinacions turístiques. Passa que a la Xina no hi ha estacions, com a Barcelona, a Europa o els EUA: els usuaris les deixen on els plau. El sistema atempta contra l’ordre però l’alternativa és menyspreada pels consumidors: ¿Per què una bici si no t’estalvia el passeig final?

Notícies relacionades

Els joves, a puntd’hissar veles

La falta de vent ajorna la victòria de britànics i italians

La planificada xarxa d’estacions de Barcelona és, amb les reserves exposades, el més exportable del cas. La titularitat és massa diferent: totalment municipal a la capital catalana, lliure mercat a Pequín. L’exitosa conversió d’unitats del Bicing a la versió elèctrica costaria d’implantar en un país on les motocicletes elèctriques són molt econòmiques i populars.

El quadre a Pequín era oposat 20 anys enrere. Suspenia en tot. Amb prou feines comptava amb un parell de línies de metro, el carbó era el principal recurs per escalfar-se i el picot demolia sense pietat els històrics hutongs en nom de la modernitat. Avui suma una vintena de línies de metro, ha netejat l’aire amb agressives polítiques mediambientals i els hutongs estan protegits. La realitat és que Pequín, i qualsevol altra gran ciutat xinesa, sublima la gestió urbanística de la majoria d’urbs occidentals.