Veïns de Montcada demanen reduir la velocitat dels trens

El tràgic atropellament mortal d’una jove de 16 anys al creuar un pas a nivell de la via ferroviària dilluns té consternada la població de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Ahir la tragèdia continuava sent el centre de moltes converses entre amics, familiars i companys d’escola. «¿Va ser una imprudència?», «¿Fan falta més efectius policials?», «¿Hi ha prou conscienciació a la ciutat del perill que suposa?», es pregunten.

Marga Riesco, una professora de secundària de 57 anys, opina que és d’«absoluta urgència» que els trens redueixin la velocitat al passar pel centre de la ciutat: «Hi ha molt trànsit ferroviari que exposa els veïns a tota mena d’incidents», alerta. I explica que fa falta una gran tasca de conscienciació a tota la població: «No es pot travessar amb la barrera abaixada», afirma. Riesco assegura que a la majoria de les aules dels centres educatius es dedica temps a parlar sobre la peculiaritat ferroviària de Montcada, que té un total de quatre quilòmetres de via, i, sobretot, a sensibilitzar els joves.

Aquesta preocupació és compartida per tots els veïns entrevistats per aquest diari. Eugenia Martínez Fernández, de 51 anys, comenta amb els seus amics «tota la informació morbosa» que ha circulat aquests dies després de la tragèdia. Explica que, en el fons, «s’han d’evitar tant sí com no les imprudències». Tot i que recolza la reducció de la velocitat, remarca que la ciutadania ha de ser conscient dels riscos que implica travessar la via. Montcada ja suma la trista xifra de 182 veïns que han perdut la vida per creuar la via. «Sentim molta impotència; és un drama viure amb aquest perill tan a prop de casa», indica.

Marc Coy, de 30 anys, assenyala que el drama dels atropellaments és una cosa amb què han hagut de conviure els veïns: «Sempre ha passat, i és clar que s’ha de fer alguna cosa perquè no continuï passant. El primer gran èxit ja s’ha aconseguit amb l’aprovació del soterrament de la via». Una obra important que s’espera acabada el 2030. Mentrestant, considera que s’han d’implementar més mesures de seguretat. «Podrien posar agents cívics als passos a nivell, especialment en les hores punta, per protegir els nens, que potser no són tan conscients del perill».

També remarca la necessitat de reduir la velocitat dels trens, sobretot dels semidirectes, un dels quals va atropellar la menor. «És cert que des que el tren surt de l’estació fins que arriba al primer pas a nivell no té gaire temps per accelerar, però els trens semidirectes van massa de pressa i haurien de reduir la velocitat», explica. Maria Eulàlia Llorenç, de 66 anys, i Jordi Alcantare, de 67, una parella de veïns, afirmen que fa anys que aquest tema és «un clàssic de la sobretaula». Segons ella, el problema és que passen massa trens, «i la gent, per no esperar, travessa ràpid». Considera que, sobretot en hores punta, hi hauria d’haver una figura encarregada de controlar aquestes «travessades imprudents». La parella comenta que, després de l’últim incident, els trens toquen el clàxon més sovint «per avisar que arriben, com a senyal d’advertència», però coincideixen a dir que el so no és suficient i que s’ha de regular la velocitat dels vehicles.

Notícies relacionades

La tanca modernista de Montjuïc saquejada s’exhibirà en un museu

El Clínic preveu estrenar el campus entre BCN, l’Hospitalet i Esplugues el 2035

Reunió de seguretat

La consellera d’Interior, Núria Parlon; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i l’alcalde de Montcada i Reixac, Bartolo Egea, es van reunir ahir en la junta local de seguretat de la ciutat del Vallès. Parlon va explicar que l’incident està sota investigació policial i que no es pot proporcionar més informació sobre si la maquinista anava o no drogada en el moment de l’accident. Les últimes informacions dels Mossos d’Esquadra apuntaven al positiu amb la reserva de no disposar dels resultats concloents. I en aquest mateix sentit es va pronunciar la consellera: «S’han fet dues proves de drogues, però els resultats concloents encara no estan disponibles». Parlon, a més, va confirmar que les barreres estaven abaixades en el moment en què la víctima mortal va travessar la via i va ser arrossegada per un tren.