Lluita contra l’abandonament escolar prematur

"Cada cop més regidories d’educació són conscients que són un agent de transformació en matèria d’abandonament primerenc", explica Rosalina Alcalde, directora de Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill, entitat que treballa amb un centenar d’ajuntaments i que aspira a actuar com a vehicle per a les diferents campanyes enfocades a aturar l’AEP. És a dir, a ajudar que cada vegada hi hagi menys joves que deixin de formar-se després d’acabar l’educació secundària.

Són casos com el de Sebastián Cahuana, un jove de 17 anys i veí del Prat de Llobregat que va arribar de Colòmbia a tercer de l’ESO i, després de tenir problemes per convalidar les seves notes, va acabar en un grup de reforç i va perdre la motivació pels estudis, per la qual cosa va abandonar la secundària a pocs mesos d’acabar-la. Amb tot, després de connectar amb el servei de Noves Oportunitats Educatives (NOE) de l’Ajuntament del Prat, va aconseguir reenganxar-se, cursar un PCI i, ara, començar un grau mitjà d’Informàtica amb la vista posada en una futura especialització en matèria de ciberseguretat.

Lluny de la meta del 9%

El cas del Sebastián no és anecdòtic. Tot i que hi ha hagut millores substancials en les últimes dècades, la mitjana catalana d’abandonament primerenc dels estudis (14,8%) continua per sobre de la mitjana espanyola (13,7%) i encara lluny de la meta del 9% fixat per la Comissió Europea. Tot i que no hi ha un perfil únic, els agents del sector sí que remarquen com els perfils vulnerables i en situació de pobresa són els que corren més risc d’abandonar els estudis, de manera que la lluita contra l’AEP busca, també, disminuir aquest risc de reproducció de la pobresa.

Marcelina Bosch, coordinadora de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona (Diba), recorda com la mateixa Administració provincial va començar ja a finals dels 90 a treballar amb els municipis per "construir serveis que puguin acompanyar aquestes transicions educatives", i que, poc després, també van començar a aparèixer els plans educatius d’entorn impulsats pels successius Departaments d’Educació. Així, entre els anys 2020 i 2023, la Diba va impulsar un programa de noves oportunitats educatives perquè els mateixos consistoris de la província puguin desenvolupar els seus serveis d’orientació i acompanyament. En aquesta línia, Bosch destaca el paper dels ajuntaments com a "Administració educativa": "Són els que poden fer una tasca molt més quirúrgica".

Tant la diputació com la Fundació Bofill ressalten la capacitat dels ens locals per donar una atenció més integral, ja que poden atendre i detectar perfils de risc des de diferents àrees. Un dels exemples més destacats és el Prat de Llobregat. Anna Martín, tinent d’alcalde de l’àrea d’Educació del Prat, explica que en el seu municipi ja comptaven amb cert bagatge en la lluita contra l’AEP i amb una xarxa d’orientació local. Però que, fa tres anys, es van afegir a la prova pilot de la Diputació per "anar més enllà". En el seu cas, han dissenyat un NOE descentralitzat en el qual una xarxa de més de 100 professionals de diferents àrees es coordinen amb l’objectiu d’afrontar cada cas "de manera integral".

"Hi ha molts recursos a la ciutat que ja tenen aquest enfocament. Afinem bé les oportunitats perquè donin resposta a l’abandonament", remarca per la seva banda Joan Carles Navarro, cap de secció d’Educació del Prat, qui insisteix que l’objectiu de fons és que les probabilitats d’èxit educatiu no depenguin "de variables de diversitat, gènere, llengua o edat". Per aconseguir-ho, des del consistori han dissenyat un circuit que s’estén per totes les àrees econòmiques, educatives i socials. Així, en el moment que un professional detecta un jove amb risc d’abandonament o que ja ha deixat els estudis, aquest entra en el circuit del NOE i s’activen els diferents recursos que la seva situació requereixi, així com se li assigna una persona de confiança a la qual poder dirigir-se i que l’acompanyi durant el procés de reintegració en el sistema educatiu.

Més models

Altres de les ciutats més mencionades per la seva trajectòria en la lluita contra l’abandonament educatiu són Viladecans, Santa Coloma, Terrassa, Gavà o l’Hospitalet. En el cas de Viladecans, un dels seus projectes recents més destacats és l’Escola de Noves Oportunitats (ENO), un projecte nascut el 2021 que situa el jove en el centre de les polítiques.

Com en la veïna el Prat, diferents agents estan alerta per derivar joves a l’ENO, que funciona amb matrícula oberta per poder "donar resposta en el moment en què un jove ho necessiti", apunta María José Arcos, cap del departament de Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Viladecans. Arcos explica que una part important del programa busca ajudar l’alumnat a autoconèixer-se perquè cada alumne aconsegueixi un itinerari conforme als seus interessos i capacitats i que, després d’entrar en el servei, ja surten amb un pla de treball personalitzat.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Per la seva banda, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, pedagoga de formació i amb experiència política en l’àmbit educatiu com a tenienta d’alcaldia, destaca que el consistori ha elaborat una Estratègia Local contra l’Abandonament Escolar Prematur que també inclou una xarxa de més de 50 agents que "treballen conjuntament per prevenir i lluitar contra l’AEP". Ara, l’objectiu és "estendre ponts amb el sistema productiu" per aconseguir més "col·laboració activa entre centres educatius i empreses". Precisament, de la cooperació entre els actors socials i les institucions en parla el cap d’orientació educativa del Consorci de l’Educació de Barcelona, Agustí Rubio: "Els municipis necessiten crear ecosistemes locals per millorar la coordinació entre la multiplicitat d’organitzacions i els agents socials".

La mateixa Rosalina Alcalde explica com moltes localitats de l’entorn "utilitzen els projectes del Consorci com a model", ja que la gran quantitat de programes en matèria de lluita contra l’AEP que porta a terme el situen com un referent. D’aquesta manera, Rubio insisteix en un factor primordial: la identificació dels perfils potencialment abandonadors.