"No hi ha racó que no tingui el seu encant"

L’enginyer Mateo Valero, pare del Barcelona Supercomputing Center, va néixer a Alfamén, un petit poble a la província de Saragossa, però confessa que el cor fa dècades que li pertany a la ciutat de Barcelona. "Vaig arribar aquí el juny de l’any 1974 per continuar els estudis i des d’aleshores no me n’he anat", recorda Valero, reconegut ara per EL PERIÓDICO en la primera edició del premi Barceloní de l’Any per impulsar projectes que, com el MareNostrum 5, han aconseguit situar la capital catalana com un dels epicentres mundials de la ciència.

"Quan vaig arribar a la ciutat, el que més em va impressionar va ser la Sagrada Família. Han passat 50 anys i encara recordo la primera vegada que la vaig veure, sortint de les escales del metro. Em va aparèixer davant els ulls com una cosa majestuosa. Va ser increïble", explica.

La Barcelona de Mateo Valero comença, és clar, a Pedralbes, al voltant del seu Barcelona Supercomputing Center. "Hi passejo molt, per aquí. Per la capella de la Torre de Girona, on hi ha els primers superordinadors; pel jardí, per tots els racons d’aquest centre. En moments d’estrès, em tranquil·litza molt sortir a prendre l’aire i escoltar el cant dels ocells", comenta aquest científic mentre ensenya, orgullós, una escultura d’un cap olmeca que li va donar la Universitat Veracruzana de Mèxic i que va decidir col·locar just al davant del recinte que allotja les màquines de supercomputació més potents del país. "M’agrada pensar en el contrast que hi ha entre el vell i el nou, entre la tradició i la innovació, entre el que ja està fet i el que està per fer. De vegades m’agrada admirar aquest contrast perquè m’ajuda a situar les coses en perspectiva", assenyala.

Valero defineix Barcelona com una ciutat que desprèn encant en tots els racons i en tots els contrastos. El seu lloc favorit, explica, és la basílica de Santa Maria del Mar, una joia arquitectònica del segle XIV situada al cor del Born. "És un lloc realment fascinant. Hi he passat innombrables hores", comenta l’enginyer. "M’agrada la calma que transmet, l’arquitectura que té, la llum que es filtra per les vidrieres i tots els petits detalls que amaga. No hi ha gaire gent que ho sàpiga, però fins i tot hi ha un escut del Barça amagat a la paret", explica l’enginyer, que també es confessa aficionat de la cuina de l’emblemàtic restaurant Set Portes de la Barceloneta. "De vegades aprofito la visita al restaurant per anar a la basílica i viceversa", explica en to de broma.

Les "meravelles de Gaudí"

Notícies relacionades

"Viure aquí és salvatge,ens fa por"

BCN aplicarà a partir de l’octubre la taxa turística de quatre euros

Segons Valero, l’encant de la ciutat de Barcelona es reflecteix en els edificis modernistes i, sobretot, en l’extensa obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. "Des de la Sagrada Família fins a la Pedrera, passant per la Casa Batlló i el parc Güell, el llegat de Gaudí a la ciutat és extraordinari. Es tracta d’una cosa que va més enllà dels edificis per si mateixos. És una màgia que s’encomana i es respira pel carrer", afegeix mentre enumera, amb gran fascinació, totes les "meravelles de Gaudí" que es poden trobar des del passeig de Gràcia fins al centre històric de la ciutat. "Barcelona és una obra d’art en si mateixa. No hi ha cap racó que no tingui el seu encant", conclou amb un somriure mentre parla de la ciutat que s’ha guanyat un forat al seu cor.

Per al futur, Valero només demana una cosa. "És molt senzill. Hauríem de començar a pensar més en els altres. I això val tant per als veïns de Barcelona com per als polítics. Amb això ja resoldríem molts problemes de la ciutat", comenta. "Quan vaig a congressos internacionals sempre acabo parlant amb els directors dels centres d’investigació més importants del món sobre com podem atraure talent en els nostres projectes. Jo sempre els dic que, més enllà de la ciència que fem, el gran atractiu per venir aquí és tot el que ofereix Barcelona. Aquesta ciutat és tan meravellosa que només amb el seu encant acaba atraient talent i oportunitats", afegeix Valero.