Mateo Valero: "Rere el nostre superordinador no hi ha una persona, sinó mil"

Són molts els que coneixen Mateo Valero (Alfamén, 1952) per la llarga llista de premis i mèrits que ha aconseguit al llarg de la seva carrera. No obstant, ell, abans que res, prefereix presentar-se a si mateix com un enginyer que va acabar en el món del disseny de computadors "per pur atzar" i que, després d’anys de "treballar de valent, perseverança i molt esforç", va aconseguir fundar el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i fer-lo prosperar fins a aconseguir màquines tan extraordinàries com el superordinador MareNostrum 5. El treball iniciat per Valero ha aconseguit posar Barcelona en el mapa mundial de l’avantguarda científica i tecnològica. EL PERIÓDICO l’ha distingit amb la primera edició del guardó al Barceloní de l’Any.

El seu currículum i la seva llista de reconeixements és impressionant. Però si hagués de començar a escriure la seva història, ¿per on començaria?

Jo em considero, abans que res, un professor d’arquitectura de computadors i el director del Barcelona Supercomputing Center. La meva història comença en un petit poble de Saragossa, Alfamén, on vaig néixer i vaig començar els meus estudis. Vaig arribar a Barcelona l’any 74 per continuar estudiant i des d’aleshores soc aquí, en la que ara és la meva estimada ciutat.

¿Què el va motivar a dedicar-se al disseny d’ordinadors?

Va ser per pur atzar. Jo venia d’estudiar telecos i, sincerament, no m’havia agradat cap assignatura. En l’últim curs, ja a Barcelona, vaig tenir la sort de coincidir amb un professor, Thomas Lane, que em va inspirar a dedicar-me al disseny de processadors cada vegada més ràpids i a la construcció de superordinadors. Va ser llavors quan em vaig adonar que això era per a mi, el que m’agradava.

Hi ha qui el defineix com el pare de la supercomputació a Espanya.

La veritable joia de la corona de la ciència espanyola és el Barcelona Supercomputing Center i aquest projecte no va d’una sola persona sinó d’un equip de més de 1.100 professionals. I sí, jo sé que he sigut dels impulsors de tot això però, almenys per a mi, el meu èxit més important és donar exemple a la feina i inspirar les persones que treballen aquí a tirar endavant els seus projectes.

¿Quina és l’alegria més gran que s’emporta de la seva feina en aquest centre?

Soc un enamorat de la meva feina i el meu èxit més gran és veure triomfar el meu equip. Veure, per exemple, quan a un doctorand li accepten el seu primer article, quan li atorguen un premi o quan el fitxen d’una gran empresa.

Veient el MareNostrum 5 darrere seu em pregunto com era el primer superordinador amb què va iniciar aquest projecte.

El primer el vam instal·lar al meu despatx. Era una màquina petita, una mica més gran que una cadira. Vint anys més tard vam fer el salt al MareNostrum 1 i ja llavors ens les vam haver d’enginyar per trobar un espai per col·locar una maquinària de més de 120 metres quadrats. El rector d’aleshores, Josep Ferrer Llop, va suggerir instal·lar-lo a la capella de la torre Girona i des de llavors hem anat col·locant-hi diverses generacions de superordinadors. L’últim, el MareNostrum 5, ja vam haver d’ubicar-lo en un altre lloc perquè ja no hi cabia.

¿Com ha canviat la tecnologia des del primer superordinador fins ara?

Ha canviat una barbaritat. El MareNostrum 5 és 10.000 vegades més ràpid que el primer superordinador que vam instal·lar aquí el 2004. Quant a capacitat d’executar eines d’intel·ligència artificial, la màquina actual és entre 50 i 100.000 vegades més ràpida que la primera que vam tenir. I et diré més. Cada un dels 4.500 xips que té aquesta part del MareNostrum és, en tan sols 10 centímetres quadrats de silici, tres vegades més potent que el primer superordinador del centre, que al seu dia va ser el quart més important del món.

Una part de la màgia d’aquest centre s’explica per les seves tecnologies punteres, però una altra són els projectes que neixen aquí.

És així. Aquí treballem més de 1.100 persones i hi ha milers de projectes en marxa. Entre els més importants hi ha els centrats en la creació de bessons digitals, és a dir, una representació virtual d’una cosa que volem estudiar, analitzar o millorar. Hi ha equips que treballen en bessons digitals del cos humà, per estudiar malalties i trobar nous tractaments, o de la Terra, per estudiar l’impacte del canvi climàtic i buscar possibles solucions.

¿Només treballen en projectes a gran escala o també en iniciatives més locals enfocades, per exemple, en ciutats com Barcelona?

Fa anys que treballem amb l’Ajuntament de Barcelona per crear una còpia virtual de la ciutat. Utilitzem la informació dels mòbils, els cotxes, els cadastres i milers de dades més per entendre com funciona la ciutat i ajudar a millorar aspectes concrets. Per exemple, hem creat una xarxa neuronal capaç de predir la qualitat de l’aire i els nivells de pol·lució a la ciutat de forma més precisa que mai. També estudiem qüestions relacionades amb la mobilitat, la gentrificació o com millorar la vida de la gent gran.

Molts d’aquests treballs serien impossibles sense intel·ligència artificial. ¿Estem davant una gran revolució científica?

Sí. La intel·ligència artificial està canviant la manera de fer ciència. Ara, els millors centres d’investigació són els de supercomputació on s’utilitza intel·ligència artificial per atacar problemes que d’una altra manera serien impossibles de resoldre.

¿Li preocupa a vostè que la intel·ligència artificial avanci de forma descontrolada?

Notícies relacionades

MATEO VALERO: "Podrem dissenyar els primers xips d’Europa"

JAUME COLLBONI: "Hem decidit ser una ciutat de ciència"

Per a mi hi ha una dada clau. Mentre no es construeixin xips més potents i tinguem la capacitat de desconnectar la intel·ligència artificial, no hi ha perill. Fora d’això, necessitem desenvolupar un marc ètic i una regulació per evitar que això se’n vagi de mare. No soc extremista, però la ciutadania ha de reclamar una regulació clara al respecte i no deixar-ho tot en mans dels mocosos de Silicon Valley.

Treballen en ciència capdavantera, però, ¿com ho fan per mesurar el seu impacte?

El nostre lema és que la ciència que fem ha de ser excel·lent, publicar-se a les millors revistes, presentar-se en els congressos més importants i, sobretot, ha de ser rellevant per a la societat. Les investigacions més importants són les que fan front als grans problemes de la societat i ajuden a plantejar solucions, ja sigui sobre les malalties que amenacen el cos humà o sobre crisis tan grans com el canvi climàtic.