Mireia González: "Demanaré a la Generalitat que financi el 50% de rehabilitacions a les escoles"

Compleix tres setmanes en el càrrec. ¿Què és el que més la tranquil·litza i el que més li preocupa de Santa Coloma?

He de confessar que tenia inquietud sobre com la ciutadania viuria el canvi. I em tranquil·litza que al carrer hi ha bastanta naturalitat. La nostra principal preocupació és la de mantenir els estàndards perquè la ciutat continuï sent un lloc digne on viure.

Té dos reptes: heretar el llegat de Parlon i liderar la ciutat amb un perfil educatiu mentre l’exalcaldessa ho feia amb un de vinculat a temes durs com la seguretat. ¿Això canviarà el rumb de Santa Coloma?

No necessàriament. L’educació no és un element nou a la ciutat: hi hem estat apostant molts anys com a garantia de transformació. És cert que per la meva formació i trajectòria potser es visibilitzaran coses que no eren tan evidents. Però fa 15 anys que programes pioners com el de la reutilització de llibres, transcendental a la ciutat, estan vigents.

Parlon es va caracteritzar per idees atrevides com La Ciba, la Grama o els serens. ¿Quin serà el seu gran projecte d’aquí al 2027?

És una mica precipitat. Estem recollint el testimoni de l’alcaldessa Parlon i consolidant projectes com el BesArt o el centre de formació i ocupació Marie Curie. També serà estratègic l’ecosistema de Torribera.

Entenc que àrees com feminisme o seguretat continuen sent prioritàries.

Sens cap mena de dubte: són polítiques que garanteixen benestar i oportunitats i que porten el segell socialista més enllà d’alcaldes concrets.

¿Li preocupa la pèrdua de càrrecs amb tanta experiència com Serrano, Carrión o el gerent Hernández Baena?

És evident que ens trobem en una fase de transició en la qual hem de reorganitzar l’equip. Però els tècnics tenen molt clar quines són les línies prioritàries que s’han de seguir. Mentre ens reforcem, tinc la tranquil·litat que la casa encara continua sostenint el dia a dia.

¿Tem que l’oposició, per exemple l’ERC del desaparegut Rufián [es va absentar en el ple de comiat de Parlon], pugui aprofitar l’impàs?

És evident que hi ha partits que intenten dir a la ciutadania que estem en un moment de caos, però res més lluny de la realitat: l’equip polític venim de mandats enrere i sabem perfectament el que tenim entre mans.

La comunitat educativa colomenca assenyala problemes com la rehabilitació de les escoles. ¿Quina solució proposa?

En la nova organització municipal serà prioritari el manteniment dels equipaments municipals, des de les biblioteques fins a les escoles o els mercats. En l’àmbit educatiu, a l’anterior Govern d’ERC ja li vam demanar que financés el 50% de les actuacions per rehabilitar les escoles, i és una cosa que tornaré a demanar-li al nou Govern. Aquest conveni està bloquejat des de finals del 2021, quan l’hi vam proposar a l’exconseller Cambray. Nosaltres portàvem en el programa una inversió de 15 milions per a rehabilitacions. Li demanarem a la Generalitat que assumeixi la mateixa quantitat i cofinanci el total de les obres.

Parlant de rehabilitacions, el Pla Local de Vivenda diu que l’estat de conservació del parc residencial de la ciutat és pitjor que el de la mitjana catalana. ¿Li preocupa, sobretot després de desallotjaments per riscos com el del carrer Pirineus?

L’objectiu és avançar amb la Generalitat en les vivendes que podem anar sumant cada any, concentrant-nos en com ajudar les comunitats quant a rehabilitació. En aquesta matèria vam ser pioners precisament al carrer Pirineus; l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es va inspirar en el nostre projecte per impulsar el seu propi pla.

Segons l’informe de liquidació 2023 de l’interventor, el resultat pressupostari es va reduir un 42,9% del 2022 al 2023, en què va passar de 9,5 milions a 5,4 milions. ¿Com pensen revertir la tendència?

El difícil finançament de les entitats locals és una realitat generalitzada. Creiem molt en l’estratègia municipal de cara a poder captar fons europeus. Per exemple, vam ser juntament amb Barcelona les dues úniques ciutats de l’entorn que vam rebre fons EDUSI.

¿En quin punt es troba la nova reparcel·lació de la reforma urbana del centre?

Els estudis tècnics segueixen en marxa. Volem continuar treballant perquè el centre sigui un espai ajustat al que és el centre d’una ciutat metropolitana.

Si hi hagués unes noves reclamacions veïnals, ¿el canvi d’alcaldia afavoriria la voluntat de negociar?

La nostra voluntat sempre serà arribar a acords. Podria ser que la nova reparcel·lació no fos del grat de tothom, però no hi haurà mai una situació amb què tothom estigui d’acord. Des del punt de vista global, tinc la sensació que tothom necessita que aquest projecte avanci.

¿Es plantegen revisar el model de gestió de l’Escola Municipal de Música, tal com demanen algunes famílies al·ludint al seu elevat preu?

Volem escoltar què ofereix la Generalitat, que durant un temps va deixar d’invertir-hi i ho vam fer nosaltres de manera exclusiva. Jo tinc ben clar que l’actual model és de moltíssima qualitat. Això sí, sempre estem oberts a la reflexió: endavant amb les propostes que convidin a repensar el model si això fa que la nostra educació artística pugui millorar.

Horitzó 2027. ¿Quina és la recepta per mantenir la majoria absoluta socialista?

Notícies relacionades

MATEO VALERO: "Podrem dissenyar els primers xips d’Europa"

JAUME COLLBONI: "Hem decidit ser una ciutat de ciència"

[Riu] Guanyar-se la confiança de la ciutadania passa per tenir un projecte amb horitzons: les alcaldesses d’aquesta ciutat van somiar amb unes ciutats a llarg termini. Aquesta recepta té a veure amb estar a prop dels ciutadans i amb trobar aliances en el que no puguem resoldre sols.

¿Sense Parlon creu que és possible revalidar aquesta majoria absoluta?

És clar que sí, jo tinc la voluntat de poder-ho aconseguir: tenim un equip perfectament preparat per fer-ho.