El premi Barceloní de l’Any d’EL PERIÓDICO obre la Mercè

L’enginyer Mateo Valero, el fundador del supercomputador MareNostrum, és el primer guardonat en una iniciativa que vol premiar qui «millori el projecte de Barcelona», segons el CEO del grup Prensa Ibérica, Aitor Moll.

El premi Barceloní de l’Any d’EL PERIÓDICO obre la Mercè
3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

EL PERIÓDICO va entregar ahir a la nit el premi Barceloní de l’Any, una distinció que va recaure en Mateo Valero (Alfamén, Saragossa, 1952), enginyer i fundador del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i de les diverses generacions de supercomputadors que s’han anat succeint fins arribar al MareNostrum 5, inaugurat fa només nou mesos i cridat a fer créixer la capitalitat científica de Barcelona.

El guardó s’ha entregat aquest any per primera vegada, i amb la seva creació Prensa Ibérica persegueix, com va destacar el seu CEO, Aitor Moll, "distingir una persona que hagi contribuït al llarg de l’any a impulsar o millorar el projecte de la ciutat de Barcelona, ja sigui en l’àmbit cívic, econòmic, cultural, científic o social".

El premi vol ser també el tret de sortida per a les festes de la Mercè. La seva entrega, celebrada al jardí del Palau Robert, va comptar amb la participació de representants de la societat civil i política de Barcelona, encapçalada per l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni.

Valero va inaugurar una llista que, en el cas del Català de l’Any, ja fa gairebé un quart de segle que s’amplia. Aquest diari ha entregat 21 vegades aquest premi, i la idea és que la nova iniciativa mantingui la mateixa filosofia. Al novembre arribarà el 22è Català de l’Any. Entre els 21 ja premiats figuren personalitats com Jaume Plensa, John Hoffman, Antonio Díaz (el Mago Pop), Pep Guardiola, Marc Gasol, Josefina Castellví, els Castellers de Vilafranca, Joaquim Maria Puyal i Vicente Ferrer.

"Aquest és un dia que volem que sigui històric en la trajectòria d’EL PERIÓDICO", va afirmar el director del diari, Albert Sáez, que va mostrar el seu agraïment als prop de 300 assistents a l’acte i als quals han participat en l’elecció del guanyador del Barceloní de l’Any.

Sáez va remarcar que el projecte és una mostra del "compromís" d’EL PERIÓDICO amb Barcelona, amb "posar l’epicentre informatiu en el món local". A continuació, va fer una alineació de la gent que interessa al diari: "Gent que busca casa i no en troba, gent que troba feina, gent que posa en marxa projectes, gent que ens visita, que neix, que mor, que surt de festa i gent a qui li molesta que surtin de festa".

Sortir de l’anonimat

"A EL PERIÓDICO, les persones són les protagonistes. Però de vegades han de sortir de l’anonimat", va continuar. Va citar Valero com a "protagonista d’una història d’èxit" i va recordar com l’enginyer ha remarcat que mil persones més participen en el projecte. I va afegir: "Sense tu, les altres mil no hi serien, no s’haurien agrupat al voltant del projecte".

L’elecció del Barceloní de l’Any va comptar amb la participació de set entitats, que són les que han votat els candidats a partir d’una proposta elaborada per la redacció d’aquest diari i pel consell assessor de temes de Barcelona del diari. Les set entitats són les següents: l’associació Barcelona Oberta, el Col·legi Oficial d’Arquitectes, l’associació de teatres de Catalunya Adetca, la Taula del Tercer Sector, el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i els gremis de restauració i d’hosteleria.

Notícies relacionades

Mateo Valero va arribar a Barcelona el 1974, quan ja era enginyer de Telecomunicació. Va ser el primer catedràtic d’arquitectura computacional a la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, des d’on va instar el llavors ministre d’Indústria, Joan Majó, a invertir en la compra d’un computador sobre el qual es creés un centre d’investigació capdavanter a Barcelona i que el 2005 es va convertir en el BSC amb el suport del Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya i la UPC.

La inversió de la Unió Europea en l’última versió del MareNostrum ascendeix a la meitat dels 202 milions del pressupost total, la quantitat comunitària més elevada que s’ha aportat a un projecte científic a Espanya.