Habitatge
"Viure aquí és salvatge,ens fa por"
«Vivim una situació d’inseguretat i de violència», afirma una veïna del barri
Un jutjat va negar desallotjar els pisos malgrat informes a favor del districte i la Guàrdia Urbana
Un jutjat denega desallotjar els ocupants d’un edifici responsables, segons els veïns i comerciants del Camp d’en Grassot, al districte de Gràcia, de nombrosos robatoris, aldarulls amb armes blanques i amenaces. La policia s’ha vist obligada a mantenir un dispositiu de vigilància.
Un parell d’homes baixen corrent pel passatge d’Alió, a escassos metres de la part alta del passeig de Sant Joan, on l’Eixample i Gràcia conflueixen a Barcelona. Miren d’atrapar un lladre que fuig després d’atracar una senyora que, enmig del forcejament, ha acabat a terra. Els perseguidors són treballadors d’un negoci del Camp d’en Grassot. Expliquen que no és la primera vegada que són testimonis d’assalts i agressions en els últims mesos. Els atribueixen a uns joves que comparteixen un baix d’un bloc del passatge, on la majoria de la desena d’habitatges estan ocupats il·legalment.
Veïns i comerciants consultats assenyalen la finca com l’origen dels maldecaps al barri per robatoris freqüents, aldarulls amb pals i armes blanques, consum de droga, brutícia i risc per presumptes enganxaments als subministraments. L’ajuntament parla d’una "ocupació delinqüencial" i adverteix de les dificultats amb què topa per posar-hi fi: remarca que no hi ha un propietari clar a qui exigir que intervingui per culpa d’una herència sense resoldre, i això se suma al fet que un jutjat va refusar aquest estiu ordenar el desallotjament de l’immoble.
"Ens fa por. Sentim impotència", confessa una dona que va acudir a la reunió en què l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan va congregar dimarts gairebé 70 residents, càrrecs del districte de Gràcia, comandaments dels Mossos d’Esquadra i també de la Guàrdia Urbana. Una quinzena d’afectats es van desfogar narrant els enrenous freqüents. Els que han parlat amb EL PERIÓDICO preserven l’anonimat.
"Vivim una situació d’inseguretat i violència dia a dia", afirma una habitant del passatge d’Alió. "Si no és diàriament, truquem a la policia un dia sí i un altre no. Pot ser que siguin les cinc o les sis del matí i ens desperten a crits o perquè es barallen", relata la mateixa dona. Mostra un vídeo dels últims dies, en què dos nois apareixen enfrontant-se enmig de la calçada, a la nit. També ha alertat d’un aparent cas de violència de gènere a l’immoble.
"Hi ha hagut agressions fins i tot a veïns", apunta una altra dona establerta al carrer. Testifica que ha vist ocupants del baix saltar de terrassa en terrassa, amb la suposada intenció de robar. "A un veí el van deixar buit. Han tirat carros i maletes plenes per la façana, orinen des dels balcons, es dutxen i renten la roba al portal... Hem vist gent drogant-se davant de la nostra porta. No podem continuar d’aquesta manera, no podem viure així", afegeix.
Un inquilí diu que el brunzit de la sirena dels vehicles policials és continu. "Som un edifici on mai es dorm. Amb tantes baralles, costa aclucar els ulls", il·lustra. Al seu torn, venedors de botigues d’alimentació de l’entorn afirmen ser objecte del pillatge, que atribueixen als nois del baix. "Passen i agafen el que sigui per menjar", comenta una dependenta.
Pati del darrere de l’edifici de pisos ocupats. | ZOWY VOETEN /
L’ajuntament explica que els Mossos i la Guàrdia Urbana han muntat un dispositiu per vigilar qui accedeix a l’immoble, que acapara denúncies. Puntualitza que no s’han detectat menors pernoctant-hi. "Els Mossos i la Guàrdia Urbana ens asseguren que no deixaran de ser presents fins que el problema se solucioni", exposa l’associació veïnal de Sant Joan.
"Hi ha més presència policial, però el problema no se soluciona", avalua una veïna. "Estem desesperats i topem amb la burocràcia. Sembla que hagi de passar alguna cosa greu, com un incendi o una mort, per actuar", lamenta.
L’ajuntament indica que el Jutjat d’Instrucció número 19 de Barcelona va denegar el desallotjament de l’edifici, instat pels Mossos i sostingut en informes del districte de Gràcia i la Guàrdia Urbana, per inseguretat i presumpta comissió de delictes. El consistori afegeix que mira de trobar un remei amb possibles hereus de la finca i amb un banc que va concedir un crèdit hipotecari que es deu.
Per la seva banda, el PP demanarà en el pròxim ple municipal un reforç del patrullatge al voltant del domicili, la instal·lació de videovigilància, la contractació de seguretat privada i protecció per a la carpa del mercat de l’Abaceria, on els comerciants donen fe d’haver patit diversos furts. La formació suggereix que, en cas de continuar sense aclarir-se la titularitat, la Generalitat sigui designada hereva de la propietat.
Sordidesa
"Les administracions no estan fent la seva feina", critica el líder municipal del PP, Daniel Sirera. "L’ajuntament no pot mirar cap a una altra banda. No puc entendre que el govern municipal, que actua amb contundència quan una persona no té una cèdula d’habitabilitat o una terrassa té una cadira de més, no pugui fer alguna cosa en aquest edifici, que no reuneix cap condició i on es produeixen fets violents", qüestiona el popular, que va visitar l’immoble aquesta setmana.
Notícies relacionadesUna incursió per la finca revela que la sordidesa impera a l’escala. Hi ha maletes, llaunes i trastos escampats, des dels patis i els balcons fins al terrat. La fetor impregna el celobert i els excrements jalonen els replans. L’associació de veïns manifesta que queden dues inquilines amb contracte, a qui els serveis socials han ofert reallotjar-les fora del bloc. "En aquest pis viu gent. No tornar a tocar el pany", exigeix un cartell penjat davant un pis.
Diverses portes estan mig trencades. Darrere d’una entrada plena de talls, respon una parella que reconeix que va ocupar el domicili. Ell explica que no té papers i es guanya la vida amb alguna feina ocasional; ella espera que prosperi una entrevista de feina. Tenen un fill que està sota tutela de l’Administració. El noi declara que l’han amenaçat amb un matxet a l’escala. Diuen que volen marxar. "No vivim com en un pis normal, on poses el cartellet a la porta i cada veí neteja el seu tros quan toca... Viure aquí és salvatge", defineix ella.
- El tramvia arriba a Verdaguer i ja posa la vista a Francesc Macià
- José Durán: "Vaig portar el meu fill a entrenar i va morir als meus braços"
- Noves proves de l’ADN fan un gir al cas Helena Jubany
- Els bacteris del llot proliferen a la ‘zona zero’ de la dana
- Un conductor perd el controli atropella set persones