Reis del mercat ambulant

La pròxima vegada que vingui una dona del futur a vendre’t lleixiu, fixa-t’hi bé: segur que la seva roba és de segona mà. No és res nou, no. La humanitat reciclan el seu armari des que Jordi Hurtado era un nen. Però ara les recerques de tresors vintage han passat a tenir estatus viral. ¿La tornada sostenible? "Mercat ambulant". És l’activisme de moda, en tots els sentits. Postureig amb causa amb milions de visualitzacions a Instagram i TikTok. No hi ha "planàs" que s’ofereixi en xarxes que no inclogui la llista d’esdeveniments amb penjadors del cap de setmana. "Barcelona –prediquen– s’ha convertit en la capital de la segona mà".

Alguns ja parlaven de reciclar roba quan Greta Thunberg encara aprenia a parlar. Uns visionaris de la moda circular. Van començar a muntar mercats ambulants quan la gent mirava la segona mà com si contagiés la lepra. I ho continuen fent. Amb ells va començar el boom vintage fa gairebé dues dècades.

"¡No estem bojos –han d’aclarir en la seva bio d’Instagram–, estem reciclant!". Two Market va liquidar a l’agost unes 2 tones de tresors vintage a 50 cèntims la peça. Organitzen, entre d’altres, el mercat ambulant més barat de Barcelona: Tot a 1 euro (dues vegades al mes). "Tothom em va dir que estava boig", recorda el Jose. Però han arribat a tenir –afegeix– 3.500 visites en un dia. "Recordo molt una senyora gran que em va venir molt contenta perquè va poder regalar a tota la seva família coses per a Nadal", diu.

Jose Puig, 49 anys. És el fundador de Two Market. Per les seves mans passen 5 o 6 tones de peces al mes, calcula sense exagerar. No, a casa seva no té un armari mida Kardashian, jura, però recicla tot el que es troba. Tots els seus gots són pots de llenties.

Fa 15 anys que va començar en això "per casualitat", recorda. És aparellador. Ara munta dos o tres mercats ambulants cada cap de setmana pel Poblenou. Aquest n’hi ha tres: Vintage Kilo Market (tot es ven a 35€/kg) a Mecal Factory (Llull, 105); Booom Market! (roba seleccionada dels 80, 90 i 2000) a Central Poblenou (Pere IV, 117), i Los 22 del Market a Soulivre (Llull, 68, només diumenge). La setmana passada van estrenar un Circular Market de carrer aprofitant les festes del Poblenou. "A Barcelona fer un mercat de carrer és molt difícil. Però anem insistint", lamenta. "Jo el que demanaria a l’ajuntament és que afavorís el que estem fent. És una cosa positiva per a la ciutat i per al medi ambient", comenta.

Entre penjador i penjador, tant et creues amb influencers com amb jubilats. "M’hi he trobat jugadors de futbol, actors, de tot –explica el Jose–. Des del que necessita comprar una cosa barata per arribar a final de mes fins a gent que busca coses de col·leccionisme". L’adrenalina de la ganga. Entra la mateixa eufòria al trobar un tresor per 1 euro que a Indiana Jones al temple maleït.

"Tothom té una casa plena de coses en perfecte estat que ja no utilitza –dona fe el Mark–. En altres països és molt més fàcil trobar un mercat ambulant on pots vendre les teves coses".

Mark Dix, 44 anys, en fa 20 que va venir d’Anglaterra. ¿A què es dedica? Gestiona roba de segona mà –comença a enumerar–, té una miniagència de comunicació, és dj, és pare, nòvio... "Tot compta", somriu.

És un dels fundadors d’El Flea, l’emblemàtic mercat ambulant que, fins a aquest febrer, es desplegava a la plaça de Blanquerna una vegada al mes. L’ajuntament el va cancel·lar després de 13 anys per la presència de "venedors no autoritzats". "Havíem proposat diverses solucions", lamenta el Mark. La setmana que ve preveuen començar a recollir firmes per recuperar l’espai a través de la plataforma digital Decidim. "A Barcelona hi ha molta gent amb problemes econòmics. Almenys en aquest tipus de mercats facturen alguna cosa", assenyala.

Fa 17 anys que va néixer El Flea Market. Va començar com un "minimercat entre amics", recorda el Mark, en un soterrani del Raval. No va tardar a convertir-se en associació sense ànim de lucre amb filosofia sostenible: "One man’s garbage is another man’s gold". Les escombraries d’un home són el tresor d’un altre. Tenen 400 socis i han fet esdeveniments fins i tot de 300 parades. "No recordo l’últim que no vam omplir. Crec que cada vegada hi ha més interès", assegura el Mark.

"Senyal de ciutat civilitzada"

A l’espera de tornar als carrers, continuen organitzant mercats ambulants per diferents locals. Avui hi ha El Flea Pati: segona mà, joguines i col·leccionisme a Sardenya, 29. Demà torna el Viva Vintage a l’Espacio 88 (Pamplona, 88) amb dj sets en format vinil. ¿Que per què hi ha tants mercats ambulants? "Perquè és el més normal. Com anar en bici. És senyal d’una ciutat civilitzada. Però els ajuntaments són molt lents a reaccionar", respon el Mark.

També veterà de Barcelona és el Lost & Found. El van fundar Max Porta i Diego Albanell, també el 2007. Quasi moren d’èxit. "Podíem tenir 2.000 peticions de participació en un mercat", recorda el Max. Com a màxim instal·len 200 parades.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

T’hi pots trobar una iaia exhibint armari o una moderna. Acostumen a muntar un mercat ambulant per trimestre. ¿La seva senya d’identitat? "La part lúdica és tan important com el mercat per si mateix", respon. Hi ha penjadors, dj i barra. "És un projecte de cor. Entenem que és una cosa necessària. Un projecte de ciutat".

"A mi hi ha una cosa que em flipa –confessa el Max–, quan em trobo a algú i em diu: ‘¿Veus aquesta camisa? Me la vaig comprar en un Lost & Found’. De sobte, la roba adquireix una història". Més que comprar, l’adoptes. "Li estàs donant una segona vida".