El Clínic aspira que el campus de la Diagonal obri entre 2035 i 2040

En el pronòstic més optimista i sempre sotmès a imponderables que el redueixen, per ara, a ser un càlcul encara incert, el nou campus de l’Hospital Clínic a la part alta de la Diagonal trigarà més d’una dècada a ser realitat. "Estem mirant que entre 2035 i 2040 (i ja ho firmaríem) tinguem allà el primer pacient i el primer alumne", va reconèixer divendres el director general del Clínic, Josep Maria Campistol. El doctor va afirmar després de l’acte que el complex hospitalari va presentar el màster d’Arquitectura Universitària, en el qual s’han reclutat 13 joves arquitectes de despatxos de la ciutat per definir, amb professors, amb l’hospital i la Universitat de Barcelona, les línies mestres del futur campus. Els impulsors dipositen la confiança que es converteixi en el referent de l’assistència sanitària, la docència clínica i la investigació científica del sud d’Europa.

El curs –que tindrà una sola edició– acaba de començar i durarà nou mesos, prorrogable per tres més, de manera que acabarà d’aquí un any com a molt tard. Quan finalitzi, s’iniciaran els tràmits per encarregar el projecte, buscar dissenys i adjudicar les obres. Campistol ha concretat que s’espera convocar el concurs internacional d’idees durant el 2026. Comportarà "un any més" en el procés per concebre el campus, ha dit el responsable del Clínic. "Hauríem d’acabar cap a finals del 2027 amb el projecte i, a partir de llavors, fer el concurs" per contractar la construcció, va assenyalar.

La construcció del nou Clínic, que s’aixecarà sobre les actuals pistes esportives de la UB, es va acordar en un conveni que la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona, de l’Hospitalet i d’Esplugues de Llobregat, la Diputació, el consorci de l’Hospital Clínic i la UB van firmar al gener. Per ara, no s’aventura quant costarà el projecte. Campistol indica que encara és "molt difícil" quantificar quina serà la inversió.

El director del CatSalut, Ramon Canal, vaticina que hi pot haver "tensions" per finançar un projecte en un terreny deshabitat i que considera una mica desproveït de serveis, però es declara "optimista". "Els diners hi seran", es compromet el càrrec de la Generalitat, que remarca el "repte" que suposa edificar un campus que "duri els pròxims 100 anys".

De les noves instal·lacions associades a l’hospital es parla des de fa dècades. El rector de la UB, Joan Guàrdia, comenta que guarda al seu despatx "documents que daten de fa 50 anys i més en els quals es planteja la possibilitat d’ampliació" del Clínic, la facultat de Medicina del qual –annexa a l’hospital– es va inaugurar fa gairebé 120 anys. Campistol dona fe que, als anys 80 del segle passat, ja s’elucubrava amb la idea de guanyar nous espais. "Desgraciadament, han passat 40 anys, però, tot i que encara no el tenim a l’abast de la mà, sí que el tenim més a prop", celebra.

Projecte de ciutat

Per la seva banda, Guàrdia postula que el futur campus Clínic-UB Diagonal és el "projecte de transformació de la ciutat i del país més important que tenim sobre la taula". El rector defensa que el Clínic i la UB "s’han guanyat el dret de millorar i continuar creixent", a més de sumar-hi el factor que Barcelona requereix d’una renovada atenció sanitària.

Notícies relacionades

Científic amb ofertes milionàries

El Clínic convida el consistori a comprar els 55 pisos que té a BCN

Pel que fa al màster d’Arquitectura, Guàrdia descriu que pretén brindar una "pluja d’idees" que marqui "quins són els eixos que pot tenir el disseny final quan es plantegi" mitjançant una licitació amb l’objectiu de triar l’equip que dibuixi el complex. Afegeix que el curs serà un "gresol" que 13 joves arquitectes, convidats a participar després d’haver destacat en despatxos dedicats a la construcció d’equipaments sanitaris, "pensin col·lectivament, amb assessorament de grans professionals, sobre què ha de tenir i com ha de ser" el campus.

El rector remarca que el màster ha d’ajudar que, "quan aparegui el concurs internacional, qui l’ha d’encarregar tingui referències sòlides de com s’ha de plantejar". Va afegir que les bases que sorgeixin del curs han de ser les línies mestres que guiïn les propostes que competeixin per una obra "d’una complexitat que no es pot improvisar", afegeix.