De Sevilla a Casablanca: nit de màgia i trànsit

Els honors dispensats en aquesta Mercè a Casablanca, la ciutat convidada, van tenir ahir un alt exponent en Raúl Rodríguez, teòric i pràctic dels diàlegs nord-sud i transatlàntics si es presenta. Historiador, antropòleg i músic procliu a l’aventura, es va entendre amb fluïdesa, gràcia i poesia amb el marroquí Maalem Hassan Boussou, fonent els dos ecos flamencs mestissos i pulsions gnawa a l’avinguda de la Catedral.

Nit que va arrencar amb el Raúl Rodríguez Ensemble i les seves cites a àlbums com el més recent La razón eléctrica, i conats flamencs com el Zorongo gitano, en la veu d’un vibrant cantaor de Sant Cugat del Vallès, Pere Martínez. Grup sòlid, va trenar la seva embolcalladora malla rítmica amb un punt de somieig. "Música que no existeix, que pertany al passat i encara no ha arribat al futur", va observar el sevillà Raúl Rodríguez Quiñones (fill de l’admirada Martirio), tocant el seu instrument únic, el tres flamenc, sobre un suport de percussions redoblades, guitarra i baix elèctrics.

El convidat, Maalem Hassan Boussou, va entrar després en escena brandint el seu guembri, espècie de llaüt, amb sis acompanyants, incloses tres veus a càrrec de la percussió menor del qnaqeb. Instruments aquests propis de la tradició gnawa, associada a la cultura amaziga (o berber), amb els quals el grup ens va fer la seva primera exhibició de trànsit rítmic. Música amb un halo hipnòtic de psicodèlia d’abans de la psicodèlia, que va anar a més, si és possible, tot seguit, quan els dos grups es van citar per barrejar els seus repertoris. Metàfora del propòsit de Rodríguez de "conviure tot i que siguem molt diferents".

Sevilla i Casablanca es van acostar a Barcelona a través d’un estira-i-arronsa de tonades d’un i l’altre costat, trenant zambres i altres pals, com en els Tanguillos de la frontera, amb cants del desert d’aclaparador poder. Veu amb sentiment, la de Maalem Hassan Boussou, adaptada a una empenta rítmica amb guspires d’electricitat.

Un dels punts d’ancoratge del repertori va ser Let the rhythm lead, la cançó que Rodríguez va gravar amb Jackson Browne vuit anys enrere, quan tots dos van viatjar a la Song Summit de Haití. Cançó en la qual defensa que el ritme ens guiï quan ens sentim perduts i que va guanyar un plus de força amb aquesta impetuosa orquestra mestissa.

Encreuament de tradicions sonores menys allunyades del que podríem pensar i, com va apuntar Rodríguez, una ofrena de "música per viatjar", tot i que sigui amb l’oïda.

Raúl Rodríguez Ensemble i Maalem Hassan Boussou 

Notícies relacionades

Científic amb ofertes milionàries

El Clínic convida el consistori a comprar els 55 pisos que té a BCN

Festes de la Mercè.

Av. Catedral. 21/09/2024