El PSC es referma al davant a Barcelona i Junts retrocedeix

Jordi Martí i Elisenda Alamany només són capaços de retenir el 46% dels votants de Trias i Maragall el 2023

La meitat dels barcelonins opinen que la ciutat ha empitjorat des que Collboni és alcalde

BComú també perd pistonada, mentre que ERC i el PP mantenen les seves posicions després d’un any de mandat

El desgast de JxCat i els Comuns podria donar accés a l’ajuntament a la CUP

El líder del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Daniel Sirera, saluda al alcalde, Jaume Collboni, durante un pleno.

El líder del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Daniel Sirera, saluda al alcalde, Jaume Collboni, durante un pleno. / DANIEL ZORRAKINO / EUROPA PRESS

4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Alex R. Fischer
Alex R. Fischer

Infografia

ver +

Barcelona afronta un curs polític amb alguns canvis de cares a l’ajuntament després d’haver superat el primer any de mandat municipal. Tres candidats a les últimes eleccions (Xavier Trias, Ada Colau i Ernest Maragall) han deixat pas a nous lideratges en els seus partits i els seus respectius successors tenen ara el repte de consolidar-se com a alternativa a l’alcalde Jaume Collboni. Aquests processos de transició afavoreixen les expectatives de vot del PSC, que de moment es consolida al capdavant davant el desgast dels seus rivals.

L’Enquesta Política de Barcelona elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO del 13 al 18 de setembre situa els socialistes com a primera força i reflecteix un retrocés de Junts si ara se celebressin eleccions municipals. Dotze mesos després del terratrèmol que va suposar el tomb in extremis a l’alcaldia pel suport de Colau i el PP a Collboni, l’actual alcalde guanyaria ara els comicis i, per tant, podria tornar a obtenir la vara de comandament tret que es forgés una aliança entre l’independentisme i els omuns que, a tres anys vista, sembla quimèrica.

El PSC obtindria el 23,1% dels vots i 11-12 regidors dels 41 que té l’ajuntament, xifra que representaria 3,5 punts i fins a dos regidors més que en les municipals de l’any passat, en què va quedar en segona posició amb 10 regidors. Junts, vencedor d’aquells comicis amb 11 regidors, es quedaria ara amb 8-9 regidors al caure fins al 18,4% dels sufragis, 3,8 punts menys que a les urnes. Collboni, que a les urnes va quedar 2,6 punts per darrere de Trias, li trauria ara 4,7 punts al postconvergent Jordi Martí.

Barcelona en Comú, el grup municipal que encapçalarà Janet Sanz després de la marxa de Colau, es mantindria com a tercera força, però també patiria erosió perquè retrocediria fins al 17% de les paperetes, 2,6 punts menys, i passaria de 9 a 8 regidors. ERC i PP conservarien la seva representació actual, de 5 i 4 regidors respectivament, però mentre la republicana Elisenda Alamany, relleu de Maragall, pujaria una dècima en vot estimat (11,2%), els populars de Daniel Sirera baixarien quatre dècimes (9,1%).

D’aquest desgast del PP se’n podria beneficiar Vox, que creixeria una dècima (5,8%) i podria esgarrapar el tercer regidor (2-3 regidors). En paral·lel, la caiguda de Junts situaria la CUP en el 5% dels vots (1,2 punts més), just en el llindar que dona accés al consistori, així que els anticapitalistes, que estan fora de l’ajuntament des del 2019, oscil·larien entre 0 i 2 regidors. Amb aquests resultats, Collboni podria revalidar l’alcaldia com a candidat més votat perquè l’única suma que assoliria els 21 regidors necessaris per desbancar-lo obligaria Junts i ERC a posar-se d’acord amb Barcelona en Comú.

No obstant, a tres anys per a les municipals del 2027, les tendències encara poden canviar molt. De fet, l’enquesta constata un 26% d’indecisos, i tot i que el PSC lidera de manera destacada la intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’), Barcelona en Comú, Junts i ERC es mouen en una forquilla de només tres punts. De moment, els canvis al capdavant d’aquestes tres formacions faciliten que els socialistes consignin una alta fidelitat de vot: dos de cada tres barcelonins que van votar Collboni el 2023 tornarien a fer-ho ara (65,7%), mentre que dos de cada 10 dubten (21,3%).

Més fugues de vot i, sobretot, més indecisos presenten els rivals del PSC i, en especial, l’electorat independentista. Ni Junts ni ERC arriben al 50% de fidelitat de vot, que es queden en el 46%. Tres de cada 10 votants de Trias l’any passat (29,7%) no asseguren avui el seu suport a Jordi Martí. I el 22,6% de votants de Maragall tampoc garanteixen donar suport ara a Elisenda Alamany. Aquesta indecisió en els seguidors de JxCat i Esquerra fa que la fidelitat de vot a la CUP fregui el 72%, la més alta de tots els partits.

Barcelona en Comú també manté una important tirada entre els seus i el 68,5% de votants de Colau en les últimes eleccions triarien avui la mateixa papereta. Els transvasaments entre formacions són, en general, bastant baixos perquè predominen els indecisos. Només destaca el 13,2% de votants que perdria Vox en benefici del PP, però la fidelitat de vot a l’ultra Gonzalo de Oro-Pulido (60,1%) és superior a la de Sirera (48,7%). La raó és que, mentre que els populars tenen el 28% d’electors indecisos perquè poden optar per diverses opcions, la majoria dels votants que no tornarien a recolzar a Vox tenen molt clar el seu destí: el PP.

Notícies relacionades

Completat el primer any de mandat municipal, l’enquesta mostra la insatisfacció dels barcelonins amb l’evolució de la ciutat en els últims 12 mesos, ja que la meitat dels ciutadans (50,2%) afirmen que ha anat a pitjor des que Jaume Collboni és alcalde, davant d’un de cada tres (33,5%) que opinen que està igual i un 14% que creu que ha millorat.

Al ser preguntats per com estarà Barcelona d’aquí un any, es produeix una gran divisió d’opinions: el 32,4% dels barcelonins vaticinen que estarà igual, el 30,3% pronostica que haurà empitjorat i el 29% augura que estarà millor que en aquests moments.