Creixen els ‘itineraris segurs’ a la sortida de les zones de festa de BCN

Va començar com una prova pilot durant les festes de la Mercè del 2020. Mesos abans, les àrees de Seguretat, Urbanisme i Dones i Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona van estudiar fórmules per garantir que les dones que tornaven a casa de nit des de zones d’oci arribessin al metro, bus o altres transports sense riscos. L’objectiu era combatre l’augment de denúncies per violència sexual que havia registrat la ciutat des del 2019 i que en el primer semestre del 2024 han baixat.

Amb aquesta preocupació es van crear els primers itineraris segurs: patrulles de la Guàrdia Urbana vigilaven el trajecte més habitual de la gent que sortia de nit cap al transport públic. "De l’anàlisi d’aquests recorreguts detectem que hi havia mancances en alguns carrers i espais, que incrementaven la percepció d’inseguretat", explica Gemma Alfonso, inspectora de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Quatre trajectes

Entre aquests dèficits hi havia la falta d’il·luminació, la mala senyalització i l’excessiva vegetació d’alguns jardins dins d’aquests recorreguts. El Departament d’Urbanisme va millorar aquestes mancances en l’espai públic, una política que es va completar amb el disseny de quatre trajectes per part de la Guàrdia Urbana. Així es van establir rutes al Front Marítim, l’avinguda Paral·lel, el barri de Gràcia i el Triangle Lúdic del Poblenou (la zona de Marina). L’experiència es considera exitosa i creix de mica en mica. Així, la capital no descarta reforçar la presència policial per incrementar els espais que cal protegir.

"Nosaltres creiem molt en la prevenció. La proximitat forma part del nostre ADN i amb aquesta visió elaborem estratègies per detectar abans situacions de violència al carrer", destaca Alfonso, que afegeix que la prova pilot del 2020 va funcionar "molt bé" gràcies a la coordinació amb els punts lila de l’àrea de Feminismes i amb la seguretat privada dels locals d’oci. Aquest patrullatge específic es fa cada cap de setmana i les vigílies de dia festiu, a més de celebracions com la Mercè, les festes majors de Gràcia i Sants o per Sant Joan. "Un vehicle logotipat recorre aquests trajectes d’influència entre les zones d’oci i el transport públic. Es tracta d’una patrulla molt visible, ja que porta un plafó lluminós amb les paraules Barcelona antimasclista, que permet recordar als ciutadans que aquests agents hi són per reforçar i prevenir aquest tipus de situacions delictives", diu Alfonso.

També s’estableix aquesta "estratègia per prevenir violències" en els dispositius que la Guàrdia Urbana dissenya en actes importants a la ciutat com concerts, festivals de música i festes populars. D’aquesta manera, "hi ha una patrulla específicament reforçant aquests trajectes per detectar i prevenir situacions de risc" d’atac sexual, que a més es coordina amb agents de paisà que es distribueixen per aquests espais.

En aquest sentit, no es tracta d’un "patrullatge lineal" per un o diversos carrers, sinó que és en tota una "zona d’influència", remarca la inspectora. Aquests itineraris segurs, però, han tingut un efecte col·lateral. "Estem detectant que els delinqüents es desplacen. No actuen a la zona d’influència on tenim les patrulles uniformades", destaca Alfonso en referència al fet que gairebé no es cometen delictes, com robatoris i furts, a prop d’aquests trajectes per la presència policial.

Argumenta que el descens de les agressions sexuals a la ciutat (un -2,5% el primer semestre del 2024) es pot explicar "per la presència dels agents en els itineraris segurs". En els primers sis mesos del 2024 es van denunciar 517 casos de violència sexual respecte als 530 del mateix període del 2023. Aquestes dades reforcen aquests dispositius, de manera que l’ajuntament no descarta ampliar-los a altres punts de Barcelona, segons l’última Junta de Seguretat.

En un entorn pròxim

Segons les dades ofertes per responsables dels Mossos i de la Guàrdia Urbana de Barcelona, les denúncies per violències sexuals representen aquest any un 7,42% del total dels delictes contra les persones i tenen un percentatge de resolució de casos del 80,46%. La majoria d’agressions o abusos sexuals es produeixen en un entorn pròxim, que sovint la víctima considera segur, per part d’autors coneguts, ja sigui en l’àmbit de la parella, de l’exparella, familiar, del seu entorn o de les seves relacions socials.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

La inspectora de la Guàrdia Urbana destaca que gràcies a aquests itineraris s’ha creat "un circuit de col·laboració i coordinació amb la seguretat privada" dels locals d’oci, que considera "essencial" per abordar la prevenció de les violències sexuals. En aquest sentit, recorda que el 26% de les agressions sexuals comeses en aquest primer semestre de l’any es van produir en un espai públic i només un 3% en els locals d’oci.

Per això, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha format més de 400 professionals del sector, no únicament vigilants o controladors, sinó també personal de sala, perquè tinguin "la sensibilitat de detectar situacions de vulnerabilitat" com per exemple una dona sota els efectes de l’alcohol o les drogues. D’aquesta manera, poden alertar si sospiten que són víctimes d’una submissió química, o poden fixar-se si marxa sola o acompanyada d’algú amb qui no havia entrar al local, o poden quedar-se amb la matrícula del taxi on pugen elles.