Rosalía il·lumina el piromusical

I, en una continuació d’aquesta relació infrangible amb la ciutat, ahir a la nit va entregar "un regal" a Barcelona, com es va anunciar la seva contribució al piromusical de la Mercè, firmant la selecció de cançons que acompanya els tradicionals focs artificials que tanquen la festa major de la capital catalana. A l’avinguda de Maria Cristina, on es va congregar la multitud d’habituals amants de les llumetes de colors, el terrabastall i l’olor de pólvora, es va sumar aquesta vegada un generós exèrcit de motomamis que, en realitat, no sabien ben bé què es trobarien o, més concretament, què escoltarien. L’única certesa era que seria un espectacle amb altura, que diria la seva autora (sí, amb referència a la bomba amb J Balvin). Literalment, el foc puja fins als 200 metres d’altitud cremant 1.363 quilos de pólvora en 11.900 tirs.

Així, Barcelona va apostar de nou per un piromusical amb una banda sonora d’autor, fórmula que va iniciar amb èxit el 2023 el festival Sónar amb motiu del seu 30è aniversari, per posar el punt final a cinc dies de festa d’una ciutat habituada a convertir-se en aquell gran cartell publicitari disponible amb el qual un es creua per l’autopista en el qual projectar noms extraordinaris. Ahir a la nit el rètol lluminós destacava Rosalia Vila Tobella, que més enllà d’estrenar en aquest context la seva nova cançó (Omega, amb el també genial Ralphie Choo), va decidir incloure tres dels seus èxits en la quinzena de temes escollits per al piromusical, un espectacle de mitja hora.

L’espectacle va començar amb un missatge d’àudio previ de la cantant amb la seva característica veu picardiosa i riallera. "Són cançons que m’agraden moltíssim", va exposar, abans d’un inici amb la intensitat que reclama el mambo electritzant de Despechá. L’esperat moment de la seva col·laboració amb Ralphie Choo, combinació que es va apreciar excel·lent, es va oferir ràpidament en un primer bloc amb marcat accent caribeny. Menció i senyal de respecte a la música jamaicana amb la inclusió de Summer time, de Vybz Kartel, i Hold you, de Gyptian, la peça que va fonamentar en forma de sample el superèxit Vaina loca (Fuego) anys després. Una secció que va acabar amb l’únic record a la cultura popular barcelonina: va ser a ritme de rumba, per descomptat, i va ser, sí, amb Peret i el seu Gitana hechicera. Va seguir l’eclèctica selecció, potser amb menys missatge del que s’esperava, i destacable va ser la introducció de dues de les bandes més importants de les últimes dècades: Arctic Monkeys (I wanna be yours) i The Strokes (Last nite).

Notícies relacionades

"BCN és una bona ciutat per a la Copa Amèrica"

Alamany congela el preacord de govern fins al congrés d’ERC

Català, amb ‘Milionària’

El català, per cert, només es va escoltar per boca de la mateixa Rosalía amb Milionària, un tema no exempt de polèmica al seu dia avivada per guardians de la llengua. Després, la nit es va posar dance amb Just the way you are, dels italians Milky, i el fantàstic disc de la nord-americana Caroline Polacheck Desire, I want to turn into you va estar representat amb I believe en el que, segurament, va ser el moment més màgic. Tot i que després l’encadenació de la gravació d’Unchained melody, d’Elvis Presley a Ann Arbor (Michigan) el 1977, filada amb The night we met, de Lord Huron, creessin el camí per a un final de traca amb picada d’ullet al pop àrab arrelat a Europa amb Tek tek, de Dystinct, i Sheftek, del geni ocult madrileny que es fa dir nusar3000 amb Azuleja. I amb el cel il·luminat per esclats incessants va ressonar "el millor artista és Déu", que repeteix la protagonista de la nit, una il·luminada Rosalía, en CUUUUuuuuuute.