El RACC dona per completada la xarxa de carrils bici a Barcelona

Barcelona és una de les grans ciutats del sud d’Europa amb percentatges de mobilitat més sostenibles. En resum, el 80% dels ciutadans es mouen de manera ecològica i compartida, per un 20% que recorren al vehicle privat. En aquesta gran cartera principal és on resideixen els ciclistes, que ja disposen de prop de 350 quilòmetres de carril bici segregat.

Cristian Bardají, director de l’àrea de Mobilitat del RACC, va defensar la necessitat d’analitzar els desplaçaments d’una manera més àmplia. "La ciutat no es pot permetre espais segregats per a cada perfil de mobilitat", va resumir. I d’aquí va partir la tesi que obre aquesta crònica: "Cal tendir a aprofitar bé l’espai que tenim; el carril bici segregat ha arribat a un cert límit, i no s’ha d’impulsar una estratègia de nous vials ciclistes per tipologia o perquè quedi bé en un mapa, ja que després et pots trobar que la tipologia d’usos va d’una altra banda".

La valoració del RACC sobre la xarxa ciclista, no obstant, contrasta amb les mateixes dades de l’enquesta que l’entitat ha realitzat a 800 ciclistes. Només el 9% dels entrevistats asseguren disposar d’un traçat 100% pedalable en els seus desplaçaments habituals. O el que és el mateix, el 91% es busca la vida: el 51% per la calçada, el 18% per voreres estretes de menys de cinc metres (no permès), el 17% baixa de la bici i un 5% fa la volta per trobar un altre carril bici.

Collboni no és Colau

És el primer cop que el RACC parla de manera tan clara sobre l’esdevenir dels carrils bici a Barcelona. És probable que es degui a dues qüestions: el canvi polític a la ciutat i el controvertit carril bici de la Via Augusta. A ningú se li escapa que el RACC i Barcelona en Comú han protagonitzat la versió local del turmentat matrimoni que la Pepa i l’Avelino formaven al programa Noche de fiesta. Els vuit anys d’alcaldia d’Ada Colau van treure l’entitat de la seva zona de confort, i van ser constants les topades en matèria de mobilitat i urbanisme. Ara, amb el PSC al comandament, les coses són diferents. No és que Jaume Collboni no defensi la bici. Però per dir-ho suaument, per al RACC, Collboni no és Colau.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Després hi ha el carril bici de Via Augusta, una infraestructura que el RACC ha demanat reconsiderar en moltes ocasions. El nou ajuntament va prometre estudiar-lo, però al final es va optar per deixar-lo tal com està, és a dir, amb vial segregat en els dos sentits entre la Bonanova i la plaça de Molina. El president del mobility club, Josep Mateu, va defensar que són molts més els que utilitzen el transport públic, i per tant, el lògic, va afegir, hauria sigut instal·lar un carril per a l’autobús, i no per a les bicicletes. El consistori va defensar al març que el nou vial per a bicis de la zona alta, que coincideix amb l’entrada a Barcelona pel túnel de Vallvidrera, ha reduït el volum de vehicles en un 27%. També va dir que el pas de ciclistes "és notable". El cert és que difícilment hauria pogut eliminar la infraestructura. Per dues raons més. Primer, perquè es va finançar amb fons europeus que caldria tornar. I segon, perquè el PSOE i el ministre de Transport, Óscar Puente, han criticat en múltiples ocasions la decisió de moltes ciutats governades pel PP de, precisament, eliminar carrils bici.

El RACC també recolza la seva tesi que la ciutat ha tocat sostre en matèria d’infraestructura ciclista en la seva anàlisi sobre el tipus d’usuari i de mobilitat. Analitzats set punts, la seva conclusió és que el 16% de l’espai està destinat a carrils bici segregats, però els ciclistes només representen el 8% del total de persones que es desplacen.