La ‘ciutat dels 15 minuts’ a peu arriba a l’àrea de Barcelona

Ajuntaments i entitats de mobilitat sostenible promouen la creació d’aquests mapes. "És fonamental impulsar aquestes iniciatives per conscienciar la ciutadania que en moltes ciutats és perfectament possible desplaçar-se a peu d’un punt a un altre", assenyala Rafael Ocaña, tècnic d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona (DIBA) i coordinador de l’estudi del Metrominut de Mollet del Vallès. Les ciutats de la gran Barcelona aspiren a convertir-se en una ciutat dels 15 minuts, un concepte introduït a París el 2015 per l’alcaldessa Anne Hidalgo, on tots els serveis essencials es troben a 15 minuts a peu o amb bicicleta. Aquest model busca reduir l’ús de l’automòbil, millorar la qualitat de vida dels veïns i combatre el canvi climàtic.

El Metrominut s’adapta a qualsevol localitat i representa els recorreguts a peu entre els principals punts d’interès del municipi, com escoles, poliesportius, ajuntaments, parcs, places, comissaries i mercats. "El seu objectiu és fomentar la cultura de caminar, mostrant la proximitat entre diferents llocs i animant la gent a desplaçar-se a peu", explica Pau Avellaneda, redactor del projecte de Mollet i responsable del Metrominut de Sabadell.

"Com més municipis adoptin aquesta eina, millor, ja que ajuda a conscienciar els veïns sobre les distàncies reals a la seva pròpia ciutat", afegeix Avellaneda. Actualment, sis municipis, la majoria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja compten amb un Metrominut i dos més estan en procés.

Santa Coloma, pionera

Santa Coloma de Gramenet va ser una de les ciutats pioneres a Catalunya al publicar el seu el 2020. La van seguir Sant Quirze del Vallès, el 2021, i Sant Feliu de Llobregat i Sabadell, que el van presentar el 2022. Vilafranca del Penedès es va afegir a la iniciativa durant la setmana europea de la mobilitat el 2023. Recentment, la Diputació de Barcelona ha impulsat la creació de metrominuts en diverses ciutats, com Sant Adrià de Besòs, que n’espera el disseny final, i Palau-solità i Plegamans i Mollet del Vallès, en procés de redacció.

Sota el lema Ciutats que caminen, el Metrominut s’ha anat expandint a poc a poc. La iniciativa ressalta la importància de construir ciutats compactes, denses i diversificades, en les quals les necessitats quotidianes es resolguin en trajectes de 10 o 15 minuts a peu. "Aquesta teoria permet fer realitat la famosa idea de la ciutat del quart d’hora, la distància que ens separa de les principals destinacions i parades de transport públic que necessitem en la nostra vida diària", explica Avellaneda.

Per tal de crear els mapes, s’identifiquen primer els punts clau de cada localitat. En el cas concret de Mollet del Vallès, ja se n’ha realitzat una primera versió amb 40 parades. El dissabte 21 de setembre es va portar a terme un taller on unes 30 famílies de la ciutat van aportar les seves pròpies observacions al mapa. Entre els suggeriments, es van incloure la zona de Calderó, que no està urbanitzada, el conegut punt de trobada dels veïns denominat Els 4 bancs i la zona esportiva de Ca N’Arimon.

L’estació de tren també va ser objecte de reflexió. Els assistents al taller van remarcar la importància de comptar amb uns itineraris que connectin aquests punts clau de la ciutat.

Notícies relacionades

«Sagrada Mesquita» i «Hospital de Carteristes»: estacions del metro de Barcelona es desperten amb els noms vandalitzats

El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril

Els itineraris proposats inclouen tres rutes de llarga distància, com per exemple el trajecte de l’estació de França a l’hospital, que dura aproximadament 25 minuts. No obstant, es destaquen tres rutes clau del Metrominut de Mollet: la connexió entre l’estació de França i la plaça Prat de la Riba (11 minuts) i el recorregut de l’ajuntament a Can Pentiquet (17 minuts), que reflecteixen l’estructura vertical i horitzontal de la ciutat.

El Metrominut va néixer a Pontevedra com a resultat d’un laboratori d’idees sobre mobilitat impulsat per l’ajuntament. El 2013, va rebre el premi Intermodes a Brussel·les. Actualment, més d’una vintena de ciutats a Espanya i a tot Europa ja s’han inspirat en aquest projecte mediambiental.