Entrevista amb el fantasma

El Castell de l’Infern, en diuen. Torre Salvana. A primera vista fa venir gairebé tanta esgarrifança com les fotos de l’emèrit petonejant Bárbara Rey. "És el lloc més terrorífic d’Espanya", donen fe els investigadors paranormals des de fa anys. Hi ha qui assegura que és "una porta cap a l’infern". S’hi sol albirar una nena en camisa de dormir amb un tret al front, t’informen els teus guies paranormals. "¡Compte amb les estrebades!". Dels fantasmes, es refereixen. Així que un travessa el reixat de nit ja amb rictus de Cuarto Milenio. Camines esperant un ensurt amb la mateixa resignació que el nen d’El sisè sentit. En menys d’un minut ja et sents com si t’haguessis colat en un armari de Poltergeist. Aquesta expedició periodística acabarà a l’estil Sálvame Deluxe paranormal. Entrevistant els fantasmes amb el micro a la mà.

És la Torre Salvana de Santa Coloma de Cervelló, molt a prop de la Colònia Güell, a tot just 20 minuts de Barcelona. "Aquí ha mort molta gent", t’adverteixen per si encara et queda una engruna de tranquil·litat. Guien la comitiva nocturna "els caçafantasmes de Barcelona", així els anomenen a les xarxes. Són els Caga2dos de TikTok. David Monedero i Toni Jiménez. S’han fet virals fent directes de les seves sortides de thriller per tot Catalunya. Tenen vídeos amb més d’un milió de visualitzacions.

Psicofonies en directe

Es van fer mediàtics fa un mes, a partir d’un article en aquesta secció. "Els Callejeros Viajeros del món paranormal", els rebategem. "¡Bona nit!, ¡permís!", saluden amb un deix rutinari a l’entrar a les cases encantades carregats de detectors de pel·lícula. Fins i tot TV3 s’hi ha interessat. Va muntar una expedició aquesta setmana. "¿T’hi animes?". Ha de donar tranquil·litat portar una periodista bregada que ja ha sobreviscut en una casa encantada amb pintades de "Satanàs". Així que em vaig unir a la Caga2dos Experience amb Ester Bertran, reportera del Tot és mou, i Pere Gual, el càmera amb qui –descobrirem ben aviat– estan obsessionats tots els fantasmes de la zona. "Això és tan fort –acabarà esbufegant ell– que no m’ho puc creure".

"¡Mira el camp magnètic com està pujant ja!". El David assenyala un dels aparells que porta el Toni a l’esquena. Sembla que algú ens ha sortit a rebre, comenten com si res. Acaben de començar el directe de Tik Tok. Encara ni hem traspassat el reixat d’entrada i el detector ja marca el vermell. El màxim. Et posen una medalleta "de protecció" i et ruixen amb esprai de caqui. "Per si de cas". Molt tranquil·litzador.

El Toni porta a l’esquena la Ghost Bag, així la denominen. Inclou un K3 (el detector de camp magnètic que està roent) i la Spirit Box, que vindria a ser una ràdio oberta que va fent escaneigs a la recerca de veus d’ultratomba.

"¿Hola?, ¿hi ha algú?", va preguntant el David a l’aire. "¡¡¡Sí!!!", ressona de sobte. No han passat ni 3 minuts. "¿¿Ha dit sí??". Et queda la mateixa cara d’esglai que a la reina Sofia al veure la premsa aquesta setmana. "¡Hola!", se sent un crit masculí. "¡Hola!", s’hi suma una altra veu femenina. Surten de la Spirit Box, sí. "És com si fos una psicofonia, però en directe", intenta comparar el David. "Va bé?", ressona la veu d’ultratomba just després de l’explicació. "Mira, està parlant català", comenta el David als seguidors de TikTok. "Sí, va molt bé", respon al fantasma.

Deu minuts més i l’Ester ja està endollant el micro als esperits xerraires. "¿Esteu aquí atrapats?", els comença a interrogar. "¿Esteu bé?". "No us entenem, ¿podeu parlar més clar?". "Sí", responen. De moment, són més concisos que Tamara Falcó davant d’una càmera sense cobrar.

"Si hi ha algú aquí –insisteix el David–, us podeu comunicar amb nosaltres a través dels cops, obrint o tancant alguna finestra, tirant una pedra però no a nosaltres". "Està bé que ho aclareixis", li deixes anar. Ja s’han unit mil persones al directe de TikTok.

"¿Podeu cridar el Pere?". És el repte de la nit: convèncer el càmera escèptic. Tot són rialles fins que... "¡Pere!". "¡Pere!". Se sent dues vegades per si hi ha dubte. "¿I ara què penses, Pere?", li preguntes. "No penso", es torna a amagar darrere de la càmera.

"¿Hi ha algú aquí?", va repetint el David. "¿Si hi ha algú aquí es pot posar davant del meu company Toni perquè el puguem veure, sisplau?". El Toni porta a les mans la Kinect. És un sensor de l’Xbox que ara utilitzen tots els investigadors paranormals. S’intueixen a la pantalla formes humanes amb ratlletes i punts verds. "¡Mira, allà n’hi ha un!". Apareix sota un arc. "Hola –el saluda el David–, si ens estàs veient, ¿pots aixecar un braç?". Doncs sí, l’aixeca entre la cridòria general.

"¿Estem en perill?"

Ja fa una estona que heu normalitzat la xerrameca paranormal. Feu preguntes a discreció com si es tractés d’una roda de premsa. ¿Quants sou? ¿Quants anys teniu? ¿Us agrada que fem un reportatge sobre vosaltres? "Sí". Fins que se sent un inquietant "venen". "Quan diuen ‘venen’ sempre passa alguna cosa", t’intranquil·litza el David. "¿Ens passarà alguna cosa?", pregunta a l’aire. ¿Però per què feu aquestes preguntes? Ara mateix et sents com si fossis un extra de Divendres 13.

"¡Pere!". Es torna a sentir clarament. "Pere, et truquen, vine", comuniquen els caçafantasmes al càmera com si l’acabés de trucar el seu cosí. "¿Voleu alguna cosa del Pere?", llancen a l’aire. "Sí", respon la Spirit Box. El David el mira de dalt a baix. "¿Podem escanejar-te amb la Kinect?". A la pantalla apareix una d’aquestes figures verdes just al seu costat. "Mira, t’està tocant". "¿Com et dius?", pregunta el David. "Pol". Sona a nen. "David –l’increpa una altra veu adulta–, ¿què tal?".

S’activa un sensor de moviment sense ningú al voltant. Una piloteta s’il·lumina sense tocar-la. Apareix una altra figura a la Kineck. Ja ningú arqueja les celles.

"Fora". Ho diuen dues vegades. "¿Voleu que ens n’anem d’aquí?", pregunta el David. "¿Us estem molestant?". "Sí". "¿Estem en perill?". ¿Però per què feu aquestes preguntes?

Notícies relacionades

L’L2 del metro quedarà fora de servei durant la Setmana Santa

Els alcaldes exigeixen una reforma urgent del Codi Penal

Que sí, que ja ens n’anem. Doncs no, el K3 torna a pujar al màxim. ¿Què vol dir això? "Després de dues hores –riuen el David i el Toni– és quan comencen els cops i coses així".

S’acomiada una veu de nen. Una altra vegada el Pol. "¿Vols un pilota, Pol?". Ja li parleu amb to infantil. Només us falta cantar-li el Baby Shark. "Pol –li diu l’Ester–, gràcies per deixar-nos participar una mica en la teva vida...". Ups, intenta disculpar-se, però ja se’n deu haver anat corrent indignat cap a la llum a l’estil Carol Anne. "Mireu el K3". Continua encès. "¿Estem en perill?".