La pugna perquè Barcelona recordi Luis Eduardo Aute

Cada dia, de dilluns a divendres, Lluïsa Gozalbo Aute esmorza en una terrassa de la plaça Rovira. A les 8.45: una ensaïmada i un cafè amb llet. Té 100 anys que quan comença a parlar semblen 60. Va complir el segle fa uns dies, el 20 de setembre, i aquell matí, l’Ajuntament de Barcelona li va fer arribar una carta de felicitació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Se la veia contenta amb el reconeixement, però sense fer escarafalls ni excessos, més aviat continguda i irònica. El consistori li deu alguna cosa més que una missiva. Fa quatre anys que Gozalbo i la seva veïna i amiga Anna del Blanco, el veritable motor d’aquesta història, tracten que s’instal·li a la plaça Rovira una placa que recordi el seu cosí, el cantautor Luis Eduardo Aute, que va morir el 4 d’abril del 2020 a Madrid.

Aute va néixer el 1943 a Manila i amb vuit anys es va traslladar Barcelona, amb la seva família, a una torre que ja no existeix, al número 40 del proper carrer de Massens (ara es correspondria amb el 42). La mare de la Lluïsa, Segunda Aute, era germana de Gumersindo, el pare del cantautor. Aute va viure vuit anys allà, abans de deixar Barcelona, i va conviure amb la seva cosina Lluïsa a la torre, entre altres familiars. Ella tenia 19 anys més. Aute es considerava un gracienc i quan va morir, Del Blanco es va prendre com una cosa personal que la ciutat li reconegués aquest vincle. "La meva connexió amb Aute té a veure amb el fet de ser una persona creativa, transversal, impermeable a l’èxit i d’una gran coherència", relata, i afegeix: "Aute és el gracienc més internacional, això és una cosa indiscutible".

Ha treballat per aconseguir-ho, va obrir una plataforma de recollida de firmes que en suma gairebé 2.000 de gairebé tot el planeta –Serrat i Silvio Rodríguez, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet i Paco Ibáñez, entre ells–, ha incentivat recitals poètics i concerts a favor de l’objectiu. No s’ha deixat desanimar pels obstacles: l’ajuntament afirma que una placa blava de reconeixement a una persona s’ha de col·locar a l’edifici on aquesta va néixer, va morir o va viure. En aquest cas, el carrer de Massens i no la plaça Rovira.

Del Blanco esmorzava dimarts passat amb la Lluïsa i totes dues explicaven com segueix el seu curs la petició que defensen, i com per ara l’Ajuntament de Barcelona no sembla disposat a acceptar-la. No té sentit, argumenta Del Blanco, que la placa es col·loqui a Massens, a l’edifici que es va erigir on era la torre, perquè el cantautor no va viure en aquest immoble sinó en un que ja no existeix. "La placa la volem a la plaça perquè reclamem un lloc central i significatiu per a Aute", remarca.

Normativa

Notícies relacionades

Italians i britànics mantenen l’empat en la final

13.000 corredors participen en la Cursa de la Mercè

La normativa s’ha convertit, per ara, en un impediment perquè la placa blava en homenatge a Aute estigui ja col·locada on volen les seves promotores: a la part de baix de la plaça Rovira, a la cantonada amb Rabassa, sota la que identifica la mateixa plaça, al costat del bar Flanders i no gaire lluny del bar Casa Vall, on Aute bevia orxata, segons relata en la cançó.

Preguntat per aquesta qüestió, el consistori s’aferra a la normativa vigent de plaques de memòria i remet al criteri que fixa que només poden ser col·locades en un lloc on la persona homenatjada hagi nascut, viscut o mort. Aquest no és el cas d’Aute i la plaça Rovira.