Una nova taxa de residus irromp a les grans ciutats de Barcelona

La llei espanyola que trasllada la corresponent directiva europea determina que els ajuntaments –dels 8.132 municipis de tot Espanya– han d’establir la nova taxa abans del 10 d’abril del 2025 –tres anys des de l’entrada en vigor de la llei–, un termini que exigeix que les aprovacions inicials de les regulacions locals es produeixin a finals d’aquest 2024. El propòsit pedagògic del tribut és desenvolupar a les ciutats el conegut com a principi de qui contamina paga, segons el qual ha de ser el productor dels residus el que sufragui els costos de gestionar-los en funció de quina proporció de rebuig generi.

El responsable de projectes d’ENT, iniciativa de consultoria i innovació ambiental, i expert en taxes de residus, Ignasi Puig, explica que la tendència és que Catalunya vagi en direcció al pagament per generació, però únicament l’1% dels municipis catalans (uns 40) tenen instal·lats els serveis de porta a porta o de contenidors intel·ligents: "La llei estableix que existeixi cobertura de costos, però és més laxa en el pagament per generació, en què totes les ciutats hauran de tenir posada la mirada per avançar en aquesta direcció", assenyala en declaracions a EL PERIÓDICO.

L’estàndard europeu

A l’àrea de Barcelona, la conscienciació sobre recollida selectiva de residus està en el focus de les polítiques públiques perquè les grans ciutats estan molt per sota de l’estàndard europeu del 50% de recollida selectiva. Les últimes dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) reflecteixen que només vuit petits municipis van estar per sobre del llindar el 2022, i van quedar relegades a proporcions pròximes al 30% grans urbs com Barcelona (40,7%), l’Hospitalet de Llobregat (28,5%), Badalona (30,6%) i Santa Coloma de Gramenet (27%). Pels enormes costos que representaria, en aquestes grans urbs és especialment complex el desenvolupament sistematitzat del ja esmentat pagament per generació.

Algunes d’aquestes grans ciutats són, de fet, les que ja han implementat la nova taxa per als residus d’ús domèstic, àmbit comercial a part. És el cas de Badalona, que ja ha començat a cobrar un recàrrec anual d’uns 100 euros per habitatge. El govern d’Albiol va carregar contra la taxa qualificant-la d’"imposició" estatal i va rebre retrets polítics per no esgotar més el termini per activar-la, ja que la ciutat està en plena revolució de la contracta de neteja. O el cas de l’Hospitalet, que recaptarà de mitjana, a partir del 2025, 100 euros anuals més per llar, confirmen fonts municipals, partint de la seva nova ordenança, recentment aprovada. També s’ha posat en marxa el gravamen a les grans ciutats del Vallès: Sabadell, Terrassa i Rubí. Aquests són fins ara els municipis de la gran Barcelona on més enrenou ha generat el nou tribut arran que la ciutadania es trobés dos rebuts, un del seu ajuntament i un altre del Consell Comarcal del Vallès, relatius a la gestió dels residus.

La clau per comprendre aquest esquema tributari és que, al contrari del que part de la ciutadania ha inferit, no es tracta de dues taxes diferents ni d’una duplicitat de la mateixa taxa, sinó de dos recàrrecs per dues activitats relatives a la mateixa taxa que, en el cas del Vallès, han començat a arribar en dos rebuts independents: d’una banda, el de recollida i transport de les escombraries (ajuntament), i de l’altra, el de tractament dels residus (Consell Comarcal). Sobre la falta d’informació transparent i de qualitat cap a la ciutadania en relació amb com es cobra la nova taxa s’han pronunciat diversos defensors de la ciutadania del Vallès, que han remès els veïns a la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, que està estudiant l’assumpte.

El que sí que és una evidència és que la nova taxa incrementarà la pressió fiscal sobre el ciutadà en relació amb el reciclatge. A títol d’exemple: si una unitat familiar de Badalona rebia fins ara un recàrrec d’uns 50 euros anuals pel tractament dels seus residus –és la mitjana del rebut anual, confirmen fonts de l’AMB–, ara haurà de pagar al consistori 100 euros més en concepte de la recollida d’aquests mateixos residus, i per tant serà el triple de la despesa anual (150 euros) en relació amb el que s’ha abonat fins a la data en matèria de residus.

Triplicar la despesa

Fonts tributàries consultades asseguren a EL PERIÓDICO que a grans ciutats és factible que la despesa anual per llar s’arribi a duplicar o triplicar arran de la nova taxa, tot i que no sigui possible generalitzar per la gran disparitat entre ajuntaments, cada un amb un servei i un informe economicofinancer d’aquest servei diferents, sobretot sense existir encara dades consolidades. Les fonts esmentades comenten que l’heterogeneïtat que caracteritza el pecat original de la taxa s’hauria resolt amb l’homogeneïtzació pròpia de la figura de l’impost.

Aquesta dicotomia recollida-tractament dels residus no és ni de bon tros res exclusiu del Vallès. A la regió metropolitana de Barcelona, la tendència generalitzada pel que fa a la taxa serà que els consistoris ingressin la quota relativa a la recollida de rebutjos –en alguns consistoris, a través del cobrament de l’Organisme de Gestió Tributària (OGT) de la Diputació de Barcelona (Diba)– i que un organisme supramunicipal, via cessió de competència de diverses ciutats amb serveis mancomunats, faci el mateix en relació amb el tractament dels residus esmentats. A les 36 ciutats de l’AMB, per exemple, continuarà sent l’administració metropolitana la que recapti la taxa metropolitana de tractament de residus en el rebut de l’aigua, confirma l’AMB.

Notícies relacionades

El Gòtic converteix els seus aparadors en galeries d’art

Els Defensors de la Ciutadania critiquen la falta d’informació de la taxa al Vallès

Una de les concrecions de la nova regulació és que la taxa municipal ha de ser "específica, diferenciada i no deficitària", per la qual cosa haurà de cobrir la totalitat del cost del servei municipal –recollida, transport i tractament dels residus–, i no només una part, com fins ara. A l’Hospitalet, per exemple, el cost anual del servei seran uns 16,5 milions. A més, el tribut passa a ser obligatori i deixa de ser potestatiu, propietat que explica que fins ara fossin les administracions locals les que assumien, a càrrec dels seus pressupostos municipals, part del cost del servei.

Aquestes novetats regulatòries afectaran tant ajuntaments com ciutadania. D’una banda, els consistoris hauran de calcular el cost real dels seus serveis sumant la despesa invertida en la recollida i en el tractament –molt variables en funció del mètode, dels recursos i de com es recicli– i restant els denominats retorns, per exemple, el cànon que perceben per part de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) o el que ingressen a càrrec de sistemes de responsabilitat com Ecoembes.