L’Hospitalet emprèn la plantació d’arbres "més gran" de la seva història

"Estem mirant la ciutat que volem tenir. I si volem un municipi verd, una ciutat amable i saludable, hem de començar ja", diu Lola Ramos, regidora adjunta de l’àrea de Qualitat Urbana de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Les paraules de Ramos responen a l’arrencada, ahir, de la plantació d’arbres "més gran de la història" del municipi.

La previsió és plantar, entre aquest octubre i l’abril del 2025, un total de 3.414 arbres repartits pels barris de la ciutat, una xifra molt superior, segons xifres del consistori, als 900 exemplars plantats en les campanyes dels últims anys. Així, d’aquests una mica més de 3.400 arbres, 1.203 es plantaran en carrers i places de la ciutat, mentre que 2.137 més nodriran zones verdes de la localitat i els 74 restants s’ubicaran en equipaments municipals. "Iniciem una campanya històrica de plantació a la nostra ciutat", va afegir l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, que ahir va apuntar que els nous exemplars "acosten" una ciutat "més amable, saludable i adaptada al canvi climàtic, que s’està dissenyant amb l’horitzó 2030/2050".

Alta densitat de població

Així, el govern local assevera que l’aposta per augmentar la cobertura vegetal a la localitat és ara una prioritat per la qual es continuarà apostant en els pròxims anys i la idea és repetir xifres similars de plantació d’arbres en els pròxims exercicis, ja que l’objectiu és assumir el "20% de cobertura arbòria" a la ciutat el 2030, tal com marca el pla director del verd urbà de l’Hospitalet. És a dir, gairebé doblar els percentatges actuals, ubicats en el 12,14%.

La falta de verd i l’alta densitat poblacional són alguns dels mals endèmics de la segona ciutat de Catalunya. Lluny queden els dies en què la pràctica totalitat de l’Hospitalet la componien camps de cultiu i zones boscoses. El creixement urbanístic desenfrenat durant el franquisme va acabar amb gairebé tot rastre d’això. Una herència maleïda amb la qual encara avui lidia la ciutat, en moltes ocasions incapaç aquests anys de renaturalitzar-se més enllà de la rehabilitació d’alguns parcs i punts concrets.

En els últims mesos han arrencat, no obstant, algunes iniciatives per intentar convertir l’Hospitalet en una ciutat una mica més verda, una reclamació històrica de les entitats veïnals i ecologistes, així com dels diferents partits de l’oposició, sobretot aquells més crítics amb el model urbanístic dels anteriors governs de la ciutat. "Som conscients de la falta històrica de cobertura arbòria a la ciutat, especialment en l’àmbit del Samontà. El nostre objectiu de futur és que la ciutadania disposi d’un espai verd poblat d’arbres a menys de cinc minuts de casa, i millorar la naturalització dels carrers i places per poder disfrutar de l’espai públic de forma més confortable tot l’any", afirma David Quirós.

Efecte illa de calor

En aquest sentit, en ple context d’emergència climàtica, després de l’impuls a les noves plantacions d’arbres, el consistori busca promoure els diferents beneficis ambientals derivats d’augmentar el nombre d’arbres, com millorar la qualitat de l’aire, reduir la contaminació acústica o fer disminuir l’efecte illa de calor, un fenomen que té especial afecció a l’Hospitalet, urbs que destaca per ser, per darrere del districte barceloní de Ciutat Vella, la ciutat metropolitana amb una proporció de població més elevada residint en zones altament vulnerables a la calor: un 50,1%, tal com va reflectir un estudi de l’Institut Metròpoli. Així, segons les dades de l’ajuntament, els nous arbres permetran absorbir 262 tones més de CO2 a l’any i interceptar més de 32,5 milions més de litres de pluja.

Amb aquesta mateixa idea de fitopol·linitzar l’Hospitalet, el consistori va formalitzar fa pocs dies el contracte per començar a crear el primer gran eix verd al barri de Santa Eulàlia, un corredor arbori que ha de connectar el parc de la Torrassa amb la plaça d’Europa –un passeig d’uns 15 minuts a peu–. Per ara, es portaran a terme les obres per remodelar la plaça de les Palmeres, el principal projecte d’aquest passadís verd i sobre el qual pivotaran els altres treballs. La idea és extrapolar aquest model a altres barris de la ciutat.

Notícies relacionades

La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017

L’AP-7, bloquejada 12 hores per un camió accidentat

Ramos insisteix que, a més d’arbres als carrers, el projecte del govern local començarà ara a crear noves illes verdes o a potenciar les actuals, que al seu torn hauran de quedar connectades entre si per eixos verds com el de Santa Eulàlia. "Ja tenim més ubicacions detectades. Aquesta és una prioritat i estem buscant tots els espais que puguem convertir en zones verdes".

En moltes zones de l’Hospitalet, principalment als barris del nord, el mateix urbanisme suposa tot un repte a l’hora de compaginar la mobilitat, l’accessibilitat dels carrers i la presència de verd.