Catifa vermella per a vianants

Et motives tant que ara mateix et sentiries capaç fins i tot d’enfrontar-te a una trucada de Vodafone. Vas caminant per la Rambla de Barcelona i, ¡zas!, de cop es desplega davant teu una alfombra vermella. Fas un salt, com l’emèrit quan li esmenten Bárbara Rey. Un segon de xoc i et poses a desfilar per inèrcia com si t’hagués posseït l’esperit de Naomi Campbell. O més aviat el de Leticia Sabater. És igual, aquí qualsevol pot fer Patakis per sobre de les seves possibilitats. Aquesta és una alfombra vermella exprés per a transeünts.

No es parlava tant d’un individu amb alfombra des dels temps d’Aladí. Se’l coneix com a #RedCarpetBoy. És «el noi de l’alfombra vermella» de les xarxes. Un portent viral: un dels seus vídeos va pels 361 milions de visualitzacions (això és més que la població sencera dels EUA). Acumula 3,2 milions de seguidors a Instagram, tants més a TikTok, 5,51 milions de subscriptors a YouTube. Té representant i una oficina amb 10 empleats. «Només soc un noi alegre d’una família normal –s’encongeix ell d’espatlles– que disfruta fent somriure la gent».

Andrew Wave, es diu. És de Riga (Letònia). Té 26 anys, somriure XXL i una desena de vestits estampats a l’armari. Fa sis mesos que va pel món amb una catifa vermella sota l’aixella. La desplega pel carrer i, ¡tatxan!, es munta una minidesfilada exprés en menys del que Tamara Falcó triga a dir «fenomenal». ¿Que per què ho fa? «És com una festa instantània per a vianants –explica–. Apareixem en la vida d’algú durant 10 segons, però aquell moment li aixeca l’ànim tot el dia».

«¡¡¿És el de TikTok?!!». Una colla d’adolescents creua l’alfombra vermella entre crits de fan. «¡Flipes!» –encara no s’ho creuen a l’anar-se’n–. «¡És al·lucinant!». «¡Ens hem sentit en una passarel·la de veritat!».

A l’Andrew se’l distingeix perfectament entre la marabunta de la Rambla. Porta un vestit verd llampant amb trèvols daurats. L’acompanya com una ombra Timur Postalovsky, mòbil en alt i altaveu a l’espatlla. S’han passat la setmana a Barcelona. La seva primera visita a Espanya. Encara se’ls podrà veure avui per la Rambla. Tampoc els ha donat gaire temps a fer turisme. Ahir van estar-hi des de la una, i tenien previst seguir almenys fins a les dotze de la nit. «Des de fora pot semblar fàcil –l’Andrew intenta eliminar prejudicis d’influencer–, però en realitat això requereix jornades de rodatge de 12 hores i treball en equip, des de l’edició de vídeo fins al management».

Posen música d’eufòria i van escanejant la Rambla amb mirada de Terminator. ¿El seu objectiu? «Persones brillants i positives», diu l’Andrew. «¡Pots identificar-les immediatament en una multitud!», assegura. I sí, 2 segons i es posen a córrer darrere d’un potencial model exprés. L’Andrew estén l’alfombra just davant amb precisió mil·limètrica, a l’estil Spiderman llançant una teranyina. I no és fàcil, no. ¿El més estrany que ha vist? «Ahir mateix –explica– un home va saltar en un split complet sobre l’alfombra sense escalfament».

Hi ha qui passa de llarg, molts dubten, però la majoria de gent es llança a caminar per la minialfombra sense preguntar ni tan sols on sortiran. Es veuen caminars tímids i posats a l’estil Beyoncé, cotxets de nen i cadires de rodes, molta mà a la cintura de 1r de passarel·la, balls pop, salutacions a la manera d’infanta, i fins i tot piruetes. «Alguns es llueixen al 100%», somriu l’Andrew.

Càmera oculta

«¿Ens podem fer un selfie amb tu?». Una parella reconeix l’Andrew amb l’alfombra encara plegada. «Fa la gent feliç amb una cosa molt simple –justifica ella el seu rampell fan–. Et fa especial».

«Abans només em reconeixien a Letònia –somriu l’influencer–, però últimament em reconeixen a tot arreu on vaig». Ha estat amb la seva alfombra de tour per Berlín, Viena, Niça, Mònaco, Praga, Londres, ara Barcelona. «És un dels meus llocs favorits», fa la pilota. Viatja pel món 1-2 vegades al mes. El destí següent amb alfombra: Miami.

Però no tot és catifa vermella a les seves xarxes. L’Andrew també posa a prova l’empatia dels transeünts a través d’una càmera oculta. «Experiments sociològics», que en diu ell. De fet, un d’aquests vídeos és el que porta 361 milions de visualitzacions. Es fa passar per un una persona que celebra l’aniversari bufant una mísera espelma ell solet en un bar. Les cambreres acaben cantant-li el moltes felicitats amb pastís, bengala i ovació general.

Notícies relacionades

"Formem part de la història"

L’INEOS Britannia serà el rival dels kiwis en la gran final

Fa de solitari que celebra l’aniversari, de cec desemparat, de veí de seient tafaner. ¿Hi ha més gent bona o dolenta pel món? «La majoria de les persones que trobo són positives –respon l’Andrew–, però en els meus vídeos incloc una mica de negativitat al principi perquè els espectadors s’emocionin i s’adonin del que els envolta». Sí, venen ganes de repartir clatellots a discreció.

No es pot guanyar la vida només a base de desplegar catifes, però fa moltes col·laboracions amb marques i famosos, explica. «Fa poc –recorda–, futbolistes llegendaris com Patrice Evra i Javier Zanetti van caminar per la meva catifa vermella». ¿L’objectiu de tot això? «Només vull fer somriure la gent», insisteix. El seu somni: «Comprar a la meva mare una casa i un cotxe».