La transformació de la ciutat
La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
Des del 2008 s’han invertit a Glòries uns 640 milions d’euros i ara es recullen els primers fruits
No serà fins al 2035 quan està previst que es completi definitivament l’operació de reforma
Equipaments, zones verdes, transport públic, vida veïnal, oficines i cultura: així serà el futur gran centre neuràlgic de la vida ciutadana de Barcelona
Algunes de les peces del puzle ja estan col·locades i d’altres estan a punt d’estrenar-se
La plaça de les Glòries encara la recta final d’una gran fase d’obres que l’acostaran més al que Ildefons Cerdà va pretendre que fos quan va planificar l’Eixample: un gran centre neuràlgic de la vida ciutadana. Després que el 2020, amb una notable resposta dels barcelonins, s’inaugurés la canòpia verda de la meitat nord de la plaça i la seva adjacent i exitosa zona de jocs infantil, a la zona central ja s’últimen els detalls menors, amb la previsió d’obrir-la al públic el gener del 2025. Creix com a plaça de les Glòries, doncs, després de la decisió al seu dia d’eliminar l’anell viari elevat i derivar el trànsit mitjançant túnels. A través de les tanques ja és possible fer-se una claríssima idea del resultat final. Sobre la plaça, de manera molt simbòlica, s’alcen pràcticament acabades unes originals estructures en forma de gran tambor amb tobogans, que recorden, tot i que sigui en miniatura, l’aspecte que va tenir la plaça durant anys.
Des del 2008 s’han invertit a Glòries uns 640 milions d’euros. El 2007 es va rubricar l’anomenat Compromís de Glòries, del qual des d’ara s’estan recollint els primers fruits, tot i que no serà fins al 2035 quan està previst que es completi definitivament l’operació.
El propòsit és que, en absència de trànsit privat, la plaça sigui l’àgora ciutadana que ni tan sols va ser abans que el 1961 es construís el primer pas elevat de vehicles. El tram inicial de la Meridiana ja està també totalment reurbanitzat amb aquest propòsit. La sortida de la Gran Via en direcció al Besòs ho estarà al gener, almenys a la vorera de costat muntanya. Posteriorment s’executarà el costat mar.
En realitat, el tret de sortida d’aquesta nova etapa es produirà quan del centre de la plaça es retirin les tanques i sigui passejable, un moment crucial que ha tingut en els últims mesos diferents preliminars. L’agost passat ja es va completar el recondicionament de l’estació de metro de Glòries, que tindrà una de les boques més singulars de la ciutat, a través d’un jardí de cactus, i també s’han finalitzat els treballs del gran intercanviador dels quatre braços del TramBesòs, just davant del DHub. Al llarg d’aquesta tardor està previst que continuïn circulant en període de proves els combois del tramvia a través de la Diagonal, en direcció a Verdaguer, perquè al gener la nova ruta estigui disponible, coincidint amb l’estrena de la nova fase de la plaça.
L’antiga Fàbrica del Sucre
¿Què queda pendent? Al costat nord de la plaça, convertir l’antiga Fàbrica del Sucre en un equipament polivalent que acollirà un Espai Jove, serà la llar de l’Agrupament Escolta Gaudí i centre d’entrenament de castellers. L’antiga Fàbrica de Paraigües, per la seva banda, renaixerà com a seu de l’Escola Gaia, de dues línies d’educació infantil. Aquest és un projecte a mitjà termini. Es preveu disposar d’un projecte executiu que doni pas a les obres a principis del 2025.
Glòries, doncs, deixarà de ser un nus viari i serà més un espai ciutadà, però també més veïnal, o subratllat d’una forma més clara, amb més veïns. El parc de vivenda pública de la ciutat ha crescut i creixerà encara més sobretot en aquest entorn. En els últims anys s’han finalitzat a l’àrea d’influència de Glòries 352 habitatges, el més gran dels quals l’anomenat Edifici Glòries, al costat del mercat dels Encants, amb 238 pisos que està previst que es posin de lloguer a principis del 2025. En projecte hi ha 249 habitatges més.
Notícies relacionadesImant per a zones pròximes
La transformació de Glòries, en realitat, no acaba en els límits territorials de la mateixa plaça. Aquesta ha exercit d’imant per alimentar la bomba d’altres equipaments pròxims, com un poliesportiu a la confluència de Tànger amb Pamplona (la maqueta del projecte executiu estarà acabada abans que acabi el 2024), un CAP i un centre de salut mental a Bolívia amb Ciutat de Granada (que hauria de ser operatiu el 2027) i una residència per a la tercera edat a Independència amb la Gran Via, just al costat de la Farinera, sense data, ja que està pendent d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
