Quirós aposta per un eix que connecti la Diagonal i la Granvia

En el seu discurs d’investidura, el 15 de juny passat, l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, va al·ludir a la necessitat d’actuar amb «menys urbanisme i més humanisme». Ahir, en un esmorzar organitzat per l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat (AEBALL), el primer regidor de la segona ciutat de Catalunya va insistir en la mateixa idea, «amb un pacte de ciutat que inclogui tots els agents involucrats, també amb el sector econòmic, per al progrés de la ciutat i el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible».

El successor de Núria Marín insisteix en la mirada a llarg termini. No en va, ha batejat l’acord com a Pacte L’H 2030/2050. «Haurà d’aixecar-se sobre les bases de l’actuació social i geogràfica, l’abordatge de l’emergència climàtica, la seguretat i la convivència, la generació d’espais i serveis públics de qualitat, així com la capacitació dels seus professionals», va dir Quirós. Els grans projectes, els «reptes i oportunitats de futur» de la ciutat també se situen en l’horitzó de les dues dècades. És el cas de la instal·lació del nou campus de l’Hospital Clínic, a la part alta de l’avinguda Diagonal. «Estarà situat en els límits de Barcelona, però la seva façana serà l’Hospitalet», va indicar Quirós.

El conveni per a la seva construcció va quedar subscrit a principis del 2024 per part de la Generalitat, el Consorci Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, la Diputació, i els Ajuntaments de Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet. L’objectiu dels signants és convertir l’entrada nord de la ciutat en un referent de l’assistència sanitària, la docència clínica i la investigació científica. Tot això, cap al 2035 o 2040, segons assenyalen les previsions del Clínic.

Al sud, a la Granvia, la ciutat projecta la creació del pol d’empreses vinculades al sector de la biomedicina, un bioclúster que, segons el Consorci per a la Reforma de la Granvia, es preveu que sigui «el més important del sud d’Europa» i el pla urbanístic del qual es va aprovar l’abril passat. Segons els estudis realitzats pel Consorci, el bioclúster, quan funcioni al 100%, contribuiria en un 1,86% al PIB de tot Catalunya. El seu horitzó de creació també s’allarga, com a mínim, un parell de dècades, tot i que l’alcalde Quirós va anunciar ahir que els set actors implicats es conformaran «aviat» en una forma jurídica, amb els seus estatuts i la seva estructura, «cosa que permetrà continuar avançant».

Intercanviador de la Torrassa

Per unir els dos projectes i per recosir la trama urbana, el govern local aposta «amb totes les forces» per la construcció de l’intercanviador de la Torrassa, que haurà de descongestionar l’estació de Sants, i millorar les connexions i la mobilitat ferroviària «no només de la ciutat, sinó de l’àrea metropolitana i de tot Catalunya». Això, davant les històriques dilacions en el projecte de soterrament de les vies de tren (tant les de Vilanova com les de Vilafranca), que sempre han separat físicament i econòmicament els barris del nord i els del sud de la ciutat.

Notícies relacionades

La Viqui, la sort de tants

Cuina amb llum natural

«L’intercanviador es convertirà en el cor vibrant de l’Hospitalet, que no només ens portarà d’un punt a l’altre, sinó que ens unirà com a ciutat, i crearà un veritable espai comunitari», va explicar. De totes maneres, Quirós va voler afegir que més enllà de l’intercanviador, els plans continuen passant per soterrar o cobrir els trams de vies que els experts considerin adequat i possible.

Quirós va voler adreçar-se a l’empresariat local per bastir ponts: «Hem d’anar de la mà amb vosaltres, hem de garantir que els vostres espais siguin amables, no podem tenir un districte econòmic de referència que no sigui amable, per la qual cosa hem de cuidar l’entorn perquè us pugueu sentir a gust». Per a això, l’alcalde va anunciar que en els pròxims pressupostos municipals hi haurà una partida per incrementar la millora dels espais del districte econòmic hospitalenc.