Bernat Antràs: "Tots volen foto amb les medalles, però formar campions és deficitari"

Bernat Antràs és soci del Club Natació Barcelona des de 1996 i el presideix des del 2014. La seva junta es va proposar donar la volta a una situació que considerava prou negativa perquè amenacés la continuïtat de l’entitat, que ara veu garantida.

Es va presentar per combatre la decadència del club. ¿Es compleix el calendari que va preveure?

Diria que els objectius s’han complert, però no el calendari. Durant molts anys no vam poder avançar gaire, però en els últims tres o quatre hem fet gairebé tot el que volíem fer.

¿Per què? ¿La pandèmia?

No, bàsicament és que hem tingut molt poc suport.

¿Institucional?

Sí. Només hem tingut un suport intens per part del Port de Barcelona. Ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat ens han posat la proa, però no ens ho han posat gaire fàcil, no ens han ajudat especialment amb la reforma. Al final, molta gent creu que som un club privat de gent que ve a passar-ho bé.

¿Què són?

Som molt més que això: un club esportiu, el degà de la natació espanyola, un club amb 170 esportistes olímpics i molts medallistes, que forma esportistes i que es dedica a esports que no generen ingressos. Després tots volen fer-se fotos amb les medalles, però formar els nens, que vinguin les escoles a nedar, tenir una escola de formació, metges i psicòlegs i formar campions és extraordinàriament deficitari.

¿I com s’afronta?

S’ha de pagar amb els ingressos que generem amb els socis i l’aprofitament d’instal·lacions.

La caiguda del nombre de socis va ser un dels elements preocupants fa uns anys.

Quan vam arribar, el 2014, teníem 5.400 socis, que és poc. Per equilibrar les finances ens en faltaven gairebé 2.000. Vam arribar a 6.500 socis. Amb la covid vam perdre més que amb la crisi del 2008. Vam baixar a 4.600. Avui estem a prop dels 6.000 socis. Quan hem començat a acabar la reforma, hem guanyat socis i hem retingut els que ja teníem. Amb 7.400 el club tindria capacitat d’incrementar la seva inversió en esport.

¿Quant paga un soci?

Uns 100 euros mensuals. No ha de comprar una acció ni fer un pagament a fons perdut. Si ve amb família, hi ha descomptes.

Per aconseguir fons el club va apostar per cedir terrenys, amb la concessió que acaba el 2036 i que ha donat peu al Bastian Beach.

Quan vam arribar, el club perdia diners, tenia més aviat poques possibilitats de sobreviure. Teníem un deute superior a la xifra de negoci, d’uns sis milions d’euros, i una concessió curta. Ara tenim el mateix deute però hem estès la concessió i tenim una capacitat de tornar el deute que no teníem. Aquest any confiem a tenir uns ingressos que superin els vuit milions.

¿Quines són les xifres de la reforma i l’aportació del privat?

La reforma ha suposat una inversió que s’acosta als 18 milions d’euros. El concessionari ens paga per endavant la meitat de la renda que ha d’abonar fins al 2036, uns sis milions d’euros. La resta, el lloguer anual, sumarà una mica més de sis milions més. I hem tingut subvencions per les plaques solars instal·lades. Dels 18 milions, 14 estan coberts, i dels quatre restants, dos estan per gastar, i els finançarem mitjançant fórmules que no van en la línia d’incrementar les quotes.

¿Què s’ha fet i que falta?

Un vestidor nou per a 1.200 persones. Hem remodelat totes les piscines exteriors, la piscina salada, n’hem fet una de familiar i una d’exterior que és un estadi de waterpolo. Noves pistes de pàdel, el xiringuito, estem remodelant el restaurant del club. I moltes altres coses. Per a l’any que ve queda pendent acabar la piscina històrica de 1922, l’Escullera, la Catedral, i rehabilitar la piscina gran, la de 2003.

¿Hi ha hagut algun tipus de xoc entre els socis més veterans i els plans i característiques de la reforma? ¿Alguna crítica interna?

Hi ha hagut crítiques, de gent que està en el seu dret, són els propietaris del club. Però el suport de la massa social a la reforma és d’entre el 80% i 90%. La gent és conscient que no ha hagut de pagar-la, i veuen que el club se salva.

I va arribar la Copa Amèrica. ¿Com ha afectat el club?

Ens ha ajudat. Passa davant del club. Som el lloc on has de ser per veure-la. Ens ha portat gent, que ha aprofitat la Copa Amèrica per conèixer el club i la seva reforma, ens ha portat el hospitality de la Generalitat, els sets de TV3 i Betevé i preparar uns espais que hem començat a comercialitzar i que ens lloguen amb entusiasme per veure la regata.

No és fàcil trobar gent que domini a Barcelona què és la Copa Amèrica, vostè és un d’ells. ¿Per què?

Notícies relacionades

Ricardo da Silva: "Copiaria BCN si hagués de dissenyar una ciutat ideal"

Tot un moll als seus peus

No soc un gran expert, però m’he passat la vida fent regates. He navegat amb optimist, 420, 470, he fet el circuit de creuers del campionat d’Espanya i copes del Rei, i fa 10 anys que, com a bon cenebista, em dedico a navegar en patí de vela.

¿Quanta gent a Barcelona coneix això com perquè un públic considerable hi presti atenció?

Hi ha poca gent. Els estrangers no poden entendre que no esBernat Antràstiguem tot el dia navegant. Fins ara les competicions de la Copa Amèrica no han generat el públic que s’esperava, però no sabem l’emoció que generarà quan comenci de veritat, amb els neozelandesos. Crec que tindrem molt més visitants i que el públic de Barcelona començarà a tenir cada vegada més interès. En el fons no és tan complicat: són carreres de vaixells, vaixell contra vaixell, i el que va davant guanya i el que va darrere perd.