Gràcia, el districte de Barcelona amb menys morts a l’asfalt

A Barcelona, l’anàlisi de la sinistralitat per districtes marca valors lògics que, a més de les causes directes, gairebé sempre vinculades a una mala decisió, responen a la densitat de trànsit i al tipus d’urbanisme. Per això, en els últims 10 anys, Gràcia, Ciutat Vella, Sant Andreu i Les Corts són un recés de pau comparat amb l’Eixample o amb Sant Martí, que paga els plats trencats de tenir al seu si la Gran Via i la Ronda Litoral. En seguretat viària, com amb tot, la cosa va per barris.

Els premis Vision Zero Municipal reconeixen les ciutats de més de 100.000 habitants que l’any anterior no van registrar cap víctima mortal de trànsit. També els districtes de grans ciutats que superin aquesta població. El 2023 van arribar a aquesta fita vuit districtes, dos a Barcelona: Sants-Montjuïc i Sant Andreu.

El premi busca reconèixer els esforços locals per millorar la seguretat viària, però pot passar, i de fet així és en el cas de la capital catalana, que les xifres d’un any no siguin representatives. N’hi ha prou amb mirar què va passar l’any anterior amb el guardonat Sants-Montjuïc. Aquest districte va concentrar cinc morts en sinistres de trànsit el 2022, amb la qual cosa va empatar amb l’Eixample com el més tràgic de tot l’exercici. Mirar la dècada sencera permet veure més clares les tendències i treure algunes conclusions.

Des del 2014 fins avui, han perdut la vida en sinistres de trànsit a Barcelona un total de 210 persones. Els carrers de l’Eixample són els que més pèrdues humanes concentren, 40, el 19% del total. El segueixen Sant Martí, amb 30 (14,3% del global); Sarrià-Sant Gervasi, amb 27 tragèdies (12,9%), i Sants-Montjuïc, amb 22 (el 10,4%). Per la part baixa són 15 morts a Sant Andreu (7,1%), 12 a Ciutat Vella (5,7%) i 9 a Gràcia (4,3%).

Densitat de cotxes

Notícies relacionades

La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"

Les obres a Urgell amb Consell de Cent acaben la fase més molesta

La raó és morfològica i de densitat de circulació. Si s’observa un mapa de calor es pot comprovar com el centre acumula bona part del trànsit global. Al marge de les rondes, Aragó, Gran Via, Balmes, Muntaner, València i Aribau estan entre les artèries amb més intensitat de trànsit. Tot i que també brillen en aquest aspecte la Meridiana, la Diagonal i la ronda del Mig. És, al cap i a la fi, una qüestió de probabilitat: més cotxes, més opcions de patir un sinistre.

I després, per descomptat, està l’evolució de l’urbanisme i la lenta expulsió del vehicle privat. La progressiva ampliació dels espais per a vianants ha anat derivant els cotxes cap a artèries principals, generant nuclis antics pacificats, zones de plataforma única i carrers 30. També la irrupció de la bici i la recent instal·lació de radars al nucli urbà han ajudat que les coses passin menys de pressa en la via pública. És un binomi difícil de rebatre: carrers més tranquils, sinistralitat a la baixa.