La millor nit deJudit Mascó

Els dos primers senyals que dijous a la nit seria freda de temperatura, però calenta d’emocions, és que el dissenyador i empresari José María Milá no va trigar ni dos minuts a aixecar-se i posar-se un dels seus habituals barrets protectors de la seva desitjada calba. El segon senyal és que al 30è aniversari de la Fundació ARED hi va assistir la seva germana Mercedes. I quan apareix la Milá, que va dir que té 73 anys, sempre passen coses. Doncs sí, es va menjar l’escenari situat al jardí de l’espectacular Torre Bellesguard. La seva entrevista a Andreu Rosa va ser tan emotiva com divertida. Rosa és enginyer industrial i va ser dels primers patrons que va ajudar a la fundadora d’ARED, Teresa Rodríguez, a consolidar el projecte. Ara té 96 anys i algunes dificultats, però manté un sentit de l’humor i una rapidesa mental admirables. Doncs sí, Mercedes Milá també va ser protagonista perquè la seva aportació econòmica va ser clau per recaptar els 75.000 euros destinats a 30 beques que donaran una oportunitat real a dones privades de llibertat perquè es puguin reintegrar a la societat. Abans de baixar de l’escenari, Milá va deixar anar un: "Jo soc d’Esplugues, nena", que el recentment estrenat alcalde de la seva localitat, Eduard Sanz, li hauria d’agrair.

Judit Mascó, que des de fa set anys presideix la fundació amb passió, és la millor en moltes coses, però, sobretot, és una persona solidària i està entregada a aquest projecte. Per això és un èxit i per això hi van assistir més de 300 persones. Empresaris, amics i representació política. El conseller de Justícia Ramon Espadaler no ho va tenir fàcil per esquivar Marc Giró, un dels presentadors. Mentrestant, la tinenta d’alcalde Maria Eugènia Gay va fer un sentit discurs sense cap paper. Va citar la pensadora, periodista i pionera del feminisme espanyol Concepción Arenal, destacant la seva frase: "Obriu escoles i es tancaran presons". També hi era el president Quim Torra, atès que la seva dona havia col·laborat activament amb ARED. Tot això ho vaig presenciar amb la periodista Núria Ribó, persona tan culta com crítica, solidària i divertida. No falta mai a la cita Elisenda Roca, que va exercir de conductora de l’acte, o Marina Portabella, Ana Fernández, Eva Vila-Massanas, Mar Alarcón i l’inversor libanès propietari del reformat hotel Torre MelinaTony Chedraoui, a qui la Mercedes i la Judit havien convençut dies abans perquè hi assistís. L’acte va acabar amb un fantàstic i exquisit pastís de panettones creat pel forner Daniel Jordà.

Va ser una nit solidària espectacular molt treballada per la Judit i el seu equip, encapçalat per la directora de la fundació, Ana Ruíz, seguida pels voluntaris i pel treball incansable de Reyes Milá.

Benvingut, president

Si algun dels transeünts que dimarts passat passejava per la Rambla de Catalunya s’hagués entretingut a donar un cop d’ull a La Casa del Libro, podria haver deduït que s’hi estava tramant alguna cosa. Dic això perquè, en molt poc temps, hi van entrar el periodista i escriptor Màrius Carol, l’expolític Josep Antoni Duran i Lleida i el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper. Després, ho va fer l’empresari i productor Jaume Roures, juntament amb Albert Baronet, un dels homes forts de l’empresa tèxtil nord-americana Nike. Escassos minuts després, s’hi va unir el també periodista Ernest Folch.

Notícies relacionades

1,5 petabytes per emetre la Copa Amèrica de vela

La sostenibilitat, en l’adn de les empreses

¿Una possible candidatura del Barça? La resposta és no. Amb això ja n’hi havia prou per especular, però encara més quan hi van entrar el director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el reconegut cocteler Javier de las Muelas el periodista John Carling i el nostre col·lega Àlex Salmon.

Per si no fos prou, mitja hora més tard va arribar el president, Salvador Illa. Era la cirereta que faltava. En fi, que seria normal pensar que allà dins s’hi estava conspirant, però no. Màrius Carol presentava el seu llibre El nen dels escacs (Columna) i va reunir amics, lectors i autoritats. El llibre relata la tràgica història d’Antoni Lloret, un sastre i tinent d’alcalde de Sant Sadurní en temps de la República. El president va arribar, va comprar el llibre i va marxar. La seva presència va ser un detall que l’honra de cara a l’autor, tot i que un té la sensació que vol estar a massa llocs alhora.