Pere Navarro: "La ciència-ficció, en algun moment, es converteix en ciència"

A les portes de la cinquena Barcelona New Economy Week (BNEW), el delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, atén EL PERIÓDICO per disseccionar el sentit de l’esdeveniment, les seves novetats i el context social en el qual se celebra aquesta important cita.

¿Com presentaria vostè el BNEW a les persones que encara no el coneixen?

Es tracta d’un esdeveniment que va néixer l’any 2020, en una de les pitjors crisis, i no només de salut, sinó també en l’àmbit econòmic, que s’han viscut en les últimes dècades. Aquest esdeveniment es va crear justament per obrir una finestra d’optimisme amb el tema de la nova economia, i això representa que està naixent, però no és del tot veritat, perquè ja és aquí, i està plena d’oportunitats. Vam pensar que havíem de crear un esdeveniment que tingués voluntat de continuïtat i que generés un espai de relació híbrida, presencial i virtual alhora. I això és el que ha continuat sent aquests anys.

¿No estan potser els empresaris una mica cansats de congressos organitzats per reflexionar sobre noves tecnologies? ¿No falta una mica d’acció?

És que el que fem no és només reflexionar. D’aquí també surten solucions. És el mateix que passa aquí en el DFactory. Una empresa que està ubicada aquí té un problema, però resulta que l’hi pot solucionar una altra empresa que està una mica més enllà. El BNEW serveix per plantejar problemes, però sobretot per trobar solucions. A més, aquí participen professionals que decideixen en les seves empreses i aquesta gent, a part de reflexionar, el que vol és actuar, i ràpid.

¿Els consta que hagin sortit acords o aliances de les edicions d’altres anys? Tot i que sigui una cosa quasi impossible de quantificar...

Sabem que sí. Sabem que hi va haver 8.000 contactes de networking l’any passat. El que no sabem és si acaben fructificant, però creiem que molts d’ells sí que ho deuen haver fet. Pensi que aquí hi ha 35 empreses i sabem que això passa aquí dins. Amb 8.000 contactes...

¿Detecta un fil conductor entre les diferents conferències i sectors que confluiran aquí aquesta setmana?

El fil conductor és la velocitat a la qual canvia tot i la capacitat d’adaptació. El que abans passava en milions d’anys, ara passa cada any. Per exemple, ara fa dos anys no sabíem que existiria una aplicació que utilitzaria la intel·ligència artificial per a tot el que vulguis. Ara no només sabem que existeix, sinó que també la fem servir. És l’aplicació que ha evolucionat i s’ha descarregat més ràpidament de tota la història. La capacitat d’adaptació a la rapidesa a la qual es produeixen aquests canvis és el fil conductor.

Parlem de les novetats de l’edició d’aquest any. S’hi preveuen més assistents, més start-ups, un vertical concret que està dedicat a l’aviació, desapareix el proptech…

El proptech [tecnologia relacionada amb el sector immobiliari] és molt important. La vivenda i tot el que té a veure amb la immologística... Hi ha ben bé al voltant de 50 sectors diferents sobre els quals seria interessant parlar. I aquí només abordem sis verticals. L’any que ve perfectament podrien ser diferents.

¿Per què entra l’aviació?

És un tema molt present en l’actualitat barcelonina, i volem que en el BNEW se’n parli d’una manera raonable. Tindrem enginyers aeronàutics, gent relacionada amb el medi ambient... Ara bé, també li dic que, del total del territori de la regió metropolitana de Barcelona, el 76% és espai natural o terreny agrícola. Si no es pot allargar una pista per un tema mediambiental...

S’està referint a l’ampliació de l’aeroport del Prat...

Notícies relacionades

Bernat Antràs: "Tots volen foto amb les medalles, però formar campions és deficitari"

Ricardo da Silva: "Copiaria BCN si hagués de dissenyar una ciutat ideal"

Hi ha un fet que és evident, i és que l’àmbit de l’aviació creixerà molt. Tot el que és transport aeri, de mercaderies i de persones, creixerà en els pròxims anys. Sobretot veient que tant en el Mobile com en l’Alimentaria d’aquest any no es podia caminar. I, ¿com venia tota aquesta gent a Barcelona? Volant. L’aeroport del Prat aquest estiu ha treballat al límit de les seves possibilitats. L’aviació creixerà. És un sector que canviarà d’una forma radical i Barcelona ha d’estar dotada d’unes infraestructures adequades per a aquest canvi. Sobretot perquè el turisme és una indústria que no es pot deslocalitzar. Va unit al territori, igual que la logística.

¿És optimista en referència al fet que en cinc o deu anys sigui absurd discutir sobre la digitalització perquè ja estarem digitalitzats?

Quan vas caminant, l’horitzó s’allunya. Segueix havent-hi la mateixa distància, però serveix per caminar. L’horitzó no s’acaba mai. Quan vaig estudiar Biologia just s’estava seqüenciant el genoma dels bacteris. I deien que el genoma humà era gairebé impossible seqüenciar-lo. Ara, si pagues 50 euros i els envies una mostra, et tornen el teu genoma seqüenciat de dalt a baix. ¿Fins on arribarà això? Doncs potser fins a ser immortals. No hi ha límit, i això és el més apassionant. Sempre m’ha agradat molt la ciència-ficció. I la ciència-ficció, en algun moment, es converteix en ciència. Estem en aquest punt. Cap altra generació en tota la història de la humanitat ha canviat tant al llarg d’una vida.