Ricardo da Silva: "Copiaria BCN si hagués de dissenyar una ciutat ideal"

Ricardo da Silva, 55 anys, casat i amb tres filles. Va néixer a l’Argentina i va viure tota la vida a Buenos Aires fins que fa quatre anys es va instal·lar a Barcelona. És empresari i emprenedor. Va fundar i dirigeix una empresa de serveis de mitjans i comunicació a l’Argentina i ha llançat a Espanya una marca de gastronomia dedicada a R+D, Mudrá Plant Based, que és líder en el seu segment amb el suport de la Guia Michelin.

¿Per què va triar Barcelona per viure i treballar?

Sempre vaig imaginar que Barcelona podria ser un molt bon lloc per viure si hagués de decidir anar-me’n de la meva ciutat natal. I amb el pas del temps, molta anàlisi i un gran dolor, vaig decidir deixar Buenos Aires. Va ser una decisió molt difícil, però la tria de la ciutat era molt fàcil: no conec un lloc millor. Volia millorar la qualitat de vida de la meva família, buscar un futur millor per a les meves filles i apostar per crear valor en un àmbit productiu estable. Barcelona és una ciutat amb personalitat, bressol de talent i d’una vasta obra cultural.

¿Quins aspectes de la ciutat destacaria com a positius?

Un teixit social molt ben constituït. Un ADN d’altíssim caràcter emprenedor, geni productiu. Una xarxa de serveis de suport a empreses emergents. Un art desbordant. Una gastronomia de la més alta qualitat internacional. Una mida més que adequada per viure-hi en plenitud. Cosmopolita. Dos mil anys de riquíssima història. Una ubicació estratègica a Espanya i a Europa. Un clima envejable. Tots els aspectes estructurals de la ciutat són positius. Si hagués de dissenyar una ciutat ideal, per descomptat sense ser urbanista, copiaria Barcelona.

¿Què ha de millorar Barcelona?

La contaminació, i podem fer-ho posant en valor les alternatives de mobilitat en el cotxe particular. És trist veure des de Collserola o la Ronda de Dalt la ciutat submergida en aire impur. No crec que se solucioni només amb carrils bici. Em crida l’atenció l’esforç minuciós que es fa per separar els residus en cada vegada més fraccions i alhora no deixar el cotxe de dilluns a divendres. També cal millorar la manera de tractar els delictes de baixa gravetat, sobretot perquè no s’instal·lin com a part de la normalitat o perquè deixin de ser-ho en determinats barris de la ciutat. I principalment, però no només en els negocis, cal repensar la burocràcia per agilitzar-ho absolutament tot.

¿Què espera de la Barcelona dels pròxims anys?

Espero que Barcelona reprengui el protagonisme d’una ciutat que va saber superar-se a si mateixa i créixer. Que la consciència dels grans èxits de llarg termini que a través de la història moderna va anar col·locant Barcelona en una interessant posició en l’escenari global prevalgui i que recobrant una mirada crítica però constructiva torni a desafiar-se a si mateixa, a determinar-se com la gran ciutat que és, responsable del lloc d’avantguarda que ha d’ocupar, amb tots els actors polítics, socials, culturals, artístics, empresarials i de tots els àmbits alineats en aquest objectiu. El que més espero és que els ciutadans natius de la ciutat entenguin que és la millor, i que l’estimin i la cuidin.

¿De quina ciutat se sent?

Notícies relacionades

Bernat Antràs: "Tots volen foto amb les medalles, però formar campions és deficitari"

Tot un moll als seus peus

De Barcelona, sens dubte. És la ciutat on les meves filles s’estan formant i forjant un futur. Estic molt agraït del que em brinda Barcelona, començant per la seva gent, meravellosa, afectuosa i acollidora. ¡És espectacular! El meu cor és de Buenos Aires, que serà sempre el meu lloc al món, però distingeixo bé entre el meu lloc al món i la meva ciutat.

¿Què és el que troba més a faltar de la seva llar?

De l’Argentina trobo a faltar tot el que té de bo, que és molt... Però tracto d’enaltir-la, de ser el millor argentí possible, aquell que el meu propi país em dificulta desplegar. I aquest ser argentí miro de brindar-lo aquí, per enriquir amb una perspectiva diferent, per sumar i alhora per aprendre a ser un ciutadà d’aquí. Trobo a faltar familiars i amics, però per sort això es compensa perquè aquí m’ho passo molt bé i guanyo vida, temps i bones vivències. Contribueixo a crear valor en el món productiu i treballo bastant en els meus negocis i en noves emprenedories, de manera que de vegades no tinc prou temps per enyorar tot el que estimo i tothom a qui estimo.