Ascens i caiguda de l’antic Hotel Colón

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acaba d’adquirir una obra de petites dimensions, un oli sobre tela de tot just 35 per 47 centímetres, però gegant quant a històries que se’n poden explicar. És el treballat esbós, amb un gran to caricaturesc, del mural que va decorar una de les parets més nobles de l’Hotel, o sigui, del número 1 del passeig de Gràcia, avui simplement la botiga d’Apple, però entre finals del segle XIX i el primer terç del XX un crucial centre de gravetat de la vida política artística i intel·lectual de la ciutat.

El quadre, subhastat a la sala Bonanova la setmana passada, és una obra de Francesc Xavier Nogués, un noucentista tan ben dotat per al maneig dels pinzells com del sentit de l’humor, en la qual rendia homenatge a la denominada Penya del Colón, aquesta colla d’artistes que, apadrinats per l’empresari, col·leccionista i mecenes Lluís Plandiura, solien celebrar uns banquets de categoria al voltant d’una taula d’aquest hotel de novel·lesca història. Aquest establiment va ser demolit als anys 40, però el mural va ser destruït abans, durant la Guerra Civil. Alguns diuen que metrallat pels mateixos militants socialistes que van penjar a la façana de l’edifici els imponents retrats de Lenin i Stalin. Si no el van metrallar, que sembla una exageració, sí que queda clar que el van destruir.

Una infinitat d’històries

La penya del Colón rememora una infinitat d’històries. D’una banda, el quadre remarca com d’important va arribar a ser aquell hotel, i això que la trajectòria va ser curta, mig segle amb prou feines. En els seus inicis com a cafeteria de luxe era habitual a les seves taules Santiago Ramón y Cajal i Lluís Domènech i Montaner. Quan va evolucionar a hotel, aquesta adreça postal va passar a ser un milfulls de tertúlies, unes a la terrassa, d’altres al cafè, algunes més a la barra americana, d’altres a la brasserie… Foix, Dalí, Lorca, Narcís Oller, Eduard Toda, Josep Maria de Sagarra... La llista d’habituals o accidentals era molt, molt, molt llarga. El cas és que quan Plandiura, el col·leccionista d’art més gran de Barcelona durant el primer terç del segle XX, va passar a ser amo del Hotel Colón, va decidir organitzar cada dissabte una tertúlia que els més prudents denominaven la dels artistes, però que la premsa satírica preferia conèixer com La veu del seu amo, perquè cap dels seus membres, per raons òbvies, s’atrevia a portar-li la contrària a aquell mecenes.

Va ser l’estiu de 1933 quan Xavier Nogués va pintar l’esbós que ara acaba d’adquirir per 25.000 euros el MNAC. Tot i que formalment és només un apunt del que després seria el mural, anomenar-lo esbós no li fa justícia. És molt més que això i és preciós. Al voltant de la taula s’asseuen els artistes pels quals Plandiura (al centre, en primer pla i d’esquena) tènia debilitat, a més d’algun altre col·leccionista d’art.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

A la dreta hi ha el mateix Nogués, amb qui conversa, i després, en el sentit invers de les agulles del rellotge, s’hi distingeixen Josep Maria Xiró, Oleguer Junyent, Joaquim Borralleras, Pere Ynglada, Domingo Carles, Josep Dunyac, Francesc Labarta, Enric Porta, Isidre Riera, Jaume Mercadé, Enric Casanovas, Miquel Utrillo, Manuel Humbert, Alexandre de Cabanyes, Joan Llongueres i, dempeus, el Blai, un cambrer arxiconegut de l’hotel, ja que en aquella Barcelona els que eren darrere la barra eren tan cèlebres com ho són avui els cuiners.

Abans d’anar a un detall molt trist d’aquest quadre, convé remarcar el motiu pel qual el cap de col·leccions del MNAC, Eduard Vallès, està exultant amb l’adquisició. El museu no sols atresora gran part de la col·lecció que al seu dia va ser de Plandiura, sinó que, a més, té als fons obra de pràcticament tots els pintors de la taula. És com tancar un cercle, com aconseguir una valuosa peça d’un puzle incomplet, i més encara si es té en compte que en la mateixa jornada de subhasta en la qual va adquirir aquest nogués, el museu va licitar també per una altra obra emparentada amb La penya del Colón, un retrat (aquest sí de grans dimensions, 120 centímetres per un metre) en el qual apareix el mateix Plandiura.