Eduard Sanz: "La ‘marca Barcelona’ és una gran oportunitat per a Esplugues"

Amb prou feines porta uns dies en el càrrec, però és regidor des de 1999. ¿Què li genera més orgull i què el preocupa més d’Esplugues?

Del que sento més orgull és de la gent d’Esplugues. La cohesió social de la ciutat és molt destacable. Com a repte, Esplugues ha de ser una ciutat que garanteixi el dret a accedir a la vivenda: a ningú se li escapa que els preus a la ciutat són alts. Un altre repte és el de la seguretat, especialment en el sentit del civisme, un element cada vegada més valorat per la ciutadania.

¿Què pot fer l’ajuntament per assegurar l’accés a la vivenda?

Al no tenir-hi competència directa, l’hem de reivindicar davant la Generalitat i l’Estat. Però sí que podem construir vivenda o propiciar la mixticitat entre lloguer i compra. A més, és necessària més vivenda dotacional: per exemple, nosaltres tenim un projecte de 64 pisos destinats a joves a uns 450 euros.

¿Com assumeix el repte de continuar el llegat de Pilar Díaz, una de les alcaldesses més longeves de l’àrea metropolitana?

És un gran repte perquè Pilar Díaz ha transformat significativament la ciutat: fins i tot s’ha produït un canvi de paradigma. Érem una ciutat molt residencial, molt vinculada al que feia Barcelona, i ara tenim una dinàmica pròpia amb activitat econòmica, equipaments i serveis. El llistó és molt alt i donarem continuïtat als grans projectes.

¿Marcarà perfil propi amb nous projectes o seguirà el llegat de l’alcaldessa Díaz?

La idea és continuar treballant en la mateixa línia: l’ARE Montesa, per exemple, continuarà sent un projecte estratègic quant a vivenda de protecció oficial. També ho serà la nostra nova centralitat metropolitana, basada en l’aposta per la innovació en termes d’activitat econòmica, riquesa i ocupació. Això passa pel nou clúster mèdic juntament amb l’Hospitalet, però també pel projecte Porta Diagonal o el desenvolupament urbanístic de vivendes a la zona de Can Cervera, que volem aixecar com a ecobarri.

¿Quins són els següents passos del Porta Diagonal i el Districte d’Innovació?

Volem que sigui un pol d’activitat econòmica i d’innovació. L’arribada de l’Hospital Clínic és clau, però l’Hospital Sant Joan de Déu és un dels agents més importants en aquesta matèria. Per exemple, vam cedir el sòl per aixecar l’edifici Uniques, destinat a la investigació de malalties minoritàries, i les obres han començat aquest agost.

¿El preocupa un possible creixement a dues velocitats, una de riquesa i una altra de necessitats socials?

La meva prioritat és que ningú es quedi enrere. Que una persona gran passi anys sense sortir de casa perquè no té ascensor és un drama. Cal tractar la rehabilitació d’edificacions en zones com Can Vidalet. Créixer econòmicament i atendre les necessitats socials són les dues potes que aguanten el nostre model de ciutat.

¿La gestió de la crisi d’El Barco ha sigut el moment més dur del present mandat?

Sí. Sobretot perquè intento empatitzar amb la situació de cada família. És dur dir-li a algú que ha perdut la seva vivenda. Recordo que un dels veïns, el dia del desallotjament, em va dir: "Deus estar content, ¿no?". Doncs esclar que no: no tinc cap interès que ningú perdi la seva vivenda. Va ser una gestió difícil per la falta d’eines. Vam demanar col·laboració a la Generalitat i la seva resposta va ser oferir-nos dos programes [Reallotgem i Garantim] que ja tenim en marxa. Entenc les crítiques, però nosaltres vam fer que, d’una manera o una altra, ningú es quedés al carrer.

¿Davant d’aquestes crítiques veïnals, què creu que podria haver fet millor l’ajuntament?

El problema és que no tenim les eines necessàries per atendre les famílies. La solució d’anar uns mesos a un hotel és temporal i no és la més adequada. Quan ens vam posar a buscar vivendes, els deia als veïns que, si en trobaven una, m’ho diguessin i els hi pagàvem. Però ni les famílies trobaven habitatge.

¿Van trobar a faltar el suport de la Generalitat [de l’anterior Govern d’ERC] en la crisi d’El Barco?

Sí. De forma greu. Els escrits de la Generalitat a l’alcaldessa van estar molt fora de lloc. L’ajuntament estava desesperat per trobar solucions. La Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona van enviar ajudes extraordinàries. La Generalitat, en canvi, en va posar zero. Una resposta molt poc empàtica. Tampoc va venir ningú de la Generalitat a preguntar a l’alcaldessa què podien fer.

¿Quina és la relació actual d’Esplugues amb la marca Barcelona?

La marca Barcelona és una gran oportunitat per a Esplugues: la ciutat en surt molt beneficiada. Hem de continuar consolidant la nova centralitat metropolitana amb projectes conjunts com la modificació de la B-23 o l’arribada del Clínic. Però no només amb Barcelona. Per exemple, l’ARE Montesa limita amb Cornellà i amb l’Hospitalet. Aquesta urbanització connectarà amb altres ciutats: hi haurà zones verdes d’Esplugues de les quals es beneficiaran els veïns de Cornellà.

¿Implantarà Esplugues les restriccions de les ZBE que preveu el nou decret català després del revés judicial del TSJC?

Notícies relacionades

L’ajuntament planteja regular els lloguers dels locals comercials

BCN demana a la Generalitat i al Govern crear sis jutjats penals

Estem actualitzant l’ordenança amb base a la sentència del TSJC. Tenim dades per afirmar que la ZBE funciona i que els resultats són positius, més enllà de les dificultats per implantar-la. Quant al decret català, Esplugues sí que l’implantarà en la seva ordenança més enllà del que facin altres ajuntaments. Ara bé, de cara al futur demanem coherència territorial: no comparteixo que nosaltres hàgim d’ampliar la ZBE a tot el municipi i altres ciutats no, això no té sentit.

Per acabar, horitzó 2027. ¿Mantindrà el PSC la majoria absoluta sense la cara visible de Pilar Díaz?

La perspectiva és intentar ampliar el resultat. Estem convençuts que la gent sabrà valorar els projectes que tenim en marxa i l’evolució de la ciutat. És evident que la imatge de l’alcaldessa ha tingut molt pes durant 18 anys, però crec que hi ha prou temps perquè el meu nou lideratge es consolidi.