El sector privat busca el seu lloc en l’expansió de les ZBE metropolitanes

Aquests reptes protagonitzen una de les moltes claus que aporta el nou informe Les ZBE i el futur de les ciutats sostenibles i connectades, presentat avui a l’Hotel Porta Fira de l’Hospitalet de Llobregat per la patronal AEMES Smart. Sota la premissa de donar visibilitat a la indústria de la mobilitat sostenible i "funcionar com a lobby per a la seva defensa", l’associació integra unes 180 empreses i va ser impulsada el 2015 per l’Associació Empresarial i la Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat.

Principals reptes

L’esmentat paper, que porta el segell de Carles Conill, ara assessor d’AEMES Smart i abans director de Mobilitat Sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), esbossa els principals reptes que presenta el canvi de paradigma de la mobilitat sostenible arran de l’expansió de les restriccions d’accés urbà, que van de les mateixes ZBE als sistemes de vehicles compartits passant per les tecnologies disruptives com la conducció autònoma urbana. Tot això en el context de la sempre atrafegada Barcelona metropolitana dels 3,3 milions d’habitants, on el 2023 es van superar els 20 milions de desplaçaments –un 5,2% més que en la prepandèmia del 2019– segons la consolidada Enquesta de mobilitat en dia feiner de l’Institut Metròpoli.

El document repassa les oportunitats en les quals la indústria pot tenir un paper. Per exemple, ressalta la descarbonització del transport públic, els peatges i tarifació de les vies urbanes o la implementació de big data i intel·ligència artificial (IA) a través de solucions tecnològiques. I per afrontar els reptes la patronal AEMES Smart apunta a la col·laboració publicoprivada: a tall de conclusió, el dictamen recomana "establir els canals de diàleg i participació entre administracions i sector industrial de la movilidad, per coordinar avenços i compartir la planificació i les estratègies a mitjà i llarg termini".

L’AMB, de fet, ja lidera en l’actualitat algunes de les eines de mobilitat sostenible a les quals apunta el text coordinat per Conill. L’exemple paradigmàtic és la implantació de la ZBE Rondes Barcelona –es troba en procés d’expansió, segons ha publicat la mateixa AMB, amb l’horitzó d’una gran ZBE metropolitana que impliqui altres ciutats–. Segons dades de l’informe, les ZBE Rondes Barcelona ha propiciat que els vehicles sense distintiu ambiental (els més contaminants) passin del 6,5% a l’1,3% dels que circulen. Però també és ressenyable la xarxa de més d’un centenar d’electrolineres amb què l’Administració metropolitana pretén acabar aquest 2024 per convertir-se en "una de les xarxes metropolitanes públiques d’electrolineres de recàrrega ràpida més extensa del sud d’Europa".

Dues aplicacions concretes

Per tal d’il·lustrar el rol potencial de la indústria en l’expansió regulatòria de la mobilitat sostenible entorn del concepte smart city des d’AEMES Smart radiografien un parell d’aplicacions concretes de dues empreses del sector: ETRA i Cellnex Telecom.

En el primer cas, l’aplicador d’ETRA analitzat és una plataforma tecnològica denominada Mestral, pensada per monitoritzar i controlar en temps real el trànsit amb visualitzacions senzilles i georeferenciades en una interfície web.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Referent a Cellnex Telecom, l’aplicació disseccionada és el seu projecte de ciutat smart i interconnectada, que "engloba un ampli ventall d’usos que facilitaran el dia a dia de la ciutadania", diu el document d’AEMES Smart. En aquest sentit, se centra específicament en els àmbits de la seguretat aplicada al trànsit (control d’accessos o reconeixement de matrícules); l’smart mobility (monitoratge del trànsit o disponibilitat d’aparcament o punts de càrrega), i l’ambiental (nivells de contaminació de l’aire o estat de la gestió de la recollida de residus).

L’estudi, finalment, també posa en valor projectes específics del sector públic. Per exemple, remarca la plataforma 3.0 de la Direcció General de Trànsit (DGT), "que facilita la interconnexió dels actors que formen part de l’ecosistema de la mobilitat per oferir informació de trànsit en temps real als usuaris de la via". O la implantació de la ja popular T-mobilitat com a títol de transport públic integrat la base de dades del qual, tal com va explicar aquest diari, projecta utilitzar el Govern per estrenar la seva futura plataforma única de serveis de mobilitat a finals del 2025.