BCN encén el ‘far al món’ en la inauguració de la Copa Amèrica

Barcelona ha volgut ser diferent també en això. Per això, amb el record del que van suposar els Jocs Olímpics de 1992, ha apostat per deixar un record inesborrable a les retines dels espectadors, tant en viu com a la televisió. A menys de dos dies perquè arrenqui el duel entre el defensor del títol, Emirates Team New Zealand, i Ineos Britannia, l’equip que ha eliminat els altres quatre aspirants en les últimes setmanes, la capital catalana va desplegar creativitat en la cerimònia d’inauguració de l’esdeveniment.

Apuntar a la Sagrada Família

Un compte enrere a la Torre Glòries va donar inici a l’espectacle. Una constel·lació sobre el far en la foscor, a l’espigó de la Mar Bella, acompanyada per una suau música del compositor Albert Guinovart, per anar guanyant intensitat i acabar amb una potent sincronia de música, cant líric, imatges evocadores sobre el mar i un raig de llum del far que va apuntar cap al símbol més universal de Barcelona, la Sagrada Família. Això va arrencar les primeres exclamacions del públic, que no deixaven de gravar les imatges amb els seus mòbils.

Al far, els ballarins van representar els navegants que, al llarg de la història, han anat a la recerca de coneixement. Amb ells, i en un espectacular joc de llums i drons sobre el mar, es va mostrar la curiositat que va impulsar la civilització al llarg dels segles a traçar nous rumbs. El silenci dels espectadors, malgrat comptar-se per milers i la majoria drets, va acompanyar aquest moment.

Una iluminación blava, color del mar, amb bombolles ascendents i descendents, va donar pas al primer dibuix al cel, una majestuosa manta, que van anar formant sobre l’aigua els centenars de drons que durant els 45 minuts d’espectacle van provocar l’admiració dels presents.

Al far, els ballarins van donar pas a les diferents interpretacions. L’actriu Asia Ortega, amb l’íntima La Capitana, va protagonitzar la primera peça musical en un dels moments vibrants de la nit. En una demostració de la cultura catalana, els Castellers de Vilafranca es van alçar mostrant la força de la humanitat, una cosa que es va veure per les televisions internacionals que van seguir la vetllada de Barcelona. Els presents van aplaudir l’instant en el qual l’enxaneta va coronar el castell humà fins a trobar-se amb la intèrpret dalt del far.

Pas a la tecnologia

El blau del mar, protagonista absolut de moment, va donar pas al verd dels bits de matrix i la tecnologia, representada per un avatar. Així com els antics navegants solcaven els mars a la recerca de noves connexions, el viatge és ara per la xarxa a la recerca de coneixement.

"Vosaltres sou ànima, amor, vida. Sense vosaltres no soc. Naveguem junts cap a una mateixa era", va proclamar la veu en off de l’avatar. De sobte, el cant d’un nen va provocar la desconnexió de les pantalles per donar pas a l’Escolania de Montserrat, un altre símbol de la cultura catalana.

‘Dansa de les veles’

Un carrusel amb una vintena de velers a l’aigua va protagonitzar la Dansa de les veles. Va ser un dels instants més apreciats pels presents. De les mans del mateix compositor Albert Guinovart la interpretació musical va ser cada vegada més intensa, amb la soprano Sara Blanch, el tenor Arnau Tordera i el Cor del Liceu. Els optimist amb el característic taronja de l’extrem de les veles feien voltes ràpidament davant els atents ulls dels espectadors que es congregaven a la sorra del Bogatell.

Notícies relacionades

El govern municipal situa al 2025 la modificació de la reserva del 30%

La ‘BCN dels 5 milions’ hauria d’anar més enllà del que necessita Barcelona"

La interpretació de l’himne Barcelona, far al món va servir per llançar el raig de llum des del far efímer de Bogatell cap a la Sagrada Família, en el punt culminant de la vetllada, mentre els drons van dibuixar el perfil de la ciutat sobre el mar. En aquell moment, les lletres de Barcelona al cel van posar de manifest la connexió amb el públic, que va aplaudir amb ganes. Els versos mariners de Jacint Verdaguer i Joan Maragall van formar part d’aquest himne que, juntament amb els navegants i els voluntaris de la Copa Amèrica que ocupaven l’escenari principal, van tancar amb aplaudiments l’espectacle.

Era una incògnita saber si els barcelonins i barcelonines s’afegirien a la celebració. L’afluència va ser massiva. Només un grup de contraris a l’esdeveniment de la Copa Amèrica va fer acte de presència en un moment de l’espectacle amb xiulets que no van anar a més.