VIVENDA

El govern municipal situa al 2025 la modificació de la reserva del 30%

L’executiu ajorna a l’any que ve la tramitació de la reforma de la norma que obliga a cedir 3 de cada 10 pisos nous a habitatge social al constatar que no compta amb «els suports necessaris».

El govern municipal situa al 2025 la modificació de la reserva del 30%
3
Es llegeix en minuts
Judith Cutrona
Judith Cutrona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El govern de Jaume Collboni situa al 2025 la modificació de la norma urbanística que obliga els promotors privats a destinar un 30% dels nous pisos a habitatge social. L’executiu, que prepara la reforma de la mesura per flexibilitzar-la per tal de fer-la més efectiva, ha pres aquesta decisió després de constatar que no compta ara per ara amb "els suports necessaris".

En declaracions a aquest diari, la primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, va reafirmar el compromís del govern amb la modificació de l’ordenança, però va apuntar que "la proximitat dels congressos dels diferents partits dificulta la construcció d’acords i ajorna la tramitació a l’any que ve". Així, el govern el portarà a aprovació "quan hi hagi consens polític amb els grups i amb el sector", que de moment espera conèixer la lletra petita de la nova proposta.

La proposta amb què treballa l’executiu eximeix les rehabilitacions i ofereix tres vies alternatives a la cessió obligatòria d’aquests pisos a noves promocions, tal com va avançar aquest diari. Les opcions són que s’aboni el valor dels pisos en diners a l’ajuntament; que el promotor ofereixi els pisos en altres edificis del mateix barri o de barris propers, i ajuntar la quota d’habitatge social de diversos promotors en un mateix espai.

Des de la seva aprovació el desembre del 2018, la norma urbanística ja va néixer fent parlar. I ara que afronta la seva reforma no està sent menys. Alguns dels grups municipals ja coneixen detalls de la futura modificació, ja que el govern ha traslladat la proposta concreta.

A nivell polític, el primer i de moment l’únic partit que s’ha pronunciat respecte a l’anunci de tramitar la reforma el 2025 és Junts, que va lamentar de nou "la debilitat" de l’executiu. Hi veu "una contínua especulació sobre possibles acords" i li retreu que "no han pactat amb ningú" els continguts de la futura modificació. Junts portava en el seu programa electoral la reforma, com els socialistes, i ara insisteix una vegada més a portar-la a terme.

Mentrestant, propietaris i promotors esperen conèixer amb més detall la nova mesura. Segons van explicar a EL PERIÓDICO, veuen amb bons ulls la modificació i confien que sigui una realitat, però desconfien d’alguns dels seus aspectes.

Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, és especialment crític amb el fet de monetitzar la reserva "com si fos un impost". Lamenta que els propietaris serien els principals afectats. Creu que qui hauria d’assumir el cost és l’Administració i "no que sigui el propietari que hagi de subvencionar de forma directa les polítiques de vivenda del consistori". Alhora, avisa de la probabilitat que els propietaris no vulguin vendre el sòl i que pugui ser una mesura "discrecional i expropiatòria". Si es manté amb aquestes condicions, no descarta estudiar presentar un recurs quan es concreti la normativa definitiva. "Encara que aporti solucions, la mesura encara té recorregut des del punt de vista de la seva possible impugnació", afirma Gorgues.

Notícies relacionades

"Partim de molt avall"

Des de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), el president, Xavier Vilajoana, considera que la modificació podria millorar la situació actual i hi veu un ventall de possibilitats a què el promotor podria acollir-se. "Seria millor que el que tenim ara, per descomptat, perquè partim de molt avall", declara a aquest diari. En efecte, al seu dia els promotors ja van demanar la monetització. Per contra, veu difícil aprofitar l’opció d’ajuntar la quota de pisos socials de diversos promotors en un mateix espai: "Això passarà una de cada mil vegades". Gorgues comparteix aquesta advertència. Tots dos celebren que s’eximeixin les rehabilitacions i coincideixen que, hi hagi la norma que hi hagi, "la realitat sempre és molt més complexa".