La Fundació Abat Oliba compra l’escola Mary Ward de BCN

Les lletres de l’antiga escola Mary Ward surten per la part superior de la lona de plàstic que des de fa algunes setmanes anuncia el futur ús d’aquesta finca situada al 55 del carrer de Copèrnic de més de 8.000 m². No hi ha moviment ni dins ni fora tot i que sí que han passat coses als despatxos i la notaria. Segons explica un portaveu de la universitat a aquest diari, van ser els anteriors propietaris els que els van plantejar l’opció d’adquirir-la. Sempre, afegeix, després que es produís el precipitat tancament de l’escola, la justificació de la qual per part de la direcció se centrava en la pèrdua del concert públic en l’etapa d’infantil.

Les alemanyes

La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida ja és operativa a la seu central de la institució a Barcelona, just a sobre de la Torre Bellesguard de Gaudí, junt amb la Ronda de Dalt, a la part alta de Sant Gervasi-la Bonanova. El juny del 2023, de fet, va deixar de ser la Facultat de Psicologia per adaptar el nou nom, que responia a un "procés d’ampliació de l’oferta formativa" del centre. Amb l’adquisició dels immobles del conegut com a escola de les alemanyes podrà també créixer el nombre d’alumnes. La previsió de la universitat, després d’un procés de reforma per adaptar el lloc a les noves necessitats, és que els alumnes puguin començar a utilitzar aquestes instal·lacions en l’arrencada del curs 2025-2026.

¿Però com es van posar en contacte la Congregació de Jesús i la Fundació Abat Oliba? Pot ser que sigui perquè a l’Església tots es coneixen, ni que sigui de vista, però també pot ser que existeixi una figura que hagi exercit de cap de cerimònies, assenyalen les famílies del centre que va tancar. Per l’escola solia passar-se el pare Albert Sols, conegut com a mossèn Beto, vicari de la parròquia de Santa Agnès, situada al carrer de Sant Elies, a tres minuts caminant del Mary Ward. Era el religiós que, entre altres coses, donava la primera comunió als alumnes. Un tipus estimat, popular. A més del seu paper d’home de Déu pròxim als xavals, Sols era i és també el consiliari a Barcelona de l’Associació Catòlica de Propagandistes, el paraigua eclesiàstic de què depèn la Fundació Abat Oliba. Aquesta entitat, no obstant, assegura que aquest religiós "no ha jugat un paper important" en la transacció, import que la universitat prefereix no concretar.

Notícies relacionades

Les pipes per a aus embruten el passeig de Lluís Companys

Les enemigues de l’‘hamami’

El complex

L’UAO confirma a aquest diari que la compra inclou tots els edificis i els patis de l’escola. No és poca cosa. Vegem-ne: un primer edifici de sis plantes construït el 1958; un segon immoble de 1917 que correspon a la capella de dues plantes; un tercer que es comença a aixecar el 1927 amb tres plantes destinades a comunicar tot el complex; una quarta finca, la Torre Alba, de principis del segle XX, amb dependències destinades a ensenyament i comunitat religiosa, format per cinc plantes; un cinquè, aixecat el 1972 amb dues plantes per al gimnàs i el parvulari; i l’últim, el sisè, conegut com a Torre Blanca o Casa Àrab, de principis del segle passat, amb tres plantes que van ser objecte de constants reformes i ampliacions fins a 1948.