La gran cita nàutica

Neozelandesos i britànics volen "donar-ho tot" al mar

L’Emirates Team New Zealand aspira a revalidar el títol mentre que l’Ineos Britannia vol guanyar la copa per primera vegada. Vencerà el primer que arribi a set victòries.

Neozelandesos i britànics volen "donar-ho tot" al mar
2
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

Una de les paraules que més van repetir va ser "ganes". Els quatre timoners dels equips neozelandès i britànic que a partir d’avui s’enfronten en la final de la Copa Amèrica de vela tenen, sobretot, fam de competició. A poques hores que l’Emirates Team New Zealand i l’Ineos Britannia, defensor i aspirant al títol respectivament, surtin a l’aigua per competir, tots mostren respecte pel rival mentre pretenen demostrar a bord dels seus AC75 del que són capaços.

Els kiwis volen revalidar el triomf: seria la tercera vegada consecutiva que aconsegueixen la Copa de les Cent Guinees, el mític trofeu que ahir presidia l’escenari on els quatre regatistes van presentar la 37a edició de la Louis Vuitton America’s Cup. Si ho aconsegueixen, serien el primer equip de l’era contemporània a aconseguir-ho.

Davant ells, uns anglesos amb llarga tradició nàutica, com va recordar el patró sir Ben Ainslie, a qui se’ls resisteix la copa. "No tenim res a perdre, tot per guanyar i ho donarem tot", va avisar el premiat esportista.

Les afirmacions es produïen després de presenciar una vistosa hacka a l’auditori. Els neozelandesos anaven acompanyats dels maoris Ngati Whatua Orakei que, amb llances i el seu abillament habitual, van voler demostrar el seu suport als seus compatriotes.

Ainslie, fent gala de les maneres britàniques, va assegurar que no s’havia sentit "intimidat" per l’acompanyament dels càntics. I també va afegir que era un honor disfrutar de la seva companyia. Cal veure si el seguici maori, que sortirà amb la seva canoa cada dia a l’aigua juntament amb l’Emirates Team, els donarà fortuna. El patró britànic es va espolsar la pressió i va situar el seu contrincant com a favorit en la pugna. Vencerà el primer sindicat que arribi a obtenir les set victòries i està programat que es facin dues mànegues cada dia.

El timoner neozelandès Peter Burling, amb tres setmanes sense competir a l’esquena, va explicitar aquest desig de "sortir al mar i començar a competir". I va confessar: "M’encanta la pressió, ser on tothom et mira". Al costat d’ell, Nathan Outteridge assentia i agraïa la bona comunicació que mantenen quan piloten el Taihoro. Tots dos van coincidir que l’estratègia de la presortida, sumat als canvis constants del mar i el vent, condicionen completament les regates.

Novetats constants

Notícies relacionades

Però tampoc van anar molt més enllà. La Copa Amèrica de vela ja està en el moment àlgid de la competició i ningú dona una sola pista sobre el que farà o el que sap de l’altre. "El desenvolupament del vaixell no acaba mai", va concloure Ainslie, conscient que tots dos introdueixen canvis de tot tipus cada dia, en funció de com es veuen i com veuen el rival.

Al costat dels quatre, majestuosa i al seu bagul de Vuitton fet a mida, hi havia l’aiguamans de plata del 1851. En una cantonada de la tarima, el seu vigilant, Norman Newton, no li va treure l’ull de sobre. Sap que, d’aquí pocs dies, uns o altres l’aixecaran. En tenen ganes.