El botxí de Barcelona

Nicomedes Méndez López va ser un barceloní d’adopció amb un paper rellevant en el seu temps. Nascut a la localitat d’Haro, a La Rioja, el 1842, va morir a Barcelona el 1912. Entre aquestes dues dates, va matar 80 persones, i no va haver de pagar per aquest fet. Méndez era, segons diu Salvador García Jiménez, catedràtic de Llengua i Literatura que ha escrit un llibre sobre la seva figura, "el botxí més hàbil i diligent d’Espanya".

Així el defineix en el seu llibre Nicomedes Méndez, el verdugo de Barcelona (Editorial Alrevés), en el qual explica què va ser el que va portar l’home a abraçar un ofici com el que va tenir: de petit es va produir a prop d’on vivia l’assassinat d’una àvia per part de tres individus que li van tallar els pits, van abusar d’ella i li van cremar els genitals. García indica que Méndez ho va explicar en una entrevista anys després: "Vaig experimentar desitjos de ser jo qui enviés a l’altre món aquelles hienes".

A diferència d’altres botxins de l’època, no va heretar l’ofici del seu pare, que era paleta, tot i que va treballar un temps com a tal, cosa que li va servir per al futur: va aplicar el coneixement d’aixecar bastides per als patíbuls en els quals treballaria després.

Contra la voluntat de les dues famílies, i amb menys de 20 anys, Nicomedes es va casar amb Alejandra Barriuso, costurera, 18 anys més gran que ell. Junts van patir força. Es van allunyar dels seus parents, amb qui ja tenien distància, perquè no sabessin que l’home s’havia convertit en botxí, o com es definia el càrrec, "executor de la Justícia".

Execució a Valladolid

La parella, resident a Valladolid, va tenir una primera filla, Catalina, que va morir de seguida, com li va passar a la segona, Antonia. La tercera, Paula, va arribar a aquest món el 1864. Méndez va retardar el dia del bateig, previst el 27 de febrer, per assistir a l’execució de dues dones acusades de col·laborar amb un soldat per matar un prestamista. Felipe de Gracia, botxí de Valladolid, va ser qui es va ocupar de l’assumpte.

Quan, poc després, De Gracia va morir, Méndez va presentar una sol·licitud per substituir-lo. El 4 de juny de 1865 va ser un dia gran per a la família: va néixer la quarta filla, Saturnina, i Nicomedes va rebre el nomenament com a nou botxí de Valladolid, amb àmbit d’actuació previst a la seva ciutat, a Lleó, Palència, Salamanca i Zamora. Quan tocava, es desplaçava fins allà amb el seu garrot i indicava al fuster de torn com havia d’aixecar el patíbul.

La desgràcia familiar no es va aturar aquí: Saturnina, amb bronquitis, va morir al bressol. El març de 1866, va rebre un avís urgent per part de l’Audiència de Valladolid: havia d’anar a Ledesma, a Salamanca, a executar dos reus. Tenias llavors 23 anys i va ser la seva primera vegada.

Notícies relacionades

Llum verda per resoldre les fuites d’aigua de Badalona i Santa Coloma

Joan Oliveras: "La Rambla necessita veïns i Barcelona necessita el turisme"

Allà va aplicar el procediment previst: va passar la nit prèvia a l’execució a la presó, va visitar els condemnats i els va fer una pregunta: "Soc l’executor de la Justícia. ¿Em perdones?".

Un botxí veterà, Juan González, amb plaça a Burgos, va acudir a assistir-lo, però no va ser necessari. Méndez va fer la seva feina sense problemes, i va ser elogiat pel seu col·lega. Després va passar temps sense treballar, un dels trets de l’ocupació: podies passar mesos o anys sense haver de matar ningú. Però tot just un mes després li va tocar assassinar un home que havia matat la seva dona.