El gimnàs sense miralls

Una aquí es queda més a gust que Shakira cantant tota la seva discografia a la cara a Piqué. Es palpa l’adrenalina en l’ambient. Suors i sororitat a parts iguals. Hi ha molt bíceps en formació. Pesos de tots els formats: de mà, kettlebells, barres d’halterofília. Dones somrients aixecant 30 quilos. Ningú diu "no puc". És un gimnàs sense miralls. Sense prejudicis. "Entrenament de dones per a dones", es llegeix a l’entrada. Tant et posen a fer esquats com a activar el sòl pelvià. Nom de guerra: Fit Lovas. Només falta Bizarrap amagat en una cantonada: "Una lova com jo no està pa’ estereo-tipus com tu -uh-uh-uh-uh-uh".

Aquest és un gimnàs per a les que odien els gimnasos. "Per primera vegada pagues i hi vas", garanteix una de les noves, fins ara ONG de gyms confessa. "El 95% de les sòcies –la Monse tira per sota– mai s’ha entrenat o fa mil anys que no trepitja un gimnàs". ¿Per què s’enganxen a aquest? "Perquè no se les jutja", respon. Et cauria un llamp a sobre si dius "operació biquini". "És un entrenament que no busca canviar-te –promet la Monse–, sinó potenciar".

Si li preguntes: "¿Com aconseguir un cos perfecte?", ella et contestarà: "Deixa el mòbil i mira’t al mirall". Punt. "Busquem això –assenteix–, redefinir què és ser perfecta". Redefinir el fitnes femení. Aquí no es ve a perdre pes, sinó a aixecar-lo. El seu lema: "Entrenem dones per fer-les perfectament fortes", diu d’una tirada. "Quan treballes la força física –assegura–, aquesta força la transmets a les altres àrees de la teva vida".

Monserrat González Yebra és cofundadora i CEO de Fit Lovas. 32 anys, en fa 10 que és a Barcelona. Té accent argentí i músculs XXL. "La primera vegada que vaig trepitjar un gimnàs va ser perquè no m’agradava el que veia al mirall", recorda sense embuts. "He tingut un TCA (trastorn de la conducta alimentària) durant 10 anys de la meva vida".

Fa sis anys que li va proposar la idea de crear un gimnàs per a dones Berta Font Amor. És l’altra cofundadora de Fit Lovas, ara centrada en un altre projecte: Bandidas. "Esporteràpia per a dones –ho resumeix ella–: suar i curar a parts iguals". A més, organitza bootcamps a la costa sud del Marroc.

Fit Lovas, amb ve baixa. És una barreja de llobes i fit lovers (amants del fitnes). "La ve baixa –justifica la Monse– representa la feminitat: el nostre úter té aquesta forma·. Van començar a entrenar a l’aire lliure a principis del 2019. Al setembre ja estaven firmant un local. "I just en aquell moment –recorda la CEO–, l’autora de Lola Vendetta, la il·lustradora Raquel Riba Rossy, es va posar en contacte amb nosaltres per començar a entrenar-se". Ho va penjar a les xarxes i va fer boom. Encara van continuar creixent en pandèmia a base d’entrenaments online. "El gimnàs per a dones que conquista Europa", van titular els mitjans. "Google –treu pit la Monse– ens va reconèixer durant dos anys seguits dins de les empreses més exitoses liderades per dones".

Ara tenen gairebé 20.000 seguidors a Instagram. Han duplicat les sòcies presencials en sis mesos. Van pel mig miler. Les classes s’omplen en menys del que es triga a dir "empoderament". Hi ha 18 dones en malles per sessió com a màxim. "Notem no només que augmentem la quantitat d’usuàries –diu la Monse–, sinó la implicació". "La manada", s’autodefineixen a les xarxes.

Et demanen que activis el "sòl pelvià" ja als 5 minuts de classe. "¿¿¿Però on és això???", crides amb la mirada. Et contesten de seguida. "Fins que no tenim problemes, no parlem del sòl pelvià", lamenta Jorgelina Leyria, l’entrenadora. Avui toca empowering: entrenament funcional, molt pes, molt somriure d’empatia, fins i tot temps de relax i hipopressius ("és una tècnica que busca treure pressió al sòl pelvià"). La classe acaba amb crit motivacional en rotllana: "¡Soc forta, soc capaç, som lovaaaaaas!". "Al principi ens miren com si fos una secta", riu la Monse.

Aquest any han començat a incorporar la biologia femenina en els seus entrenaments. "Hem dissenyat l’entrenament correcte per a una dona basat científicament en la seva biologia", assenyala la Monse, que "no vol dir que perquè sigui per a la dona ha de ser més suau i delicat", puntualitza. "Entendre la nostra biologia fa que optimitzis el teu entrenament i que et coneguis i t’acceptis com ets –no dubta a detallar la CEO–. Entendre com funciona la nostra part cíclica és fonamental per no frustrar-te".

Comunitat

"Mai havia aixecat un sol pes –explica l’Eli, 44 anys, amb 6 quilos a cada mà–. Pensava que no era una cosa per a mi. Ara pujo les ampolles d’aigua de 6,5 litres per les 109 escales de casa meva amb molta dignitat", riu. "I només fa un mes que vinc". Sí, acabes amb la sensació d’estar més forta. "Més conscient del teu cos i del que és capaç de fer", assenteix l’entrenadora. Els cruiximents són directament proporcionals a l’empoderament.

Notícies relacionades

Salut espera estrenar el SEM de l’Hospitalet el 2025

Collboni regularà el lloguer turístic en tres mesos

¿El que més enganxa? "La seva filosofia –diu la Francesca, 25 anys–: crear comunitat entre dones, ajudar-nos i empoderar-nos". Són les paraules que més repeteixen totes: "Comunitat", "germandat", "acceptació", "amistat". "Força", "valor". "Cruiximents". "Treballen sòl pelvià i fan hipopressius –afegeix la Marina, 34 anys–. Ajuda a la digestió, el dolor de regla, quan vas restreta...". Ella és físio.

Et creues amb tota mena de dones. Novelles i musculoses, de vint-i-pocs i seixanta i molts, embarassades, amb mobilitat reduïda. "Ara l’Hospital Sant Pau i el Clínic estan enviant moltíssimes pacients en procés de químio –assenyala la Monse–. Hi ha estudis que demostren que entrenar abans i després de la químio redueix els efectes secundaris". El 26 d’octubre celebraran el primer challenge de força per a dones. El premi serà benèfic: oferiran beques a la Fundació Ana Bella, que ajuda dones supervivents de violència de gènere.