Una xerrada reveladora entre campiones

Una xerrada oberta al públic sense filtres entre dues campiones va posar de manifest divendres passat les dificultats amb què es troben les dones per estar en l’elit esportiva. La nedadora de natació sincronitzada Ona Carbonell i la regatista i entrenadora del Sail Team BCN, Mónica Azón, van ser citades a la base de l’equip –unes quantes hores abans que fes una actuació esplèndida en la semifinal femenina de la Copa Amèrica– en un acte organitzat per Caixabank, el seu patrocinador oficial.

Juntament amb el sacrifici que ha comportat la seva carrera professional, les dues van destacar, a més, els valors que aporta l’esport, una cosa que els ha ajudat en la seva trajectòria també a nivell personal, i que consideren que s’ha de potenciar en l’educació de les noves generacions davant el perill de l’individualisme i l’abús de les pantalles.

Vida entregada

"M’obsessionava per si tenia 23 medalles, perquè volia la 24", es va sincerar la que és la nedadora que n’ha aconseguit més en la història dels mundials. "Després veus com el palmarès es queda darrere i les experiències són amb el que et quedes". Ha passat poc més d’un any des que va penjar el banyador, cosa que li permet fer una reflexió amb més distància.

60 hores per tres minuts

Contenta per haver entregat la seva vida a la natació sincronitzada, amb 60 hores d’entrenaments setmanals durant anys per tres minuts de demostració en competició, responent a la pressió amb una gran disciplina, Carbonell va valorar el seu aprenentatge: "No sempre guanya el millor, sinó el que sap adaptar-se a les circumstàncies". Una capacitat que va exemplificar amb el fred a la piscina: "En comptes de passar-ho malament, vaig decidir adaptar-m’hi i vaig començar a notar-lo molt menys", va descobrir.

"Al mar també t’has d’adaptar al fred", seguia Azón, que ha ocupat la primera posició del rànquing mundial de la Federació Internacional de Vela. No s’ho va pensar dues vegades quan li van proposar crear el primer equip femení de la Copa Amèrica. Va formar un grup de "veritables feres de la competició", amb Neus Ballester i Silvia Mas al timó, i Paula Barceló i María Cantero de trimadores. Amb la humilitat i senzillesa que la caracteritza, es va mostrar molt satisfeta del gran nivell que ha demostrat l’equip.

"La falta d’accés a la formació" limita les oportunitats a les dones regatistes, va afirmar, de manera que el següent pas és aconseguir les mateixes oportunitats i entrar en la categoria absoluta. Malgrat que en els últims jocs olímpics es va aconseguir la paritat, "en esports com rítmica i sincronitzada hem de lluitar per la igualtat però al revés, perquè la tinguin ells", facilitant-los també la formació necessària, va convenir Carbonell.

Ser mare i esportista

Ser mare i esportista és un autèntic repte, va destacar la nedadora explicant la seva experiència. Sense baixa de maternitat, "passes de l’1 al 200 del rànquing perquè no se’t congela la posició", quan "tampoc pots entrenar". La seva dura experiència, que la va portar a renunciar als jocs olímpics, l’ha animat a treballar per la conciliació en l’esport amb el Comitè Olímpic Espanyol. Els jocs de París han incorporat sales per a la lactància, en els primers passos.

Azón també va esmentar els sacrificis familiars que implica ser regatista, amb molt de temps fora de casa. Però, valorant les coses bones que li ha aportat el mar, va destacar com la Copa Amèrica a Barcelona i les federacions estan actuant per "treure l’etiqueta d’elitista a la vela perquè la seva pràctica sigui popular".

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Ser Rafa Nadal

Constància, compromís, adaptació, mirar d’entendre el fracàs i tornar a aixecar-se més forta, el respecte al rival, el companyerisme... són els valors que els ha transmès l’esport, i que totes dues van coincidir en la necessitat de fomentar entre els joves. No obstant, "cal deixar que el disfrutin", va incidir Mónica Azón, que va coincidir amb Ona Carbonell que els pares sovint demanen als seus fills "que siguin el pròxim Rafa Nadal amb tan sols vuit anys".