Els Mossos atribueixen la pol·lució de la platja de Sant Adrià a una cadena d’omissions

Les excavadores han tornat a la platja del Litoral de Sant Adrià de Besòs, tancada al públic fa ja més de tres anys per la detecció de substàncies potencialment cancerígenes arran de superfície. La tercera operació de descontaminació que el Ministeri de Transició Ecològica ordena en poc més d’un any va començar la setmana passada rere la tanca que envolta la línia de costa, on no es permet entrar des de maig del 2021. No obstant, la reixa està oberta en més d’un punt fàcil de franquejar. En cap cas dissuadeix els banyistes i passejants que se salten la prohibició. Tampoc intimida algunes persones sense llar que han plantat dues tendes de campanya a la mateixa sorra on es van trobar metalls pesants i hidrocarburs en proporcions insegures per a la salut després que s’excavés per estendre uns cables de telecomunicacions.

Tot i que s’han interposat dues denúncies, s’ha creat una comissió d’investigació i s’ha advertit d’una possible multa milionària, ningú ha sigut sancionat ni condemnat perquè emergissin restes insalubres, un rastre de les fàbriques que van omplir el litoral durant dècades i que es va mantenir latent al subsol. Aquest estiu, un jutjat de Badalona va donar carpetada a la investigació originada per una denúncia de l’Ajuntament de Sant Adrià contra l’empresa que desplega el cablatge, AFR-IX Telecom, a qui va acusar d’haver contaminat la platja. Els Mossos d’Esquadra van resoldre que no existien indicis delictius per suposats abocaments de la companyia.

En tot cas, l’informe que la policia catalana va remetre a la jutge desgrana una presumpta cadena d’omissions que, segons la seva opinió, va conduir que afloressin els residus que les indústries havien llançat amb impunitat en el passat. L’atestat de la Divisió de Medi Ambient dels Mossos, a què EL PERIÓDICO ha tingut accés, no exculpa cap dels protagonistes d’una desaventura encara sense desenllaç. L’associació ecologista La Marea Verde –personada en la causa arxivada– estudia quins passos fer amb el dictamen que, en una mesura o una altra, atribueix responsabilitat al consistori, a estaments de la Generalitat i del Govern central i a AFR-IX.

Retrets

Les conclusions policials s’aturen a qüestionar sobretot el paper de l’ajuntament, a qui els Mossos reprenen que, "tenint coneixement de l’estat de contaminació de la platja, dels riscos calculats i de les obres" que s’havien de practicar, "no va informar AFR-IX d’aquest fet en la concessió de la llicència" per construir uns conductes sota la sorra pels quals canalitzar cables de fibra òptica.

Els agents remarquen que el consistori "coneixia el febrer del 2020 la contaminació en profunditat del terra de la platja", però, tot i així, no va emetre l’informe que la Direcció General de Polítiques del Litoral de la Generalitat li va reclamar per valorar si havia d’autoritzar l’ocupació del domini maritimoterrestre perquè es furgués a la sorra. Les perforacions van començar l’octubre d’aquell any.

Encara més, els Mossos atribueixen a la corporació municipal una suposada "ocultació de les obres" d’instal·lació del cable a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), l’organisme de la Generalitat que hauria d’haver pres mesures de protecció davant els residus nocius. No obstant, l’agència va assegurar a la policia que no va saber res dels treballs fins que ja s’havien acabat i una anàlisi va avisar d’un risc "inadmissible" de contraure càncer en el supòsit que un menor s’exposi a la sorra de la platja durant més de 7,5 dies. "Exactament això és el que l’ajuntament no va fer: no va informar l’ARC que es pretenia fer l’obra, tenint coneixement que la sorra estava contaminada en profunditat", recrimina el dictamen.

Enllaç "estratègic"

Les excavacions al litoral de Sant Adrià són part d’un projecte que la Generalitat va catalogar d’"estratègic" per dotar Catalunya d’un node de connexions procedents de l’est del Mediterrani i l’Àfrica, però amb potencial per enllaçar des d’Àsia als Estats Units. El Govern va augurar que l’estació de cables podia incrementar el PIB català entre un 2% i un 4%.

La Direcció de Costes del Ministeri de Transició Ecològica va avalar el febrer del 2020 que el tràmit d’avaluació ambiental era innecessari i, tres mesos més tard, el servei del litoral de la Generalitat va autoritzar les obres. Els Mossos sostenen que, "amb temps suficient a l’inici de les obres", l’ARC "va posar en alerta totes les administracions" que la platja "tenia les característiques classificatòries de sòl contaminat". Unes anàlisis anteriors a les perforacions ja van localitzar nivells excessius de coure, plom i arsènic, entre altres components, a més de 80 centímetres. No suposaven un perill immediat per als banyistes, però "era necessari prendre mesures cautelars per eliminar la situació de risc", va avisar l’agència.

Notícies relacionades

BCN estalviarà 136.000 m3 d’aigua potable a l’any amb una nova norma

Foment i Barcelona Global defensen la continuïtat de la Copa Amèrica

L’atestat reprova que, tot i que se’ls va notificar que hi havia elements industrials enterrats, els organismes de costes de l’Estat i del Govern "no van modificar, amb les advertències i l’adopció de mesures oportunes, les respectives resolucions de concessió d’ocupació del domini públic maritimoterrestre i d’autorització d’obres en zona de servei de protecció". A més, la policia destaca que l’ARC va emplaçar l’agost del 2020 Transició Ecològica a presentar un projecte de recuperació de la platja en sis mesos. El pla no es va conèixer ni es va materialitzar fins al 2023, quan la franja marítima portava ja dos anys de clausura.

Una factura d’1,81 milions d’euros

La inversió per recuperar la platja que el Govern central assumeix ascendeix ja a 1,81 milions d’euros. El cost podria augmentar i la clausura prolongar-se si un nou temporal engoleix la vora i deixa al descobert més vestigis insalubres que subsisteixen al subsol, com va passar amb les borrasques Ciarán, el novembre del 2023, i Nelson, el març passat. L’ARC planteja que la possible aparició de nova contaminació es comprovi després de cada destrossa provocada per una tempesta. Els Mossos van postular que «no es pot assegurar que l’afectació de la platja sigui responsabilitat de les obres» del cable i van apuntar que les substàncies van poder brotar amb les successives tempestes. Si no s’hi interposen contratemps, les actuals tasques de descontaminació han de finalitzar cap a mitjans del desembre vinent.