Pilar Díaz: "La Generalitat necessita els municipis per solucionar la crisi d’habitatge"

Fa un mes que es va anunciar el seu nomenament com a nova delegada del Govern a Barcelona. ¿Quins són els seus grans objectius en la nova responsabilitat?

L’objectiu és representar el Govern de la Generalitat al territori, a més de coordinar els Serveis Territorials de tots els departaments. I, sobretot, plasmar els acords del Govern en la realitat del territori. Per exemple, el recent anunci del president de la nova reserva pública de sòl.

Ha sigut alcaldessa d’Esplugues 18 anys. ¿Amb què es queda?

El resum és que he sigut molt feliç aquests 18 anys. El canvi d’etapa ha sigut pràcticament instantani. Em quedo amb l’experiència de transformar una ciutat meravellosa que necessitava deixar de ser una ciutat residencial per dotar-se d’una nova centralitat econòmica dins de l’àrea metropolitana i de Catalunya.

¿Quines grans preocupacions ciutadanes a les poblacions ha percebut aquest primer mes?

Una de les primeres preocupacions de la ciutadania és la crisi d’habitatge en una zona molt tensada com és la Gran Barcelona. I per donar solucions no ho podem fer sols: la Generalitat necessita els municipis. No podem fer res d’esquena als ajuntaments. I ho hem de fer amb col·laboració publicoprivada i de manera àgil, sense perdre’ns en les traves.

Els ajuntaments han sigut històricament bel·ligerants amb la Generalitat. Ara des de l’altra cara de la moneda, ¿quins grans àmbits d’acció local es marca el Govern?

A més de l’habitatge, millorar l’eficiència dels serveis públics en sentit ampli: salut, educació, infraestructures que creïn prosperitat per a tothom, no només per a uns quants. També puc mencionar la prioritat d’ampliar i millorar serveis d’Atenció Primària o l’arribada de la línia 3 no només a Esplugues, sinó a tot el Baix Llobregat, on és l’Hospital Sant Joan de Déu, un dels cinc hospitals de referència d’Europa. I, per descomptat, la seguretat: tant alcaldes com veïns ens ho han traslladat.

El finançament és un altre cavall de batalla del món local. ¿Han assumit els ajuntaments competències que li corresponen a la Generalitat?

Hi ha estudis que afirmen que els ajuntaments financen un terç de serveis que no són de competència municipal. També és lògic que la Generalitat confiï en els ajuntaments per desplegar serveis, com va ser el cas de la llei de dependència, que té carències i encara s’ha de finançar millor. El que no pot passar és el que succeïa en el passat: competències que es passen als municipis però sense recursos. Aquí sí que veurem un canvi molt important: això ho té molt clar el president. La reserva pública de sòl és un exemple. El que és necessari és lleialtat institucional entre el Govern i les ciutats.

Com a alcaldessa s’ha significat molt per la sinergia entre urbanisme, innovació i creixement econòmic. La millor metàfora és el desenvolupament urbanístic del Porta Diagonal. ¿Impulsarà algun projecte d’aquest tipus com a delegada?

L’economia basada en coneixement i en innovació és importantíssima per al Govern. Si no, no farem progressar Catalunya. A Catalunya som number one a Europa en creació de coneixement, per exemple, en l’àmbit d’innovació biomèdica. Però encara tenim una assignatura pendent: com transferim aquest coneixement a l’economia, a les empreses. Per exemple, no és fútil que AstraZeneca decidís que un dels seus ecosistemes a Europa vingués a Barcelona.

Últimament ha ressorgit la reflexió sobre la governança de la Gran Barcelona. L’alcalde de la capital s’ha posicionat clarament a favor de la Barcelona dels cinc milions. El Cercle d’Economia també instava recentment a ampliar l’AMB. ¿Quina és la seva posició?

Hem de ser molt conscients de la fortalesa del territori, una cosa que està molt alineada amb la posició de l’alcalde Collboni, que també és president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La nostra potencialitat va més enllà de l’àrea metropolitana: Terrassa, Sabadell, Mataró... No entraré en la governança concreta, però és important la visió de conjunt. Ara bé, no ens podem oblidar dels municipis petits. La cohesió territorial també amb aquests és clau perquè Catalunya encapçali les 50 regions d’Europa més importants.

¿Creu que la Barcelona dels cinc milions d’habitants pot arribar a seduir les petites ciutats que encara no estan convençudes?

Crec que la clau és que no vegin amenaçada la seva essència. Al contrari: el que hem de poder garantir és que qualsevol ciutadà de Catalunya, visqui a la Gran Barcelona o en un poble petit, pugui accedir a la riquesa i prosperitat que volem generar. Tant si ets d’un barri de Barcelona com de l’Hospitalet o d’un poble petit has de poder gaudir dels serveis amb la mateixa intensitat.

Notícies relacionades

TMB paga 12.800 € d’assegurança del Tramvia Blau tot i no circular

15 despatxos d’arquitectes aspiren a remodelar la Fira

¿Quin és l’horitzó de Pilar Díaz com a delegada del Govern?

El meu repte és desenvolupar l’encàrrec del president amb la màxima eficàcia i desplegant els objectius que tenim amb passió i entusiasme. Ara no em passa res més pel cap. Vull aplicar el meu entusiasme com a alcaldessa en la delegació del Govern a Barcelona, que cobreix un territori de cinc milions d’habitants. Un repte apassionant.