La regulació del lloguer en comerços, recolzada als barris i rebutjada al centre

L’encarregat de posar sobre la taula la possibilitat d’establir una regulació ha sigut ERC, amb una proposició a la comissió d’Economia de dimecres, a la qual es van afegir Comuns i el mateix govern socialista. Amb aquesta iniciativa s’ha posat sobre la taula la qüestió, que fins ara no havia ni tan sols sobrevolat la discussió política. La regidora de Comerç, Restauració i Mercats, Raquel Gil, va mostrar la seva preocupació per l’afectació que pugui tenir la pujada de preus del lloguer en els comerços de la ciutat i va apostar per abordar-ho i buscar solucions juntament amb la Generalitat i el Govern, tot i que va reconèixer "dificultats" per portar-ho a terme.

¿Seria una aplicació per a tots els locals comercials de la ciutat? ¿Per a qualsevol tipus de negoci? ¿Qualsevol empresa que ho requereixi? ¿També per a multinacionals? Són els dubtes que li neixen al govern municipal, que advoca per fer "una anàlisi molt més acotada", però de moment no avança idees sobre com podria aplicar-se. "Benvingut sigui el debat perquè entre tots hem de buscar solucions que ajudin el comerç de proximitat i el comerç emblemàtic que pateixen aquesta part més directa", va afirmar.

La intenció dels republicans de portar a terme aquesta regulació no és altra que la de protegir el comerç de barri de la pressió immobiliària i l’expansió de franquícies que substitueixen botigues tradicionals, en sectors com les gelateries, botigues de records (hi ha fins a 247 establiments d’aquest tipus a la ciutat, la majoria a Ciutat Vella) i altres negocis. Segons apunta ERC, algunes d’aquestes botigues paguen fins a 15.000 euros mensuals de lloguer al centre de la ciutat. Segons l’observatori de l’agència de desenvolupament econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el preu dels lloguers comercials de la capital ha augmentat un 10% l’últim any en el global de la ciutat.

Els comerciants dels barris de Barcelona, agrupats en els 22 eixos comercials sota l’entitat Barcelona Comerç, es mostren especialment preocupats. "S’està expulsant el comerç local", lamenta el president de l’associació, Pròsper Puig. Davant la inviabilitat de molts negocis per la pujada dels preus del lloguer, insisteix en la necessitat de poder limitar-lo, "com a mínim que no pugui pujar més". Tot i que celebra que s’hagi posat el focus en aquesta qüestió i ho veu com un "primer pas interessant", també es mostra escèptic respecte a la seva viabilitat perquè el veu complicat normativament i tem que es pugui anul·lar per via judicial. És per això que demana "sentit comú" i prefereix centrar-se en el com abans d’entrar en detalls de tramitacions de llei.

Malgrat la pressió per la pujada dels lloguers, Puig reconeix que els comerços encara arrosseguen la ressaca de la pandèmia i que, tot i així, "aguanten molt més que altres carrers comercials de Barcelona". La qual cosa és una bona notícia de manera parcial, ja que això també genera que la pressió dels lloguers sigui més alta. Proposa anar més enllà perquè assegura que "el problema és molt més extens". Es refereix aquí a qüestions com el relleu generacional, la captació de vocacions al sector i el prestigi social, entre d’altres.

"No és factible"

Per contra, l’associació Barcelona Oberta, que agrupa els comerços situats en 22 eixos cèntrics i turístics de la ciutat, s’ha escandalitzat amb la proposta. El president, Gabriel Jené, assegura que "no té cap factibilitat des del punt de vista real i pràctic". "Hi estem totalment en contra i no creiem que formi part l’àmbit sobre el qual s’hagin de resoldre les problemàtiques de la subsistència del comerç", afirma.

Entén que la regulació dels preus de lloguer s’aplica en un context d’emergència habitacional, "però traslladar tot això al món de l’empresa és antagònic" i no hi veu cap relació. No considera que el tancament d’alguns negocis estigui propiciat per l’augment de preu dels locals i ho atribueix en realitat a "un tema de competitivitat", de manera que considera que intentar subsidiar factors competitius "a base de penalitzar un altre sector econòmic no té sentit".

Jené matisa que el comerç de proximitat compleix una funció econòmica i una funció social, però insisteix que el que el sustenta és una activitat econòmica i planteja que, si certs comerços no poden mantenir el seu negoci, l’administració els subvencioni perquè continuïn fent la seva funció social. "Que la funció pública faci funció pública, però que no ho traslladi a un sector econòmic", insisteix. A més, carrega contra ERC, a qui acusa de tenir un "deliri ideològic per intentar mostrar que és més d’esquerres que els Comuns".

Notícies relacionades

TMB paga 12.800 € d’assegurança del Tramvia Blau tot i no circular

Pilar Díaz: "La Generalitat necessita els municipis per solucionar la crisi d’habitatge"

Per a la Generalitat o l’Estat

Amb tot, de moment la qüestió voreja el pla polític i encara no s’han explorat les vies per portar a terme aquesta possible regulació dels lloguers dels locals comercials. Els republicans demanen fer-ho per la mateixa via que s’ha fet per limitar el preu de l’habitatge i emplacen els socialistes a decidir per quina via volen escalar-lo: mitjançant una regulació al Parlament o una a l’Estat, amb tal d’establir un índex de referència per estipular un rang que determini el preu mínim i el preu màxim. De la mateixa manera que per limitar el preu de l’habitatge a Catalunya s’estableixen zones tensades segons la ciutat, en aquest cas una opció podria ser fer-ho d’una manera més quirúrgica i segregar-ho per barris. D’aquesta manera, podria aplicar-se un límit a aquells barris que tinguin un preu del lloguer més alt.