El Govern estudia 5 projectes per al futur ‘hub’ audiovisual

Una peregrinació inaudita cap al Besòs ha germinat en les últimes setmanes. Més de 46.000 persones han acudit des de principis de setembre a la nau de turbines de la desmantellada central tèrmica de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià, reobertes 13 anys després de clausurar-se per ser un dels llocs de l’àrea metropolitana de Barcelona que allotja la biennal de pensament i art contemporani Manifesta. La meitat de les visites que el festival ha assolit entre les 14 seus triades s’han registrat a la sala de màquines de la planta elèctrica. L’excepcional ocasió per endinsar-se en el monumental complex precedeix a l’operació urbanística per revivificar la fàbrica i poblar-ne els voltants, uns solars al costat del mar que pertanyen a Endesa i la immobiliària Metrovacesa, controlada pel Banco Santander.

La Generalitat pregona des de fa anys una gran remodelació a les xemeneies i el seu entorn. Ha de conjugar un complex empresarial anomenat Catalunya Media City, dedicat al sector audiovisual, i la construcció d’un barri amb 1.783 vivendes, oficines i places d’hotel. Els terminis per edificar la zona deshabitada són encara incerts i gens immediats. No obstant, la transformació que inclou 32 hectàrees sí que està agafant impuls i s’està concretant pel flanc de la nau de turbines, exhibida al gran públic com a avançament de la futura obertura com a seu de l’anomenat Hub Audiovisual, Digital i del Videojoc.

Des del maig, el Departament de Cultura busca un projecte per a l’immoble annex a les xemeneies, del qual la Generalitat es va apropiar fa un any. Se’l va quedar sense cost després d’un acord amb Front Marítim del Besòs, la societat que representa els interessos immobiliaris d’Endesa i Metrovacesa. A canvi, el Govern assumeix el manteniment de l’edifici –les esquerdes, les humitats i crostes en el formigó queden a la vista dels espectadors del Manifesta– i les obres per adaptar-lo, rehabilitar-lo i ampliar-lo com a nucli de la ciutat de l’audiovisual que aguaita. La reforma de la nau es pressuposta en 43,8 milions d’euros i la conselleria té cinc propostes sobre la taula per reocupar-la.

Concurs freqüentat

Els dissenys van superar al setembre el primer tall del concurs convocat per Cultura. S’hi van presentar 26 candidats, amb idees per rehabilitar l’antic immoble industrial de 22.652,56 metres quadrats i ampliar-lo gairebé 13.000 més.

Els preseleccionats per a la remodelació van obtenir les notes més altes en la ronda preliminar. Ordenats de més a menys puntuació obtinguda en la primera avaluació, els projectes que han arribat a la fase final es diuen Un bosc al mar, E la nave va, Anvers i revers, Llanterna Màgica i Frenesí. No se’n sap gaire cosa més. Darrere de cada nom s’oculten despatxos d’arquitectura que es mantenen en l’anonimat, per no influir en la decisió del jurat, la composició del qual tampoc s’ha revelat.

Després de rebre apreciacions i suggeriments de millores del tribunal, els finalistes es tornaran a sotmetre a examen en una deliberació definitiva. El resultat no determinarà quina candidatura s’imposa, però sí quina parteix amb avantatge en una elecció en què també es pondera l’oferta econòmica, la reducció en els terminis per executar les obres i l’equip d’experts del projecte. Fonts partícips del procés expliquen que el propòsit és que es designi un guanyador abans que s’acabi el 2024.

Cultura no ha revelat en què consisteixen les propostes que es disputen el contracte, pel qual el departament abonarà 5,97 milions d’euros com a màxim. Les condicions del concurs conceben la nau de turbines com un centre de producció, formació i exhibició audiovisual que aspiri a ser una "referència a escala mundial". D’acord amb les bases de la conselleria, el recinte ha d’encaixar uns 800 metres quadrats de platós de grans dimensions i més de 1.500 per a laboratoris, estudis de gravació i sales de postproducció.

També es preveuen uns 3.815 metres quadrats per a formació universitària, amb uns 700 estudiants, i 2.940 més per a 1.200 alumnes de cicles formatius. Al seu torn, s’hi inclouen uns 400 metres quadrats per a una sala immersiva i reserva els 5.663 metres quadrats de la tercera planta per a esdeveniments, concerts, exposicions, rodatges o "projeccions espectaculars i en gran format", amb un aforament de 1.500 a 4.000 persones.

"Falta transparència"

Les imatges virtuals dels dissenys no han vist la llum, però existeixen. El jurat ha cribrat les propostes partint de plans i recreacions, descartant les que no se cenyien als requisits i considerant criteris com l’adequació dels exteriors i l’accés a espais oberts al públic.

"Falta transparència", retreu Roger Hoyos, membre de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies. "El departament es va comprometre a presentar el pla funcional dels nous usos de la central als veïns i no ho ha fet", critica semse embuts. L’entitat ha secundat el contenciós que reclama anular el Pla Director Urbanístic (PDU) que la Generalitat ha traçat.

Un altre criteri d’elecció ha sigut el respecte al patrimoni. La plataforma que va advocar per salvar les tres xemeneies creu que aquest aspecte s’ha menyspreat. "Ampliar la nau de turbines és contrari als seus valors patrimonials i no s’esmenta que hi hagi d’haver un espai de memòria que expliqui l’espai i per què s’ha conservat", lamenta Hoyos.

Notícies relacionades

Un nou horitzó

El llogarret gal de Sant Antoni

La remodelació de la nau es prolongarà uns 20 mesos, sense una data clara d’inici. Fonts consultades calculen que els tràmits previs a encarregar les obres s’allargaran entre un any i un any i mig. Tota la metamorfosi entorn de la tèrmica es confia a terminis llargs i subjectes a possibles vaivens. No s’espera fins a finals del 2026 que els solars es comencin a urbanitzar. L’edificació completa trigaria cinc o sis anys més.

Quan Manifesta acabi al novembre, la nau quedarà de nou en desús, després d’haver-se invertit 1,96 milions més 108.087,83 euros no previstos per reobrir-la. L’Ajuntament de Sant Adrià demana al Govern que no tanqui el recinte i li doni ús almenys fins que comencin les obres. "Seria una pèrdua importantíssima. S’ha demostrat que atrau interès", adverteix Hoyos.