La despesa amb targeta s’ha disparat un 35% en quatre anys

La despesa amb targetes de crèdit i dèbit en els negocis de Barcelona capital ha crescut amb força arran de la pandèmia de la covid. Segons apunta l’últim informe sobre consum privat a Barcelona de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), divulgat ahir pel consistori barceloní, les compres efectuades amb aquest mitjà de pagament s’han disparat un 35,3% nominal respecte al tercer trimestre del 2019, abans de la pandèmia.

Els registres indiquen que durant el tercer trimestre del 2024 la despesa en els comerços ha crescut un +7,2% en termes nominals respecte al tercer trimestre de l’any anterior, mantenint un ritme de creixement a l’alça al llarg de tot el 2024 (+6,2% i +7,1% en el primer i segon trimestre). La tendència és comuna en tots els grans sectors de despesa, excepte el de tecnologia.

En concret, l’oci és el que més despunta en l’evolució de l’últim any (+21,6%), impulsat per l’allotjament (+5,6%) i els bars i restauració (+13,5%). En relació amb el nivell de prepandèmia, la llar és l’única categoria amb un nivell de despesa inferior (-18,4%). En canvi, el consum en les categories d’oci (+71,6%), de bars i restauració (+58,7%), llibreria i premsa (+36%) i allotjament ( +21,5%) ha viscut un notori increment des del tercer trimestre del 2019.

Diferències entre barris

Notícies relacionades

Una multitud extasiada

Carreras i Sara Baras, amor per Barcelona

Tots els districtes de la capital catalana han vist créixer el consum privat en aquests quatre anys, de manera que s’observen diferències clares entre el panorama actual i les xifres prepandèmia. Les taxes de variació més altes observades en aquest període es corresponen a Horta-Guinardó (+9,6%), l’Eixample (+9,4%), Sant Andreu (+8%), Sants-Montjuïc (+7,4%) i les Corts (+7,3%). Algunes zones, com Nou Barris, s’han quedat en un +5,7%, mentre que en d’altres quatre ha quedat per sota del 5%: Sarrià-Sant Gervasi (+4,8%), Gràcia (+4,5%), Sant Martí (+4,4%) i Ciutat Vella (+4,1%).

L’Ajuntament de Barcelona atribueix aquests resultats a la recuperació del mercat de treball després de superada la crisi de la covid, de la millora de la renda disponible de les llars barcelonines i del retorn ja complet del turisme internacional a la ciutat. No obstant, la tipologia de sectors que més impuls acumulen suggereix una lectura més enllà dels condicionants materials: el confinament va generar un afany col·lectiu per disfrutar d’activitats lúdiques fora de casa, que s’ha sostingut durant molt més temps del que va durar el confinament domiciliari pel virus.