Carreras i Sara Baras, amor per Barcelona

En un gran escenari instal·lat entre els carrers de València i Rosselló, l’espectacle, amb un peu en la clàssica, l’altre en la música popular i un tercer, i fonamental, en el flamenc, va comptar, a més, amb la participació de la jove mezzosoprano Maria Soler i amb una orquestra –l’Arts Symphony Ensemble Barcelona– especialment formada per a l’ocasió per músics independents i d’altres de provinents de la Simfònica del Liceu i de l’OBC, tots sota la direcció del mestre David Giménez.

El particular auditori a l’aire lliure emmarcat per aparadors de botigues de luxe va comptar amb una desena de pantalles gegants que retransmetien l’espectacle al llarg del passeig; es van disposar cadires per als espectadors, i va convèncer l’amplificació de músics i cantants. La convocatòria, tot un èxit, va congregar un públic heterogeni en què es barrejaven turistes amb veïns i amants de la lírica; les persones amb mobilitat reduïda van disfrutar del concert des d’una zona reservada.

La popular obertura de Carmen de Bizet va obrir el programa abans que Josep Carreras interpretés conegudes napolitanes com Torna a Surriento i Dicitencello vuie, en què el tenor barceloní, al principi visiblement emocionat, va demostrar la seva habitual elegància en el fraseig i el seu particular ímpetu expressiu. El van seguir Rosó, cançó molt arrelada en l’imaginari català que va formar part del sainet Pel teu amor –estrenat al Teatre Tívoli el 1922–, i va tancar aquest apartat L’Emigrant, d’Amadeu Vives, en una versió carregada d’emotivitat, tot això moments abans que la força devastadora del Ballet de Sara Baras i el seu conjunt de cant i toc s’apropiés de l’escenari. La bailaora, en esplèndida forma, va embruixar el públic amb un parell de números de l’espectacle que presentarà a la ciutat aquests dies.

Notícies relacionades

Una multitud extasiada

Copa Amèrica-BCN ¿I ara què?

Després de l’intermedi de la sarsuela La boda de Luis Alonso, Carreras va interpretar temes populars com El día que me quieras i Contigo aprendí –Sara Baras el va acompanyar ballant–, per donar pas a Solamente una vez a duo amb Maria Soler, que després va cantar l’Habanera de Carmen junt amb el cos de ball. Per finalitzar, Carreras va oferir la coneguda cançó d’Agustín Lara Granada, amb Sara Baras il·luminant-la amb la seva dansa increïble.

Fins aquí el programa oficial, perquè després hi va haver més ball i cant –per buleries– i es van interpretar el brindis de La traviata i altres propines musicals com Boig per tu, Paraules d’amor i Amigos para siempre.