La tanca modernista de Montjuïc saquejada s’exhibirà en un museu

L’únic vestigi que queda d’una supèrbia barana modernista es posarà en lloc segur després de resistir a una cadena d’atracaments al cementiri de Montjuïc. Tot just sis metres de la barana que simula una planta enfiladissa de fulles i fruits van sobreviure als pillatges en els quals, a principis del 2024, es van arrencar 15 metres de tanca en tres tandes de saquejos que van afectar al llarg d’un mes el panteó Coromina. Es tracta d’una tomba monumental acabada el 1907 i que forma part de les rutes guiades per la gran necròpolis de Barcelona.

El titular del monument funerari, Albert Sàenz, va llançar un SOS dies enrere perquè la peça fos ressituada en lloc segur i no es perdi durant els pròxims treballs de restauració del sepulcre, en els quals es retirarà l’únic tros original que s’ha conservat perquè la barrera es refaci per complet amb una imitació de ferro. Després de la crida d’auxili per salvar-la que va arribar a mobilitzar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Cementiris de Barcelona s’ha compromès a fer-se’n càrrec.

L’empresa encarregada dels cementiris de la ciutat i dependent de l’ajuntament ha resolt que les restes de la tanca modernista s’integrin a la col·lecció de carrosses fúnebres que s’obre al públic al cementiri de Montjuïc. "Pensem que és un espai on encaixa bé", al·lega Cementiris de Barcelona.

Encara no hi ha data per traslladar la peça. En qualsevol cas, la companyia municipal comenta que els visitants de l’exposició permanent podran veure el fragment de barana al museu de carrosses, situada dins de la necròpolis de Montjuïc. Afegeix que s’incorporarà una explicació per contextualitzar el tros procedent del panteó Coromina i detallar que "es va fer quan a Barcelona circulaven els carruatges" que s’exhibeixen a la col·lecció.

Sàenz està d’acord que la col·lecció de carrosses del cementiri aculli el que queda de la barrera. "És el lloc més adequat, perquè és part del patrimoni de Montjuïc", afirma.

El segment de la barana de bronze es desmantellarà del panteó i se substituirà per una rèplica que un artista ja està modelant. Hauria d’estar acabada cap a la primavera del 2025 i Cementiris de Barcelona en finança el cost. Al seu torn, es mantenen les càmeres de videovigilància i la reixa entorn del sepulcre, instal·lades després de les sostraccions comeses l’hivern passat.

Coetani de Gaudí

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El panteó Coromina va ser projectat per Leandre Albareda, que va ser arquitecte municipal de Barcelona i coetani d’Antoni Gaudí. De fet, es va formar amb el geni. Albareda va ser el responsable de la construcció del cementiri de Montjuïc, el 1883, i de l’ampliació del cementiri de Poblenou, el 1888.

L’hereu de la tomba que els seus avantpassats van adquirir el 1932 va avisar dies enrere que no tenia on recol·locar les restes del reixat modernista i buscava una institució que se’ls quedés. Ho va plantejar al patronat de la Sagrada Família, que va rebutjar l’oferiment perquè no és una obra de Gaudí ni d’un col·laborador. El MNAC va respondre que tampoc podia exhibir-lo per tractar-se d’un tros i que el seu dipòsit està pràcticament ple. En tot cas, es va interessar per la peça i va sondejar la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya per trobar una col·lecció o un magatzem que l’assumís.